areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

Menú Vés al contingut

Inici
Qui som
Totes Direccions
- Àfrica
  - Etiòpia
  - Gàmbia
  - Mali
  - Marroc
  - Níger
  - Senegal
  - Zimbàbue
- Amèrica Central
  - Cuba
  - Guatemala
  - Hondures
  - Mèxic
  - El Salvador
- Amèrica del Sud
  - Bolívia
  - Colòmbia
  - Equador
  - Veneçuela
  - Xile
- Europa
  - Alemanya
  - Andorra
  - Àustria
  - Bretanya
  - Bulgària
  - Catalunya
  - Croàcia
  - Eslovènia
  - Espanya
  - França
  - Grècia
  - Groenlàndia
  - Hongria
  - Irlanda
  - Islàndia
  - Itàlia
  - País Valencià
  - Polònia
  - Portugal
  - Romania
  - Sèrbia
  - República Txeca
  - Rússia
  - Suècia
  - Suïssa
  - Turquia
- Caucas
- Orient Mitjà
  - Iran
  - Palestina
- Àsia Central
- Àsia de l’Est
  - Bhutan
  - Cambodja
  - Corea del Sud
  - índia
  - Indonèsia
  - Japó
  - Laos
  - Nepal
  - Pakistan
  - Tailàndia
  - Tibet
  - Vietnam
  - Xina
- Món
Grans Aventures
- Totes les guies de viatge
- Cuba
- Gàmbia
- Guatemala
- Índia
- Iran
- Islàndia
- El Salvador
- Uzbekistan
- Zimbàbue
Pedals Inquiets
Expedicions Gormandes
Contacta

Etiqueta: Història

Fa 2 setmanes 6 Agost 201913 Agost 2019mbascomptevila

Praga en quatre dades. Què n’he de saber?

7 Juliol 20197 Juliol 2019genismauri

Hèrcules i l’origen de Barcelona, realitat o ficció?

21 Octubre 20185 Mai 2019genismauri

Els orígens de l’alfabet georgià (explicats amb orgull pels armenis)

10 Octubre 20185 Mai 2019genismauri

Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan (II): rondalles i relats del Caucas

21 Mai 20187 Juny 2019genismauri

Parlem d’Iran (I): a través de cròniques i relats de viatge

10 Octubre 201716 Juny 2019mbascomptevila

Cap a El Salvador (II): entendre el país a través del cinema

18 Setembre 20175 Desembre 2017mbascomptevila

La Torre de la Minyona (o el Mar i Cel cardoní)

31 Març 20171 Abril 2017mbascomptevila

La Maternitat d’Elna, una illa de pau

27 Juliol 201614 Novembre 2016mbascomptevila

De la Rodèsia del Sud al Zimbàbue de Mugabe

6 Juny 201610 Març 2017genismauri

Islàndia, d’on prové el nom?

30 Desembre 201510 Novembre 2016genismauri

(Re)descobreix Barcelona des d’un altre punt de vista

Cerca:

Cicloturisme Cinema Escapades Excursions Gastronomia Història Literatura Llegendes Motxilla Música Pedals Inquiets Turisme Responsable Viatges Visuals

Anuncis

areveure.cat en directe

areveure.cat participa amb:

BCNTB

FAADA

Viajero Responsable

areveure.cat en imatges

#TibetAR | EVEREST PER A TOTS ELS PÚBLICS? Se n'ha parlat molt darrerament. L'Everest, el cim més alt del món, que s'ho mira tot des de 8.848 metres, havent-se convertit en un indret més concorregut que les Rambles en plena temporada turística. Massificació, brutícia, inconsciència? Anem a comprovar-ho. Amb un punt de respecte per l'altitud, ens apropem al primer camp base (per la banda tibetana), situat a uns respectables 5.200 metres. Es tracta d'una excursió sense misteri. Uns permisos burocràtics previs, una carretera increïblement ben asfaltada, una col·lecció de serpentines muntanya amunt, un bus controlat pel govern xinès que t'hi duu. Ens quedem a dormir al campament, que proporciona allotjament bàsic però suficient i, quan els núvols fan treva, ens regala unes vistes del Qomolangma (com l'anomenen per aquesta banda del planeta) excepcionals. La sensació és màgica. Uau, realment hi som. El sostre del món. Mirem a banda i banda. Unes quantes càmares fotogràfiques immortalitzen el moment, algú es desplaça amb l'ajuda d'una ampolla d'oxigen, ni rastre de deixalles, comportament exemplar de tots els que estem fent el turista, unes quantes desenes, no més. Una experiència per a tots els públics en aquestes cotes tibetanes, que no ens encaixa amb les alarmants notícies provinents dels mitjans de comunicació. Serà en cotes més altes de la muntanya que tot plegat és un abocador incontrolable? O per la banda nepalesa?

