Per tal de preparar bé una escapada txeca, hem elaborat una fitxa amb algunes dades bàsiques per a fer la incursió cultural prèvia. Així que posa’t còmode, destapa’t una Pilsner i llegeix atentament.
Un lloc
Aquest punt ha estat focus de les protestes per la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia l’agost de 1968 quan la voluntat de mostrar “el socialisme amb rostre humà” de Dubček va arrencar la Primavera de Praga.
Va ser també en aquesta plaça on l’estudiant Jan Palach es va immolar el gener de 1969 com a protesta per l’ocupació soviètica. En l’actualitat hi ha un senyal al lloc on va caure i perdre la vida.
La Revolució de Vellut tampoc va ser aliena a aquest emplaçament. Nombroses manifestacions i protestes van tenir-hi lloc.
Un llibre
La insuportable lleugeresa de l’ésser (Milan Kundera, 1984).
Situat a la Praga de 1968, en plena Primavera de Praga, ens parla dels alts i baixos de l’amor. En concret, ens fa una dissecció d’aquest, a partir d’una tempestuosa relació de parella.
Un home
Es reivindica com el personatge de la ciutat per excel·lència i és que l’autor hi va néixer i hi va viure diversos episodis de la seva vida. El prolífic escriptor sempre genera debat sobre les interpretacions de les seves obres, particularment marcades per la seva tumultuosa personalitat. A la ciutat es pot visitar alguns dels emplaçaments on va viure, així com el Franz Kafka Muzeum.
Una dona
Milada Horáková (1901-1950).
Va ser una lluitadora nata per la igualtat de dones i homes a la República Txeca. Socialista convençuda, li va costar diversos empresonaments i fins i tot una estada al camp de concentració de Terezín d’on va aconseguir sobreviure. Amb l’arribada del règim comunista, va passar a la lluita clandestina, fet que li va costar la vida. Va ser la primera dona, mare d’una adolescent, executada.
Una pel·lícula
Kolja (Jan Sverák, 1996).Sense saber ben bé com, un violinista en plena decadència acaba a càrrec d’un marrec de cinc anys. El que guanya tocant als funerals no és prou per a saldar tots els deutes que ha acumulat, així que decideix casar-se amb una dona emigrant russa per papers, cosa que el converteix en padrastre de Kolja. La convivència entre el solitari violinista i el nano serà tot un aprenentatge per tots dos.
Una cançó
Čechomor és sens dubte un dels grups més famosos de la República Txeca. El seu folk emparat amb tocs de rock ha deixat autèntics himnes com Mezi Horami (Entre les muntanyes). La combinació de música popular amb arranjaments més roquers ha estat la clau de l’èxit d’aquest grup nascut a Praga a finals dels vuitanta.
Una beguda
No cal anar massa lluny, la cervesa és la beguda nacional. La República Txeca és el país que més litres en consumeix i no és pas cosa de l’atzar. Els amants de la cervesa trobaran el seu lloc ràpid. A banda de les conegudes marques (Pilsener Urquell, Budwar…) també estan aflorant petites cerveseres artesanes a la ciutat, amb la possibilitat de veure el procés d’elaboració i fer-ne cates. Precisament a la ciutat txeca de Plzeň va ser on es va crear el tipus de cervesa avui conegut con pilsen.
Un berenar
La cosa va de dolços. Arreu de la ciutat l’aroma que deixa anar el trdlník provocarà que en algun moment en caigui un. Es tracta d’un menjar típic de carrer fet amb una massa de farina amb tocs de sucre i canyella que es cou a la brasa al voltant d’un pal.
Si es prefereix un berenar més pausat, el palačinka pot ser una bona opció. Es tracta d’un crep farcit de confitura i cobert amb sucre glaç.
areveure.cat 