Ho he intentat a Tehran i a Baku. També a Tashkent, tot i que les informacions eren ja desoladores. A Bishkek, més del mateix. La darrera oportunitat era Almaty, però mentre hi arribava he llançat la tovallola. Ni ho he provat. Els xinesos no volen a bicicletes ni ciclistes que sol·licitin el visat mentre estan en ruta i pretenguin entrar al país sobre dues rodes. Tot son traves burocràtiques i mil problemes. «Ves a Barcelona i fes tots els tràmits allà», m’han etzibat en diverses ocasions amb una tonalitat poc amigable. Ni mai, doncs! Un altre canvi de plans.

En aquest context, he fet un exercici de contorsionisme digne del Cirque du Soleil per embotir-me en una capsa de cartró, replegant alforges i pedals, arrugant el seient i el manillar. No sé si m’explico. Però mireu, he fet un mini vídeo (molt casolà, disculpeu-me els professionals en la matèria!) per il·lustrar-ho.

Nervis abans d’entrar a l’aeronau de Hong Kong Airlines que m’ha dut des del Kazakhstan fins al nord del Vietnam. He arribat a Hanoi una mica rebregada, però després d’uns quants estiraments al minúscul pati interior de l’alberg, ja torno a estar en forma!

Valentina

PD: Quin plaer volar dins una capsa “ALTAIR” 😉