Pedals Inquiets és l’aventura d’una bicicleta verd oliva que va decidir sortir de Barcelona el juny del 2017 a voltar pel món. Vastament coneixedora dels carrils bici dels carrers Diputació i Consell de Cent de la capital catalana, va desviar-se de la seva ruta habitual per prendre rumb cap a totes direccions i anar omplint, poc a poc, les seves alforges d’experiències.

Per on va viatjar la Valentina?

La línia blava segueix fidelment el recorregut realitzat. Els punts amb bicicleta lila indiquen que hi ha una crònica de la Valentina d’aquella regió, mentre que la bicicleta verda mostra la ubicació i data de la darrera actualització.

Què ens va anar explicant?

De tant en quant, la bicicleta necessitava inflar les rodes, descansar del feixuc pes de les alforges o bé fer una revisió dels seus engranatges. Així que , periòdicament, es va anar aturant per fer-nos arribar imatges i escrits del camí, i actualitzar el mapa de l’inici d’aquesta pàgina amb la seva ubicació més recent. Si us vau perdre alguna crònica del viatge, aquí les teniu totes:

Ja ho sabeu, guardeu-vos aquest enllaç per estar ben informats i remeneu el mapa! O també podeu seguir visualment tot el recorregut a través de #pedalsinquiets a instagram.

Però, qui és aquesta bicicleta?

Us la presentem: na VSF Fahrrad Manufaktur té un nom ben estrany, és alemanya de naixement (va ser concebuda a finals del 2016) però catalana d’adopció i es considera una bona amant del cicloturisme. Atès aquest nom tan complicat, i per tal de fer-nos-ho més fàcil, durant el seu pas per Itàlia ens va comentar que la podem anomenar Valentina.

Al llarg del camí va tenir l’oportunitat de conèixer infinitat de llocs i persones. Molt útil (i recomanable) va ser l’ús de la comunitat WarmShowers.org, espai virtual que li va obrir les portes físiques de moltes llars, podent compartir -de primer pedal- tot tipus d’experiències viatgeres amb altres companyes de ruta.

PD: Quina era la idea per on pretenia travessar?

Segons ens va comentat la pròpia bicicleta en primícia abans de marxar, la seva idea era recórrer, des de Barcelona, el sud d’Europa direcció Istanbul. Des d’allí, i inspirada per diverses lectures sobre l’antiga Ruta de la Seda, volia creuar l’Iran i els diferents països de l’Àsia Central, abans d’entrar a la Xina per la regió del Xinjiang. Amb el punt de mira posat al Vietnam, tenia la intenció de travessar l’enorme país asiàtic d’oest a centre, i de nord a sud; per després resseguir el reguitzell d’estats del sud-est asiàtic. Indonèsia havia de ser el primer punt del globus on hauria de fer exercicis de contorsionisme per ubicar-se en un avió que la transportés cap a l’Amèrica del Sud.

Des de Buenos Aires, i ja recuperant el diàleg amb els autòctons, pretnia seguir la costa Pacífica del continent Americà, des de Xile cap amunt, incloent el Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia, l’Amèrica Central, Mèxic i creuar fins a Califòrnia, als Estats Units. Aquest havia de ser el segon punt i part del viatge, just abans de sobrevolar l’oceà Atlàntic per aterrar en alguna part d’Àfrica (la qual encara no tenia 100% definida). El que sí que volia fer la Valenia era travessar el Marroc i entrar a la península Ibèrica pel sud, finalment arribant a la seva estimada Barcelona, i tancant el cercle iniciat.

Aquesta és la idea inicial que ens va transmetre, però bé, ja se sap que en un viatge llarg i ple de peripècies, la realitat la va portar per altres camins, relats i experiències. Continuarà?