Els nostres viatges sempre duen llibreta i bolígraf a la motxilla. Dos imprescindibles. Per anotar-hi experiències, per recordar dades d’utilitat, per enganxar-hi retalls de documents que trobem al llarg del camí. El viatge a la Xina i el Tibet durant el juliol i agost del 2019 no ha estat una excepció, però com que la llibreta la tenim desada en una prestatgeria de casa, en aquesta ocasió aprofitem la finestra digital d’areveure.cat per compartir anècdotes, impressions i reflexions viscudes al llarg de les 3 setmanes de viatge. El nostre quadern de bitàcola.
LA BOIRA DE BEIJING
Beijing ens dóna la benvinguda amb aquest dia radiant i un aire dens que fa esfereir… Bé, jutgeu per vosaltres mateixos. Si demà es desperta amb el mateix ambient, sembla que tocarà aconseguir una mascareta per sortir al carrer. Fantàstic.
Som a casa de la Ying, una noia xinesa que hem contactat a través de la plataforma CouchSurfing i que ens acollirà uns dies mentre voltem per la gran ciutat. Zona residencial, allunyada del bullici del centre, sense cap occidental a la vista. Ella, encantadora. Primer vol de noodles a la taula. Els palillos, controlats. Nihao Xina, ja som aquí!
FLAIRE A XINA
Al llarg de la nostra vida havíem vist mil i una pel·lícules, llegit novel·les i històries de la Xina, creat un ideari sobre el país i la seva cultura. Amb aquesta motxilla tan ben carregada, sortim a conèixer Beijing i a endinsar-nos a tot el que fins avui eren imatges dins el cap. Els temples amb els seus tradicionals ornaments, els jardins imperials amb milers de flors exuberants, l’aigua que tot ho embolcalla i li dóna un aire de tranquil·litat.
Ah! I els caràcters completament inintel·ligibles, més el formiguer de xinesos que volten per absolutament tot arreu apunten que el nostre dibuix mental de la Xina no anava desencaminat.
APRENENTATGE
Fem una classe de xinès bàsic. Picant, no picant. Noodles amb caldo, noodles secs. Amb pollastre, amb verdures. La Ying ens dóna unes indicacions elementals per poder fer un àpat sense haver d’escollir a l’atzar i viure una Expedició Gormanda aleatòria cada menjada.
Ens en sortim prou bé amb l’esmorzar, uns dumplings de gambes i espinacs la mar de bons. Fallem estrepitosament amb el dinar. Res a veure el que ens serveixen amb el bol de fideus i pollastre que esperàvem (no posem foto, fa vergonya i tot). Però bé, seguim! De tot se n’aprèn. Ningú ha dit que sigui fàcil. Gràcies Ying per la paciència!
LA GRAN MURALLA (REALMENT GRAN)
Diuen els experts que aquesta meravella de món traça més de 21.000 km amunt i avall per la geografia xinesa. Feu números per entendre la magnitud, per aquí encara anem perduts. Escollim la “minúscula” secció de Mutianyu (a uns 70 km de Beijing) per posar cara i ulls al que és una obra d’enginyeria brutal iniciada el segle V aC. Un encert total, quatre turistes desperdigats, la muralla per nosaltres i la baba que ens cau amb tot el que se’ns presenta al davant. Realment gran, francament impressionant.
MUTS I A LA GÀBIA
Potser haureu notat que fa uns dies que el silenci fa acte de presència. No per voluntat pròpia sinó per la total impossibilitat de poder seguir compartint l’experiència del viatge. Actualment, el Partit aplica un sever control a l’ús de les xarxes socials, enviament d’arxius i consulta d’informació generada fora de la Xina. Si bé els dies a Beijing hem pogut trampejar la situació (amb els sofisticats mètodes que tots coneixeu), al Tibet la restricció és encara més forta, conseqüència de les tensions polítiques i religioses, i ens ha estat impossible saltar-nos les regles. Tibetans silenciats. Nosaltres, muts i a la gàbia.
TRENCANT ESQUEMES, L’ACCENT CONTEMPORANI A BEIJING
Artistes desubicats van trobar, en unes fàbriques abandonades als afores de la ciutat, el seu espai de creació i difusió d’una cultura xinesa més propera als nostres temps. Amb els anys, el 798 s’ha convertit en un inquiet districte on l’art contemporani d’arreu del món es replega, omplint racons i raconets. Galeries, cafès, botigues. Places, escultures, pintades. Ben bé podríem ser a Londres o Berlín. Però es tracta d’una petita Gàl·lia de modernitat dins un context de jardins imperials, temples ancestrals i reminiscències clàssiques orientals.
QÜESTIÓ DE PREFERÈNCIES
Teníem dubtes. Ho compartim? Va, perquè no! Per tots és sabut que als catalans ens agrada comentar temes escatològics, i una qüestió diària tan essencial com aquesta requeria el seu moment d’atenció.
Plantar-te en un lavabo. En qualsevol. Trobar-te aquest parell de símbols. Haver d’escollir. Costum vers innovació. Com a casa o com un local. I tu què ets més, de tassa o de forat? 
EL TREN DE LES NEUS
Soft Sleeping Bed. Decisió encertada per encarar amb comoditat les 42 hores de tren que ens duen de Beijing fins a Lhasa. Compartiment de quatre passatgers, dos llits a cada banda, una taula minúscula en un extrem amb un termo, finestral per apreciar el paisatge i una parella de xinesos de mitjana edat que no treuen els ulls dels seus mòbils en cap instant. Zero comunicació possible.