#TibetAR | EXPEDICIÓ GORMANDA TIBETANA Simplicitat i austeritat són bons termes per descriure la cuina tibetana. Ingredients bàsics com la civada, el blat, la patata i la carn de yak que es combinen per oferir quatre opcions culinàries. L'alineació titular inclouria una ració de tsampa, un bol de thupka, una col·lecció de momos i una porció de shemre. Per maridar-ho, un termo gegant per compartir de te ensucrat o amb mantega de yak. Un cervesa local, també pot ajudar a fer baixar la teca. I au, anar fent. Senzill però prou gustós, i la teva butxaca ni se n'adonarà. Amb aquest context, i havent-ho catat tot in situ, sembla que haurem de revisar les #ExpedicionsGormandes tibetanes que hem fet a Barcelona, al Kailash i al Potala, per verificar què s'hi cou realment a la ciutat. Quina feinada ;)

#TibetAR | ACUMULANT MÈRITS El karma es treballa dia a dia. Però hi han dates concretes que un pot sumar més punts a la seva llista de bones accions. Avui és lluna nova, i riuades de devots enfervorits fan llargues cues al monestir de Tashilhunpo, a Shigatse, per oferir mantega de yak líquida als seus líders espirituals. Ens comenten que, en una jornada com la d'avui, aquestes accions valen per mil o dos mil més respecte les que poden fer durant un dia convencional del calendari. S'ha d'aprofitar.

#TibetAR | PALPANT EL TIBET I EL BUDISME DE PRIMERA MÀ Lhasa. El palau de Potala, residència del Dalai Lama (fins que va haver d'exiliar-se a l'índia), imponent icona de la ciutat i del Tibet. Finalment l'hi posem imatge. Un mite que es converteixen en realitat. També els monestirs de Sera i Drepung que s'ho miren des de la distància, plens de monjos amb la vestimenta roja característica, d'espelmes que il·luminen Lamas i déus, de practicants que s'apropen als seus centres religiosos de referència, de l'olor de cedre que impregna l'ambient. Lhasa transpira budisme i té un ritme i una màgia especials. Ens agrada. Aprenem sobre els Gelugpa i els Sakya, les escoles religioses dels barrets grocs i barrets vermells; sobre algunes de les seves creences i figures més representatives; sobre el paper dels diferents Dalai Lama al llarg de la història. Realment fascinant. Seguim!

#TibetAR | EL TREN DE LES NEUS Soft Sleeping Bed. Decisió encertada per encarar amb comoditat les 42 hores de tren que ens duen de Beijing fins a Lhasa. Compartiment de 4, dos llits a cada banda, una taula minúscula en un extrem amb un termo, finestral per apreciar el paisatge i una parella de xinesos de mitjana edat que no treuen els ulls dels seus mòbils en cap instant. Zero comunicació possible. El trajecte és llarg, gairebé de 4.000km per la geografia xinesa, però que avancen més lleugers del que ens imaginem. La divertida dansa dels àpats en moviment; les cares orientals que poc a poc es tornen conegudes, passadís amunt passadís avall; les aturades fugaces en estacions gegants; l'olor fètida dels lavabos que es va acumulant amb el pas de les hores; l'altiplà del Tibet que canvia la fesomia de les macro ciutats per la immensa natura, i que ens dóna la benvinguda al país. Una manera excel·lent d'arribar a Lhasa. Tibet, ja som aquí!

#TibetAR | QÜESTIÓ DE PREFERÈNCIES Teníem dubtes. Ho compartim? Va, perquè no! Als catalans ja ens agrada comentar temes escatològics, i una qüestió diària tan essencial com aquesta requeria el seu moment d'atenció. Plantar-te en un lavabo. En qualsevol. Trobar-te aquest parell de símbols. Haver d'escollir. Costum vers innovació. Com a casa o com un local. I tu què ets més, de tassa o forat? ;)

Segueix-nos per correu electrònic!

Vols rebre un correu electrònic quan publiquem continguts? Subscriu-te!

Join 44 other followers

Bloc a WordPress.com. de WordPress.com.

Post to

Cancel·la

Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use.
To find out more, including how to control cookies, see here: Cookie Policy