Com a fans empedreïts de les històries orals i les llegendes populars, ens agrada descobrir i imaginar els orígens de llocs on viatgem, fragments de la cultura més particular d’un territori, o episodis que han tingut una transcendència històrica en algun indret.
Un calorós matí d’estiu, tot caminant pel barri Gòtic de Barcelona, una pregunta ens envaeix la ment: “Escolta, i Barcelona, d’on prové el nom? Ens tens idea?”.
Els orígens de Barcelona, molta confusió
Els orígens sobre la fundació de l’actual ciutat i el seu nom són més aviat tèrbols. Hi ha qui diu que foren uns conqueridors cartaginesos, Amílcar Barca o el seu fill Aníbal, que van posar la primera pedra cap a l’any 230 aC i la van anomenar Barkenon, fent honor al seu cognom. Per altra banda, el lingüista Joan Corominas cita en algun dels seus estudis que l’origen és un topònim laietà: Barkeno, terme del qual s’han trobat algunes inscripcions en monedes que daten del l’època hel·lènica, datant entre els segles IV i I aC.
Sense tenir una resposta nítida a tot plegat, i per afegir una mica més de mítica a l’assumpte, topem amb una simpàtica història per seguir ampliant el nostre imaginari.
Una mica d’èpica, La llegenda d’Hèrcules
Diu la llegenda que Hèrcules, el famós heroi de la mitologia grega, havia de complir una llarga penitència per haver assassinat la seva dona i els seus fills. Després de superar unes quantes feines amb èxit, li és assignada la complicada tasca de trobar l’extravagant velló d’or (que en la mitologia grega és el velló del moltó alat Crisomal·los, que va acabar convertint-se en la constel·lació d’Àries). Així doncs, Hèrcules s’uneix a l’expedició de Jàson i els argonautes, amb les seves nou naus, per creuar el Mediterrani a la seva recerca.
Durant el transcurs de la travessa, un temporal dispersa la flota prop de la costa de Catalunya, perdent del grup la darrera de les embarcacions, la novena nau, la barca nona. Sota les ordres de Jàson, Hèrcules surt a buscar-la i la troba anclada als peus del turó de Montjuïc. Fascinat per l’indret on havia fet cap la nau, Hèrcules decideix, allí mateix, fundar una ciutat amb el nom de Barcanona.
I d’aquí que un dels ornaments més antics de Barcelona sigui una font amb l’estàtua d’Hèrcules, situada actualment al Passeig de Sant Joan, però feta amb pedra replegada del turó de Montjuïc. Tu decideixes, rondalla o història? 😉