Eben
Ryszard Kapuściński, 1998.
Eben (Heban) és un recull de 29 relats cronològics que el magnífic i intrèpid periodista polonès va escriure durant els seus anys a l’Àfrica, entre el 1957 i el 1990, en els quals formava part de l’agència de premsa estatal polonesa. A mig camí entre el periodisme i la ficció, Kapuściński ens apropa al procés de descolonització que es va viure al continent africà durant el segle XX, des de Mali fins a Etiòpia, i des del Sudan fins a Moçambic, amb totes les seves cicatrius de pobresa, dol i inestabilitat. Tota una font d’inspiració, fins a tal punt, que la lectura d’Eben ha estat un dels motius d’embarcar-nos amb areveure.cat.
T’agradarà si: tens interès per l’Àfrica en general, la història del segle XX, el procés de colonització o el periodisme a mig camí entre la realitat i la ficció.
Rodamón: Una volta al món amb bici
Xavi Narro, 2013.
El títol posa la carn sobre la graella, sense embuts. Rodamón és el viatge personal del periodista Xavi Narro (Barcelona, 1982, qui fou guionista del mític programa APM?) que va deixar la feina per emprendre una decisió dura però llargament meditada, posant a prova la seva resistència a la solitud i a adversitats de tot tipus. Inspirat per les lectures de Kerouac (On the road) o Jon Krakauer (Into the Wild), aquesta és una narració trepidant, plena d’aventures, d’anècdotes i de reflexions personals, emocionants i en clau d’humor, que t’atrapen des del paràgraf inicial i et transporten, sobre les dues rodes de l’Specialized del Narro, per racons dels cinc continents.
T’agradarà si: ets un malalt de les bicicletes, et motiven les aventures extremes però emocionants o creus en els projectes personals de bogeria i les promeses complides.
El booktrailer del llibre aquí:
Océano África
XAVIER ALDEKOA, 2014.
“El mar sembla uniforme i inabarcable quan l’observem des de la superfície. Només si ens submergim al seu interior descobrirem un món ple de vida i diversitat. Àfrica és un oceà” (X. Aldekoa, Océano África). Al més pur estil Kapuściński (autor que cita ja a la contraportada) ens narra les mil i una històries d’un periodista que es dedica a explicar i intentar entendre l’Àfrica. Aldekoa es detapa com a excel·lent cronista, retratant i denunciant amb les seves paraules aquest continent tan plural. Somàlia, República Democràtica del Congo, Angola, Mali, República Centreafricana, Sudan, Camerun i Nigèria són alguns dels escenaris on viu amb les seves pròpies carns històries que ja ens explicava el bo d’en Kapuściński.
T’agradarà si: ets un africanista declarat i ho vols saber tot de les seves entranyes.
Días de viaje
Aniko Villalba, 2013.
Aniko Villalba és una escriptora itinerant que té una premissa ben clara a la seva vida: viure viatjant. Días de viaje és la primera aproximació a la narrativa, un recull de les seves primeres experiències viscudes entre el 2008 i 2013, moment en que va sortir de casa amb quadern, portàtil i càmera de fotos en mà, fent un viatge en bus des de la seva Argentina natal fins a Bolívia. En aquests entretinguts i amables relats, Aniko planteja interessants reflexions sobre la manera i el ritme de viatjar, les possibilitats de finançament estant en ruta, l’encaix afectiu amb els més propers o l’estil de vida en general que duu (o ha de dur) sent una nòmada.
T’agradarà si: tens ganes viatjar a través de micro-relats d’arreu del món.
Negro sobre negro
Ana María Briongos, 1996.
Negro sobre negro relata, en un dinàmic i didàctic quadern de viatge, les impressions i sensacions d’Ana María Briongos (Barcelona, 1946) sobre Iran, a partir de les experiències viscudes durant els anys 1960s -quan estava instal·lada al país persa-, i en posteriors viatges anys més tard. Jugant amb documentats paral·lelismes entre l’abans i el després de la revolució islàmica del 1979, els quaderns de Briongos presenten la importància de la religió, les contradiccions polítiques o el paper de l’educació; el cor gegant dels iranians, les seves inquietuds clandestines o les accions més quotidianes. Una atractiva i propera aproximació que convida a recórrer el país i t’endinsa de ple a la cultura iraniana.
T’agradarà si: tens previst visitar el país persa.
El fin es mi principio
Tiziano Terzani, 2006.
Periodista i corresponsal de guerra, la vida de l’italià Tiziano Terzani (Florència, 1938-Orsigna, 2004) requeria ser recordada. El 2004, setmanes abans de la seva mort, Tiziano va proposar al seu fill Falco seure plegats a la seva casa d’Orsigna i mantenir una conversa sobre el viatge de la seva vida. Fòrum obert, “pregunta’m el que vulguis”. El fin es mi principio és un extens diàleg entre pare i fill que indaga els racons més íntims i genuïns de Tiziano, des de la infància fins a la vellesa. Tenim a les mans una autobiografia emocionant, que t’atrapa des de la primera línia, plena d’aventures i d’anècdotes viscudes al llarg de la seva carrera, de reflexions sobre la vida, la llibertat o la família; un repàs sobre alguns dels esdeveniments més significatius del segle XX ocorreguts a Àsia, des de la Guerra Freda i els moviments dels khmers rojos, la Guerra del Vietnam o la Revolució Cultural de la Xina Maoista. Un viatge brutal.
Harvest of Thorns
SHIMMER CHINODYA, 1989.
Novel·la de ficció que il·lustra la transició de l’ocupació blanca de Rhodèsia cap al nou estat independent de Zimbàbwe.
La història gira al voltant dels membres de la família Tichafa, abans, durant i després de la guerra (coneguda com a Bush War), retratant de forma viva les dificultats que va comportar aquest llarg període (de 1964 fins el 1979) i les cicatrius que en va deixar, al mateix temps que Chinodya és capaç d’apropar-nos la cultura i hàbits d’un estat tan desconegut per molts de nosaltres. Harvest of Thorns és una història sòlida, honesta (sorprenentment plena de pinzellades d’humor!), un llibre impactant, tant dolorós com ple d’esperança i d’expectatives cap a un millor demà.
T’agradarà si: t’interessa la cultura africana en general o tens previst un viatge cap a l’antic territori de Rhodèsia.
Cien años de soledad
Gabriel García Márquez, 1967.
Obra indispensable de la literatura llatinoamericana, Cien años de soledad narra la història de l’estirp dels Buendía, durant més de 100 anys, en un petit racó de la Costa del Carib colombiana. No trobaràs a faltar personatges plens d’anècdotes, la solitud com a aliada inseparable de tots ells i un lent fluir del temps, i de la vida, de totes les generacions dels Buendía. A través del realisme màgic de l’autor, descobriràs pinzellades de fets històrics de Colòmbia i d’Amèrica Llatina.
T’agradarà si: t’atreveixes a viatjar i a acompanyar-te de l’imaginario de l’autor durant tot el trajecte. El viatge comença i acaba a Macondo.
@Recomanació i paraules de SERENDIPIA.
areveure.cat 