Islàndia, d’on prové el nom?

hivern iceland mountain snow

Hi han diverses històries i llegendes sobre l’origen del nom d’Islàndia. Una de les més escoltades explica que la terra del gel (de l’anglès Iceland) va ser així anomenada per evitar que antics viatgers (en aquella època víkings), hi anessin i la colonitzessin. Qui es voldria apropar a un terra inhòspita, freda i coberta de gel?

Però l’estratègia no quedava aquí. Per a despistar totalment els colonitzadors, els autòctons van assenyalar la propera Groenlàndia com la terra verda (de l’anglès Greenland), convidant a víkings a treure-hi el nas, explicant les bondats d’un terreny que, de verd, probablement en tenia ben poc. Molt espavilats!

La teoria amb més pes explica que Islàndia va ser batejada per un víking noruec anomenat Hrafna-Flóki Vilgerðarson. D’acord amb el Landnámabók (“Llibre dels assentaments” o “Llibre de la colonització”), cap als anys 860s Hrafna-Flóki va navegar direcció Islàndia amb tota la seva família i el seu bestiar amb la intenció de trobar camps cultivables (que escassejaven força per aquelles latituds).

Hrafna-Flóki Vilgerðarson
Hrafna-Flóki navegant direcció Islàndia

L’expedició de Hrafna-Flóki va començar a la costa oest de la seva Noruega natal. En el seu pas per les Illes Shetland (que pertanyen actualment a Escòcia), una de les seves filles es va ofegar en caure al mar, després d’una ferotge lluita contra les inclemències meteorològiques. Tot i la terrible tragèdia van continuar navegant, seguint amb l’objectiu. Dies més tard, la seva segona filla va patir la mateixa sort fatal que la primera, també morint ofegada prop de les Illes Fèroe, en una altra salvatge tempesta.

Per evitar més desgràcies, Hrafna-Flóki va decidir enviar 3 corbs en diferents direccions. Esperava que, si algun d’ells retornava, significaria que no hi havia zones habitables en aquella banda. El primer dels ocells va volar cap a les Fèroe i fer mitja volta poc després; el segon es va enlairar i també va considerar tornar a l’embarcació sense descobrir cap nou indret. El tercer va volar cap al noroest i no se’l va veure de nou. Convençut, Hrafna-Flóki va prendre el rumb que li havia marcat el darrer corb.

Els 3 corbs de Hrafna-Flóki
Three Ravens de Dona Reed and Rainshadow Arts, Inc ©

Després d’un temps de viatge, Hrafna-Flóki i la seva colla van arribar als fiords del nord-oest d’Islàndia, a Vatnsfjörður, on satisfets van decidir instal·lar-se. Era estiu, l’entorn verd i amable, ple d’aigua i oportunitats, i Hrafna-Flóki es va dedicar a pescar i caçar. Però va arribar l’hivern, que va ser dur, molt dur, com no podia ser d’altra manera per aquelles contrades. Totalment desprevinguts pel fred i sense provisions de menjar per sobreviure un període tan llarg, el bestiar es va anar morint.

Tot esperant la primavera, Hrafna-Flóki va pujar una de les muntanyes més altes que envoltaven el campament, i des d’allà dalt només va poder divisar un gran fiord, Ísafjörður, totalment cobert de gel. Resignat amb el panorama, Hrafna-Flóki va considerar que la millor opció era desfer el camí i tornar a Noruega per explicar a tothom la mala experiència viscuda en aquell racó del món, al que va anomenar -i a dia d’avui encara es coneix com- Ísland, la terra del gel.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s