El 2019 hem tingut l’oportunitat de conèixer una de les regions més misterioses del món, el Tibet. Accedint-hi des de la Xina mitjançant el tren Transtibetà, aquest ha estat un viatge fascinant a nivell de paisatges i cultura, que recollim en la nostra guia de viatge i experiències al Tibet. Però tingues present que, ateses les actuals circumstàncies polítiques i religioses del país, aquest és un viatge que requereix una mica més logística del que és habitual (tant des de casa com in situ), així que llegeix atentament.

No et pots perdre…

…Arribar a Lhasa amb el Transtibetà o -ben anomenat- “tren dels núvols”

La ruta Qinghai-Tibet és coneguda per ser la construcció ferroviària més alta del món, i la primera que ha permès comunicar la República de la Xina amb la Regió Autònoma del Tibet. Un repte de l’enginyeria superat amb èxit que desafia qualsevol llei física i el mal d’altura. Inaugurat el 2006, el trajecte inclou el pas de Tanggula -situat a 5.068 metres d’altura per sobre el nivell del mar-, i milers de quilòmetres que recorren la geografia xinesa d’oest a est, des de Beijing o Shanghai fins a Lhasa, passant per ciutats com Guangzhou, Chengdu, Xining i l’altiplà del Tibet.

És precisament en aquest punt, a partir de Golmud i al llarg de tot l’altiplà (dins la regió d’Amdo), quan el paisatge es torna inhòspit i solitari, i els ulls, com la resta de passatgers de la fotografia,no se’ns aparten de la finestreta del comboi (mira aquest vídeo per fer-te’n una idea). Tot plegat, el “tren dels núvols” és una experiència immillorable i ben útil per començar a agafar el ritme i aclimatar-se a les altures del país. La manera més recomanable per donar la benvinguda al Tibet.

…Recórrer el centre de Lhasa i acabar el passeig amb un termo de te dolç entre locals

Una de les experiències imprescindibles és deixar el mapa a la motxilla i sortir a descobrir el centre històric de Lhasa, l’àrea de Barkhor. Els carrers que envolten el palau de Jokhang ofereixen una visió de l’essència del Tibet: amb els peculiars i tradicionals edificis, els devots que es congreguen davant els seus temples religiosos de referència, altres que realitzen el kora fent postracions seguint el perímetre del Jokhang, l’olor a cedre que desprenen els cremadors, els saló de te que reuneixen famílies senceres d’autòctons.

No ens oblidem del barri musulmà, amb una comunitat de més de 2.000 persones que ofereix una fesomia totalment diferent a l’habitual, amb l’intercanvi d’espècies al mig del carrer, els mercats de fruita i verdura que omplen els racons, una imponent mesquita. Quan les cames comencin a fluixejar, proposem fer una aturada en una teahouse, on els tibetans passen hores i hores bevent te ensucrat. Que no et despisti el funcionament, aquí cal replegar un got a l’entrada, demanar un termo de la mida que desitgis, agafar posició en algun banc compartit, i gaudir del beure amb la resta.

…Fer una immersió al budisme visitant els monestirs de Sera i Deprung

Al Tibet hi han temples, com el magnificent Potala o el Jokhang. Són espais on hi habiten figures religioses importants, com el Dalai Lama o el Panchen Lama. Però repartits per la geografia tibetana també hi trobem monestirs, on els monjos viuen i estudien durant anys les pràctiques del budisme. Són aquests uns espais molt interessants que ens apropen, de primera mà, la manera com adrecen el pilar principal de les seves vides.

Els monestirs de Sera i Deprung es troben ben a prop de Lhasa, a pocs quilòmetres de la capital. Actius a data d’avui, amb una població considerable de monjos, l’entrada al recinte i els diferents espais està permesa. S’hi poden visitar les sales d’estudi i pregària, els llocs comuns com la cuina i menjador, les habitacions amb les figures de Buda i altres icones del budisme. Al monestir de Sera, a més, cada dia els monjos realitzen les pràctiques de debat (a partir de les 15.30h), sent obertes al públic. Un aprenentatge total!

