Fer una selecció de literatura sobre el Tibet és tota una quimera. S’han escrit (i dibuixat) moltes obres que il·lustren francament bé les costums, tradicions i context històric d’aquesta nació que actualment pertany a la Xina. Un còmic del Tintín, breus llegendes orals budistes, cròniques d’aventurers de principis del segle XX, o bé el punt de vista d’un lama establert a Barcelona. Aquest és el nostre recull de recomanacions literàries per aprendre tot llegint sobre el Tibet.

Mi viaje a Lhasa

Alexandra David-Néel, 1927

Escriptora, antropòloga, anarquista, espiritualista budista, cantant d’òpera, i un llarg etcètera, però sobretot exploradora. La francesa Alexandra David-Néel ocupa una posició privilegiada dins el món dels viatgers il·lustres del segle XX ja que va ser la primera dona occidental que va entrar a la capital del Tibet, a Lhasa, el 1924, en un context que prohibia totalment qualsevol incursió dels philings (estrangers de pell i ulls blancs) al país de les neus.

Mi viaje a Lhasa relata les peripècies d’aquesta dona incombustible, acompanyada del seu fill adoptiu, el Lama Yongden, i disfressada de rodamón tibetana per no ser reconeguda, a través de valls i muntanyes de l’Himàlaia, des de Yunnan (a la Xina) fins a Lhasa. Una història increïble i un llibre magnífic per conèixer de prop el Tibet de principis del segle passat.

Las montañas de Buda

Javier Moro, 1997

Las montañas de Buda és una lectura que no agradarà als xinesos més arrelats a les idees comunistes del seu govern. L’escriptor madrileny Javier Moro relata, amb detall i sense embuts, i a través d’una prosa addictiva i emotiva, alguns dels episodis més transcendents de la història recent del Tibet.

Per una banda, la vida de Tenzin Gyatso, el catorzè i actual Dalai Lama, des del moment en què va ser descobert en un petit poble de la regió d’Amdo com a reencarnació del referent del país, l’època de formació al Tibet, el rol com a líder polític i espiritual, el forçat exili cap a l’Índia. Per altra, coneixem la història de Kinsom i Yandol, dues monges tibetanes que van ser detingudes, encarcerades i torturades durant els anys 1990s per les autoritats xineses després de participar en una manifestació pacífica a favor de la independència del Tibet. Dues de les 14 “monges de Drapchi”, convertides avui en dia en símbol del drama tibetà per l’ocupació xinesa.

Tintín al Tibet

Hergé, 1960

Publicat setmanalment com a còmic entre el setembre del 1958 i el novembre del 1959 a la Revista Tintín, la seva edició en format llibre va arribar el 1960. Es tracta del 20è àlbum de Les aventures de Tintín.

Tintín al Tibet narra la història del reporter belga en la cerca d’un amic xinès, Xang, qui asseguren ha mort en un accident aeri entre les muntanyes de l’Himàlaia. Un somni revelador fa que Tintín no es cregui la trista notícia i s’engresqui en una trepidant travessa per l’altiplà del Tibet per trobar Xang. Acompanyat únicament del seu inseparable Milú i el Capità Haddock, els tres recorreran plegats el Tibet i nosaltres coneixerem algunes de les costums i tradicions dels monjos budistes del Tibet, religió, indumentària, gastronomia… Una història sense rols secundaris ni personatges “dolents”, aquesta és un relat d’aventures i lluita per l’amistat.

Cuentos populares tibetanos

Diversos Autors, 1986

Tot un clàssic d’històries tibetanes traduïdes en llengua castellana, aquesta recopilació de breus contes i llegendes és una introducció ideal per conèixer les principals tradicions del poble tibetà. Cuentos populares tibetanos construeix, en tan sols un centenar de pàgines, un colorit mosaic que recorre mites religiosos, filosòfics i científics, a l’hora que ens fa reflexionar sobre aspectes com el valor de les coses, la consciència, el temps o el fet d’escoltar.

La darrera edició, de 2009, ve acompanyada d’una introducció sobre el Tibet i el budisme i de múltiples notes del traductor, Jordi Quingles, qui va fer un exercici formidable perquè els lectors puguem comprendre i aprendre sobre cada un dels mites, creences i conceptes que envolten les narracions.

Lluny del Tibet

Thubten Wangchen, 2018

El lama Thubten Wangchen (Kyirong, 1954) va obrir la Casa del Tibet a Barcelona el desembre de 1994. Fou un encàrrec directe del Dalai Lama, amb la finalitat de difondre la cultura tibetana i budista a les nostres terres. 25 anys més tard, aquesta fundació situada al bell mig de l’Eixample segueix més activa que mai, amb un espai que ofereix tota mena de cursos, xarrades i activitats. A Lluny del Tibet, el lama Wangchen, un personatge rialler i carismàtic, ens despulla la seva història personal, des que va haver d’exiliar-se del Tibet sent una quitxalla; dels aprenentatges i filosofia budista i vivències amb el Dalai Lama a l’Índia; l’època en que es va establir a Barcelona per impulsar la Casa del Tibet; així com també la seva visió com a membre del Parlament tibetà a l’exili. Una lectura sincera i imprescindible.

Altres lectures amb el Tibet com a teló de fons

Afegim a la col·lecció anterior alguns títols que ens han agradat i val la pena tenir a mà:

• • First Russia, Then Tibet (Robert Byron, 1933).
  • Hija del Tíbet (Rinchen Dolma Taring, 1970).
  • Viaje al Tíbet. Tras los pasos de Alexandra David-Néel (Dominique Agniel / Michel Gotin, 2002).