Laos té una tradició oral immensa d’històries i llegendes que conserva amb cura gràcies petits teatres i actuacions com el Garavek Traditional Storytelling Theater a Luang Prabang. Cada vespre, en aquesta minúscula i íntima sala de tot just 30 cadires, una parella d’intèrprets deixen el públic ben atent amb llegendes sobre el poble i la província de Luang Prabang. Un dels dos recita, en anglès, mentre que l’altre acompanya musicalment l’escena amb el curiós so del khene, un orgue bufat fet de bambú, que sona a mig camí entre una harmònica i una acordió.

Una de les llegendes narrades diu així:

“Fa molt temps, a Luang Prabang hi havia una reina que un matí es va despertar amb un anhel incontrolable de menjar bolets. Sense voler moure’s de la seva trona, va ordenar a Hanuman, el déu mico hindú, que li dugués els béns per satisfer els seus desitjos. Hanuman, obeint la seva reina, va desplaçar-se a les muntanyes per recollir una cistella de bolets. Però en tornar a palau, va resultar que el tipus entregat no eren del grat de l’exquisida reina.

Hanuman, decebut, va tornar a les muntanyes per trobar una segona varietat de bolets, que va ser igualment rebutjada per la reina. Confós i sense saber què requeria el seu paladar, Hanuman va dur una tercera i una quarta varietat de bolets, que la reina va rebutjar altrament amb menyspreu. Cansat de viatjar amunt i avall, la següent ocasió, Hanuman va tallar la muntanya sencera i la va plantar davant el palau de la reina. D’aquesta manera, ella podria escollir els bolets que volgués.”

I és per aquest motiu que, davant del palau de Luang Prabang, actualment hi ha el Phou Si, un boscós turó de 100 metres d’altitud que contempla tota la població, i que segurament té una varietat de bolets per a satisfer tots els gustos! 😉