…Meravellar-se amb el trajecte entre Lhasa i Shigatse a través del llac Yamdrok

Shigatse, la segona ciutat del Tibet, està ben comunicada amb Lhasa, a través de la carretera G318 i de la flamant nova xarxa de tren. Però el que proposem és allunyar-se de la via principal i fer el recorregut per terra al llarg de la menys transitada (però molt més espectacular) carretera S307, que enllaça les dues principals ciutats del país oferint una sèrie de perles de la naturalesa. El llac Yamdrok, situat a 4.441 metres sobre el nivell de mar, banya una vasta extensió entre muntanyes (com el mont Nyenchen Khangsar) amb aigües turquesa d’insomni. Després de superar el Gampa Pass (a 5.030 metres), i seguint el camí, també ens aturem a la impressionant glacera de Karola. Finalment, posem l’accent cultural al trajecte visitant l’actiu monestir de Pelkor i el seu Kumbum, a la població de Gyantse.

…Contemplar el sostre del món des del primer camp base de l’Everest

Respecte, sí. Preocupació, no. Anticipem que l’excursió al primer camp base l’Everest no té misteri. Simplement calen alguns permisos burocràtics (que gestionarà prèviament l’agència que tinguis contractada), prendre-s’ho amb calma atesa l’altitud (el camp base -EBC- està per sobre del 5.200 metres), tenir un xic de sort amb el temps i gaudir de l’experiència. L’ascensió és senzilla, la carretera des de l’entrada al Parc Natural perfectament asfaltada i es realitza en transport privat. Tant es pot organitzar dormir al propi EBC o fer-hi una excursió de dia. Ens quedem amb la primera opció per aprofitar bé les hores de llum i poder trobar el moment òptim de contemplar l’espectacle que ofereix l’Everest i la resta de pics del voltant. Impressionant. Una experiència per a tots els públics en aquestes cotes.

…Sentir la vida nòmada al Namtso Lake

El terme tibetà nam, que en català es pot traduir com “diví” o “celestial”, dóna nom al llac d’aigua salada més alt del món. Situat per sobre dels 4.700 metres, les aigües cristal·lines del Namtso omplen un indret realment màgic, envoltat de muntanyes cobertes de neu i tenyit per un paisatge on yaks ben abrigats i tendes de famílies nòmades tibetanes conviuen.

Durant segles, Namtso ha estat un lloc sagrat pels tibetans. Al final de l’hivern, budistes devots acostumaven a fer rituals religiosos tot caminant per sobre la superfície congelada del llac. Ho repetien la següent temporada, un cop l’aigua tornés a estar congelada. Deien que el llac desprenia una sèrie de virtuts sagrades. A dia d’avui, el govern xinès no permet aquesta pràctica. No obstant, fidels budistes creuen que si et passeges al voltant del Namtso  un cop a l’any, tu i la teva família sereu beneïts amb bona salut, seguretat i coneixement.

El Namtso Lake es troba a uns 112 km de Lhasa, sent una escapada ideal per un dia des de la capital, atès que no hi ha possibilitat d’allotjament als voltants del llac. La propera localitat de Damxung sí té múltiples opcions hoteleres. Però tingues en compte que la carreta tanca de desembre a març, sent de juny a setembre els millors mesos per visitar-lo.

…Xarrupar un bol de thupka en un autèntic restaurant tibetà

La cuina tibetana és senzilla, amb una oferta gastronòmica més aviat limitada. I de restaurants tibetans, lamentablement no n’hi ha tants. Entre tota la col·lecció de restauració purament xinesa que envaeix el país, identificar-me un no és feina fàcil. Així que creuar les cortines d’un autèntic local, endinsar-te entre el bullici de comensals famolencs i prendre l’única proposta que hi haurà a la carta és una experiència necessària. Segurament serà el thupka, un bol de fideus fets a mà, submergits en un saborós brou i acompanyats de carn de yak i algunes espècies. Algun pa fregit, un te dolç per maridar-ho. Simplement fixa’t què hi ha a les taules de la vora, i apunta amb el dit. Ben segur serà l’única opció viable de comunicació amb el personal. Bo, bonic i barat. Per menys de 2€ tens un àpat de primera en un ambient excepcional.