El trajecte és llarg, gairebé de 4.000 km per la geografia xinesa, però que avancen més lleugers del que ens imaginem. La divertida dansa dels àpats en moviment; les cares orientals que poc a poc es tornen conegudes, passadís amunt passadís avall; les aturades fugaces en estacions gegants al mig del no res; l’olor fètida dels lavabos que es va acumulant amb el pas de les hores; l’altiplà del Tibet que canvia la fesomia de les macro ciutats per la immensa natura, i que ens dóna la benvinguda al país. Una manera excel·lent d’arribar a Lhasa.
Tibet, ja som aquí!
PALPANT EL TIBET I EL BUDISME DE PRIMERA MÀ
Lhasa. El palau de Potala, residència del Dalai Lama (fins que va haver d’exiliar-se a l’Índia), imponent icona de la ciutat i del Tibet. Finalment l’hi posem imatge. Un mite que es converteixen en realitat.
També els monestirs de Sera i Drepung que s’ho miren des de la distància, plens de monjos amb la vestimenta roja característica, d’espelmes que il·luminen Lamas i déus, de practicants que s’apropen als seus centres religiosos de referència, de l’olor de cedre que impregna l’ambient. Lhasa transpira budisme i té un ritme i una màgia especials. Ens agrada. Aprenem sobre els Gelugpa i els Sakya, les escoles religioses dels barrets grocs i barrets vermells; sobre algunes de les seves creences i figures més representatives; sobre el paper dels diferents Dalai Lama al llarg de la història. Realment fascinant. Seguim!
ACUMULANT MÈRITS
El karma es treballa dia a dia. Però hi han dates concretes que un pot sumar més punts a la seva llista de bones accions. Avui és lluna nova, i riuades de devots enfervorits fan llargues cues al monestir de Tashilhunpo, a Shigatse, per oferir mantega de yak líquida als seus líders espirituals. Ens comenten que, en una jornada com la d’avui, aquestes accions valen per mil o dos mil més respecte les que poden fer durant un dia convencional del calendari. Està clar que s’ha d’aprofitar.
EXPEDICIÓ GORMANDA TIBETANA
Simplicitat i austeritat són bons termes per descriure la cuina tibetana. Ingredients bàsics com la civada, el blat, la patata i la carn de yak que es combinen per oferir quatre opcions culinàries. L’alineació titular inclouria una ració de tsampa, un bol de thupka, una col·lecció de momos i una porció de shemre. Per maridar-ho, un termo gegant per compartir de te ensucrat o amb mantega de yak. Un cervesa local, també pot ajudar a fer baixar la teca. I au, anar fent. Senzill però prou gustós, i la teva butxaca ni se n’adonarà.
Amb aquest context, i havent-ho catat tot in situ, sembla que haurem de revisar les Expedicions Gormandes tibetanes que hem fet a Barcelona, al Kailash i al Potala, per verificar què s’hi cou realment a la ciutat. Quina feinada!
EVEREST PER A TOTS ELS PÚBLICS?
Se n’ha parlat molt darrerament. L’Everest, el cim més alt del món, que s’ho mira tot des de 8.848 metres, havent-se convertit en un indret més concorregut que les Rambles en plena temporada turística. Massificació, brutícia, inconsciència? Anem a comprovar-ho.
Amb un punt de respecte per l’altitud, ens apropem al primer camp base (per la banda tibetana), situat a uns respectables 5.200 metres. Es tracta d’una excursió sense misteri. Uns permisos burocràtics previs, una carretera increïblement ben asfaltada, una col·lecció de serpentines muntanya amunt, un bus controlat pel govern xinès que t’hi duu. Ens quedem a dormir al campament, que proporciona allotjament bàsic però suficient i, quan els núvols fan treva, ens regala unes vistes del Qomolangma (com l’anomenen per aquesta banda del planeta) excepcionals. La sensació és màgica. Uau, realment hi som. El sostre del món.
Mirem a banda i banda. Unes quantes càmeres fotogràfiques immortalitzen el moment, algú es desplaça amb l’ajuda d’una ampolla d’oxigen, ni rastre de deixalles, tot endreçat, comportament exemplar de tots els que estem fent el turista, unes quantes desenes, no més. Una experiència per a tots els públics en aquestes cotes tibetanes, que no ens encaixa amb les alarmants notícies provinents dels mitjans de comunicació.
Serà en cotes més altes de la muntanya que tot plegat és un abocador incontrolable? O per la banda nepalesa atès que els controls i accés són més senzills?
POSTALS (DIGITALS) DE COMIAT
¿Algú a la sala que encara enviï postals a amics i familiars quan va de viatge?
Nosaltres ho fem. Fans, totals. Al Tibet, no obstant, ha estat impossible. Ni rastre d’estampetes de 14×9 cm a la venta amb motius budistes, edificis emblemàtics, paratges d’insomni. Cap possibilitat d’enviar un “Hola Mare, records des de les altures” en format carta. Així que apel·lem a les eines digitals que tenim a mà per compartir un parell d’imatges que ens han captivat. Preneu-les com si us les haguéssiu trobat a la bústia de casa.
Records des del Tibet… i fins la propera!
areveure.cat 
Impressive! Google translate still needs some improvements with Catalan, but I understood most of it : ) Great pictures. Thanks for sharing!
M'agradaM'agrada
Hahaha! I guess it’s getting better, but indeed Catalan into English still needs some improvements. Thanks for reading it! 🙂
M'agradaM'agrada