Autora: Alexandra David-Néel
Editorial: Tushita Edicions (2018)
Idioma original: francès
Núm de pàgines: 320

"La aventura será mi única razón de ser"
ALEXANDRA DAVID-NÉEL

Tota una declaració de principis. Alexandra David-Néel, pseudònim de Louise Eugénie Alexandrine Marie David (París, 1868-Digne-les-Bains, 1969), va ser una escriptora, antropòloga, anarquista, espiritualista budista, cantant d’òpera, i un llarg etcètera, però sobretot exploradora. De les d’abans, un cul inquiet. Si el seu nom ocupa una posició merescudament privilegiada dins el món dels viatgers il·lustres del segle XX, és degut a que va ser la primera dona occidental que va entrar a la capital del Tibet, a Lhasa, el 1924, en un context que prohibia totalment qualsevol incursió dels philings (estrangers de pell i ulls blancs) al país de les neus.

Perseverança, ambició i molta creativitat

D’entre la seva prolífica obra de més de 30 llibres editats, en destaquem aquest ‘Mi viaje a Lhasa’ (publicat per primera vegada el 1927 sota el títol de ‘Voyage d’une Parisienne à Lhasa’), una lectura fascinant sobre la clandestina expedició que l’Alexandra David-Néel va dur a terme durant mesos, des de Yunnan -a la Xina- fins a la pròpia ciutat de Lhasa. Una peregrinació brutal a peu a través de muntanyes i valls de l’Himàlaia, durant l’època més freda de l’any. Ho va fer amb 56 anys, disfressada de rodamón tibetana per no ser reconeguda, amb una perruca feta amb cua de yak, la cara maquillada de sutge i el cabell pintat de tinta xinesa.

Amb un equipatge ultralleuger, viatjant de nit i evitant qualsevol contacte amb altres personatges per no ser qüestionada sobre els camins empresos ni la seva procedència, va ser capaç de trampejar poblacions i inclemències per acomplir el seu anhel·lat objectiu, que havia fracassat en un parell d’ocasions anteriors. Una proesa.

¿Qué derecho tenía el gobierno de China a levantar barreras alrededor de una región que legalmente ni siquiera les pertenecía? Muchos viajeros que se dirigían a Lhasa se habían visto obligados a retroceder y se habían resignado admitiendo su fracaso; yo aceptaba el desafío.

Durant tot el trajecte, Alexandra va estar únicament en companyia del seu fill adoptiu, el Lama Yongden, un jove de 14 anys de la secta dels barrets vermells, famosos pel domini de l’art de l’endevinació (tècnica molt útil per demanar almoina). Plegats, van saltar-se totes les prohibicions, aconseguint arribar a la terra dels déus i establint-s’hi durant uns mesos. Després d’aquest període, es van acomiadar de Lhasa per seguir el seu camí cap a l’Índia a través de la regió del Sikkim. L’aventura havia finalitzat: “¡Lha Gyalo! ¡Els déus han triomfat!”.

El maravilloso sol de Asia central iluminaba el paisaje, intensificaba los colores y hacia brillar las montañas blancas en el horizonte. Todo vibraba, tan lleno de luz que parecía arder… Espectáculo inolvidable que hubiera bastado, por si solo, para compensarme de las fatigas que había tenido que soportar.

Simpatia i admiració

Paràgraf a paràgraf, és impossible no simpatizar ni admirar aquesta dona que va girar la vista a totes les adversitats i va encarar el repte de l’aventura amb valentia i afany d’aprenentatge. El resultat? Les seves exhaustives anotacions sobre els paisatges, la cultura, la religió o el context polític xinès del moment fan d’aquest ‘Mi viaje a Lhasa’ un llibre magnífic per conèixer de prop el Tibet de principis del segle passat.

També en vídeo documental: “dones viatgeres”

Televisió Espanyola (La 2) ha produït una sèrie de documentals ben interessants sobre “Mujeres Viajeras”, havent dedicat un dels capítols a Alexandra David-Néel i la seva peregrinació a Lhasa. El vídeo està disponible online “a la carta” [25 minuts].

Per saber-ne més

L’empremta d’Alexandra David-Néel entorn el cercle viatger al Tibet és més que palpable. Un altre exemple n’és la publicació de ‘Viaje al Tibet. Tras los pasos de Alexandra David-Néel’ (Dominique Agniel i Michel Gotin, Ed. Edicola, 2002), un brillant recull fotogràfic del Tibet més místic, màgic i espiritual, acompanyat de textos i vivències de l’exploradora francesa. Un molt bon complement visual a la prosa de ‘Mi viaje a Lhasa’.