…Observar la indumentària autòctona

Tot un espectacle. Sobretot elles, però també ells. Vestits foscs, colorits davantals estampats a ratlles, grans barrets amb visera i diversos complements religiosos a les mans configuren la indumentària habitual tibetana, que llueixen sense complexos. Mereix la pena fer una aturada al camí i seure en alguna plaça per observar detingudament el fascinant pastitx de la vestimenta local. Tant a Lhasa com en qualsevol altra població del país. Més que autèntic.

Itinerari de 12 dies pel Tibet

La proposta de ruta i itinerari inclou 10 dies al Tibet i un parell de jornades addicionals de transport per la Xina (entre arribada i sortida del país via Beijing).

Moment de preparar el viatge.

Pressupost per viatjar al Tibet

Punt de partida: un viatge al Tibet no és barat. Si més no, aquí hem necessitat invertir més pressupost que en la majoria de les experiències viscudes anteriorment, atès que l’entrada independent no està permesa i s’ha d’obtenir un permís especial i anar acompanyat d’una agència local durant tota l’estada al país.

Cal tenir en compte que no existeix la possibilitat de volar directament entre Barcelona i Lhasa, fet que implica trepitjar algun dels dos països propers que hi donen accés: la Xina o el Nepal. Nosaltres hem optat per la primera opció, amb un vol entre Barcelona i Beijing, i desplaçament des de la capital xinesa fins a Lhasa.

Bitllet d’avió i transport per arribar a Lhasa a banda, s’han de comptar uns 120€ per persona i dia al Tibet. Aquesta xifra inclou allotjament amb esmorzar, transport privat de furgoneta amb conductor, guia local, gestió dels permisos necessaris i pagament de les entrades culturals a temples, monestirs o parcs naturals. En queden exclosos els àpats de dinar i sopar (que serien uns 5 € per persona i menjada) i altres despeses personals.

Tot plegat, i tenint en compte un itinerari de 12 dies amb sortida i arribada des de Barcelona, el pressupost diari dedicat suposen uns 200 € per persona.

Consells i indicacions

Per planificar un viatge al Tibet, fes un cop d’ull a la següent informació pràctica:

Visat, Permís i agència

Un dels temes claus a gestionar prèviament des de casa són les autoritzacions. Hi ho diem en plural, perquè per accedir al Tibet és necessari tenir tant un visat per la Xina com un permís especial per la Regió Autónoma del Tibet (el TTP). Hi han algunes excepcions, però per la majoria de la població amb nacionalitat espanyola és requeriment obligatori disposar de visat per la Xina.

Visat per la Xina

Aquest tràmit és pot fer presencialment a través del consolat general xinès a Barcelona (l’oficina està situada al carrer de Lleó XIII, 34, Barcelona) o bé a l’ambaixada de Xina de Madrid. Prèviament s’ha de sol·licitar cita i complimentar un qüestionari online.

Per una gestió més àgil i econòmica, i que nosaltres recomanem, des del 2016 també hi ha l’opció de tramitar un visat col·lectiu o de grup online mitjançant China Visa Direct, una agència de viatges privada ubicada a Shanghai dedicada exclusivament al tema. Aquest visat es pot sol·licitar per dos o més persones que viatgin juntes i segueixin el mateix itinerari a Xina. Nosaltres hem optat per aquesta alternativa.

