Si, quan parlàvem de la filmografia provinent del Caucas, aquesta ens apropava els diferents conflictes civils i ètnics que han marcat les darreres dècades a Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan, la literatura que ens arriba d’aquests països desprèn unes flaires semblants però incorpora un accent complementari. Les propostes que fem combinen la història més recent amb la tradició oral més antiga, a través de contes i llegendes, que juguen un paper d’identitat cabdal dins l’actual societat.

“Aquí estamos, los representantes de los tres grandes pueblos del Cáucaso: un georgiano, un musulmán y un armenio. Nacidos bajo el mismo cielo, bajo la misma tierra, diferentes e iguales a la vez, como la Trinidad de Dios. Europeos y Asiáticos, recibiendo del Este y el Oeste, y dando a ambos”. Ali i Nino, de Kurban Said.

El Cáucaso, entre leyendas y Kaláshnikov

Marc Morte, 2007

¿Busques una bona lectura per introduir-te al context històric i cultural del Caucas? Aquí, Marc Morte. ¿Unes cròniques per seguir aprofundint tot el que has après i viscut durant el viatge? Aquí, Marc Morte.

El Cáucaso, entre leyendas y Kaláshnikov (Flor del Viento, 2007) és una obra rodona, d’un viatge en el que l’escriptor i fotògraf Marc Morte (Barcelona, 1977) va dur a terme durant 6 mesos per les 3 repúbliques transcaucàsiques. Uneix amb encert una prosa que sincera les seves vivències personals, amb un treballat relat històric vinculat a cada punt de l’itinerari, i una pinzellada de rondalles que ens apropen la cultura i tradicions del país.

El recorregut s’inicia a Bakú, Azerbaidjan, i avança cap a Geòrgia i les muntanyes de Kazbegi (a la frontera russa), abans d’accedir al cor d’Armènia i la solitària regió de Nagorno-Karabakh, per retornar a Geòrgia i descobrir-ne la part més occidental (Svaneti i el mar Negre). Una lectura per aprendre, gaudir i segurament trobar molta inspiració.

---

Ali i Nino

Kurban Said, 1937

Ali i Nino és una història d’amor. Però també una novel·la que explora els dilemes entre Orient i Occident, entre la cultura Europea vers les tradicions més Orientals.

Situats a l’inici de la Primera Guerra Mundial a Bakú, Azerbaidjan, Ali Khan (un àzeri musulmà) s’enamora de Nino (una jove georgiana cristiana) en un context en que l’extracció de petroli centra els interessos de les seves famílies benestants i la guerra fa acte de presència en una estratègica zona del planeta. Estar junts es converteix en una quimera, que durà a la parella a vèncer prejudicis de la societat, desafiar les costums més arrelades i enfrontar-se a batalles per la identitat territorial dels seus respectius pobles.

El 2016, el director britànic Asif Kapadia va portar al cinema una adaptació del llibre de Kurban Said (pseudònim d’un autor amb identitat desconeguda a data d’avui), publicat per primera vegada el 1937.

---

Un buen lugar para morir

Wojciech Jagielski, 2009

Un buen lugar para morir (Debate, 2009) és un exhaustiu relat periodístic que segueix els passos del mestre Kapuściński, amb el to i l’estil. El polonès Jagielski combina experiències personals -converses amb funcionaris, polítics, soldats o gent trobada a l’atzar- amb minucioses cròniques periodístiques enviades en diversos mitjans europeus durant els anys 1990s, per dibuixar-nos la realitat del Caucas del segle XX. Jagielski és literalment una enciclopèdia.

El gruix de les 413 pàgines del llibre se centren en Geòrgia, per comprendre les convulses gestions de Zviad Gamsajurdia o Eduard Shevardnadze; encara que la fotografia és global amb capítols dedicats a la guerra, caos i sense-sentit viscuts tant a Azerbaidjan com Armènia.

El deixeble Jagielski aconsegueix posar-se a l’altura del seu mestre, atrapant-nos amb una lectura àgil però increïblement documentada i plena de noms cèlebres, topònims i anècdotes. Molt recomanable.

---

La memoria del Ararat

Xavier Moret, 2015

Xavier Moret (Barcelona, 1952) és periodista i reporter especialitzat en viatges, havent publicat per articles en diaris com l’ara.cat, el Periódico o el País, o en revistes com National Geographic o Altaïr. Escolteu-lo també!

Després d’apropar-nos interessants cròniques d’Islàndia o Austràlia, en aquesta ocasió recorre tot el territori d’Armènia (inclús fent una incursió a la regió autònoma de Nagorno-Karabakh) tot buscant la identitat del país caucasià. La memoria del Ararat (Península, 2015) és una lectura amena on el factor humà queda radiografiat al llarg dels capítols, i ben complementada amb un catàleg de sinceres fotografies que s’allunyen de les estampes més habituals del país. Un molt bon punt de partida per prendre idees abans de preparar un viatge a Armènia.

---

Cuentos y Leyendas de los Armenios

REINE CIOULACHTJIAN, 2010

Sembla impossible, però miris on miris, vagis on vagis, cada racó d’Armènia amaga una anècdota, una rondalla, una llegenda. No exagerem. Atès que el poble armeni ha estat sempre assetjat i fortament castigat per l’invasió de imperis estrangers, la història els ha dut a forjar i mantenir la seva identitat a base de construir tota mena de contes i llegendes al voltant de la seva cultura i tradicions.

Reine Cioulachtjian (Marsella, 1938), francesa de naixement però d’origen armeni, va recopilar centenars de contes a partir de les veus de supervivents del genocidi del 1915, abans que aquestes s’apaguessin i es poguessin perdre, plasmant-ne uns quants en aquesta amable i didàctica col·lecció que ben segur t’entretindrà. Les il·lustracions de Cuentos y Leyendas de los Armenios (Kókinos, 2010) són obra de Catherine Chardonnay, i acompanyen de manera excel·lent cada un dels textos.