Una vegada t’has registrat a la seva plataforma i proporcionat tota la documentació, l’agència s’encarrega de la resta, estalviant desplaçaments a l’oficina consolar, temps i possibles maldecaps. Tot sense moure’t de casa. El cost del tràmit és de 99 € per persona (tot i que utilitzant el codi #CH17122110BLGRSL# pots aplicar un 10% de descompte, quedant en 89 € per persona). El visat l’emet l’Oficina d’Immigració del Ministeri de Seguretat Pública xinès.

Permís pel Tibet

El permís pel Tibet, el Tibet Travel Permit (TTP) és un document individual vinculat al visat per la Xina i emès sense cost pel Tibet Tourism Bureau (TTB), però que va en un paper a banda del passaport. Conté dos pàgines, una fent referència a l’agència; una segona amb les teves dades. El permís té una duració dels dies exactes que es té programada l’estada al Tibet. El TTB tarda un parell de setmanes en emetre’l, una vegada l’agència li proporciona totes les teves dades. Sense aquest permís, no es pot entrar al Tibet.

Agència tibetana

Actualment hi ha més de 150 agències establertes al Tibet que ofereixen rutes, itineraris i tota mena d’activitats pel país. Moltes d’elles són xineses de recent creació, que estan aprofitant l’avinentesa del creixent turisme. Cal evitar-les i optar per una agència local, formada per personal autòcton, expert en la seva terra i el budisme, conseqüent amb els accions i impacte del turisme.

Tibet Native és una excel·lent opció (no podem estar-ne més encantats) que ofereix tours de tot tipus, durades i preus ajustats, i té un tarannà que encaixa perfectament amb la filosofia de turisme responsable que des d’areveure.cat donem suport. S’ha de tenir en compte que els diners van a parar a treballadors i, sempre que és possible, a entitats locals.

Tibet Native s’encarrega de gestionar prèviament el permís per accedir al Tibet i enviar-lo per correu electrònic i postal on convingui. A més, també té la missió de gestionar totes les entrades a temples, monestirs i atractius turístics que requereixen una autorització extra del govern xinès per aquells que estem de visita. Una agència sòlida i eficient, que ha tingut una comunicació atenta i fluïda en anglès en tot moment (des de Catalunya i un cop a Xina), i ho tenia tot apunt en el moment d’arribar a Lhasa.

Assegurança

En aquesta ocasió hem optat per l’empresa especialitzada en assegurances de viatges Chapka. Per viatges que no arriben als 90 dies, “CAP Asistencia” cobreix totes les necessitats mèdiques, esportives (com el trekking) o d’equipatge més bàsiques. Un aspecte a tenir en compte és l’altitud del Tibet. Mentre algunes empreses posen traves i no cobreixen certes activitats per sobre dels 5.000 metres, Chapka no presenta cap restricció al respecte.

Allotjament

Sempre que ha estat possible, Tibet Native ens ha ofert allotjament en hotels de 3 i 4 estrelles. Habitació doble, amb lavabo privat i esmorzar inclòs. Tots francament néts, còmodes i amb ubicació immillorable tant a Lhasa, Shigatse, Shegar i Damxung. En aturades com el Camp Base de l’Everest, ofereixen la possibilitat de guesthouse, amb unes instal·lacions més limitades però que estan en correspondència al tipus d’indret i activitat que es realitza.

Cal destacar que en poblacions com Damxung, no tots els allotjaments permeten la pernoctació de turistes estrangers no-xinesos. Solament determinats hotels amb llicència estan autoritzats. Aquí entra en joc, altra vegada, el paper de l’agència tibetana, qui ens ha gestionat la reserva prèviament en algun dels allotjaments autoritzats. En cap cas hem tingut problema al respecte.

Menjar

Fer un àpat en un restaurant tibetà és molt barat. Un bol de thupka (la popular sopa de fideus amb carn de yak) surt per 5 ¥ (menys d’1 €). No obstant, les opcions de la cuina autòctona són més limitades que l’extensa oferta de restaurants xinesos. Aquí els preus són més elevats però la butxaca no pateix gaire. Cal invertir entre 60-80 ¥ (entre 7-10 €) per un parell o tres de plats per compartir entre dues persones (un plat de fideus, un de carn i un amb verdures saltejades, per exemple). Normalment, un termo de te està inclòs a l’àpat. No s’acostuma a demanar beure. La cervesa local de 560 ml varia entre 10-20 ¥ (entre 1-2,5 €).

Molt interessant és també l’oferta de restaurants xinesos musulmans. En aquests locals, si bé la carta de plats (i també els preus) és pràcticament la mateixa que en qualsevol restaurant xinès convencional (però sense les opcions de porc), l’elaboració de la pasta (fideus, tallarines, noodles de tot tipus) es realitza a mà, de forma artesanal i al moment. Tot plegat té un aire a la pasta italiana i adquireix un sabor més intens. Recomanable provar-ho.

Transport

El transport públic no existeix més enllà de Lhasa pels estrangers. Per tal de poder sortir de la capital i desplaçar-te pel Tibet, ho hauràs de fer en transport privat i amb un conductor xinès o tibetà al volant, concretant-ho prèviament amb l’agència. A data d’avui és l’única manera de poder visitar el país lliurement.

El govern xinès és molt estricte amb aquesta normativa i realitza múltiples controls a peu de carretera per comprovar les autoritzacions tant dels turistes com de les agències. Fins i tot, en determinades zones (com el Camp Base de l’Everest), per tal de controlar el volum d’estrangers que hi arriben, des del maig de 2019 s’ha d’utilitzar un bus gestionat pel propi govern. En aquest cas, el teu vehicle privat s’ha de deixar estacionat als peus de la muntanya i seguir les instruccions de les autoritats xineses.

Pel que fa els desplaçaments dins de Lhasa, es pot utilitzar el servei de bus local (1 ¥) o els taxis privats (entre 10-15 ¥ per trajecte). Arribar fins als monestirs de Sera o Deprung, el preu pot oscil·lar entre 20 i 30 ¥. L’aeroport de Gonggar es troba a uns 65 km de la capital, havent-hi l’opció de shuttle bus (25 ¥, 1h 10min fins al centre) o de taxi (150 ¥).

Entrades i visites culturals

És l’agència contractada qui s’encarrega de gestionar les sol·licituds i fer els pagaments corresponents a absolutament totes les atraccions turístiques del país. És a dir, a monestirs, temples, parcs naturals, accesos a altres regions més enllà de Lhasa. Al Tibet es paga tot, sempre hi ha una entrada. En general, tingues present que invertiràs entre 50-60 ¥ (entre 6-8 €) per entrada, tot i que llocs més emblemàtics com el Potala o Jokhang demanen 120-200 ¥ (depenent de la temporada). En tot cas, assegura’t que aquestos imports estan incorporats a la despesa que paguis per l’agència, i no a banda. No te n’hauràs de preocupar.

El context cultural: cinema, literatura i gastronomia del Tibet

Una motxilla per viatjar al Tibet ha de deixar temps per visualitzar alguna recomanació cinematogràfica, fer un àpat en un dels restaurants tibetans que tenim a Barcelona, així com espai per encabir-hi algun llibre i dur-lo durant el viatge. Aquí les nostres propostes:

Cinema des del sostre del món, col·lecció de pel·lícules i documentals que parlen del budisme, dels Dalai Lama, de la cultura tibetana o de la natura que abraça aquesta nació sense estat propi.

Històries, mites i aventures del “país de les neus”, des d’un còmic del Tintín, breus llegendes orals budistes, cròniques d’aventurers de principis del segle XX, o bé el punt de vista d’un lama establert a Barcelona.

Fidel pinzellada gastronòmica per conèixer el tradicional tsampa o els momos, tant al primer restaurant tibetà que va obrir a Barcelona (el Kailash) o bé al que duu el nom del Palau més icònic del país (el Potala). Tots dos regentats per autòctons, transpiren autenticitat i rigor només creuar-ne la porta d’entrada.

+info: Per conèixer més sobre el Tibet, vés aquí.