La Maternitat d’Elna, una illa de pau

Coincidint amb l’estrena de La llum d’Elna (Sílvia Quer, 2016), hem volgut parlar una mica de la seva protagonista: una dona real que té una història interessantíssima i que vam descobrir en una de les nostres últimes escapades. Aquesta dona va lluitar incansablement per a la construcció d’una “illa de pau enmig d’un oceà de destrucció” -en paraules seves-, que era la Maternitat d’Elna. Ella era Elisabeth Eidenbenz (1913-2011). Mestra d’origen suís que, incansablement, va rescatar dones refugiades per a donar-los el dret arrabassat de parir amb dignitat, així com garantir la supervivència dels seus nadons.

EL CONTEXT

Refugiats arribant a Argelers. Foto extreta de l’exposició de La Maternitat d’Elna

El 1939 es va produir un èxode massiu de persones que fugien de la Guerra Civil Espanyola. Es dirigien a França, un suposat país d’acollida, pels passos de La Jonquera i Portbou. El que havia de ser la porta d’entrada a una vida millor, va ser en realitat l’avantsala de l’infern. El govern francès, incapaç de gestionar el volum de persones refugiades, les va traslladar als camps de refugiats a les platges d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes.

La vida als camps de refugiats era més que dura. Es passava fred, fam i set i les condicions higièniques i sanitàries eres deplorables. Tot això passava en tancats de ferro, per assegurar que tot aquest infame panorama no sortís d’allà dins. Per si encara això no fos prou, els hospitals de la zona estaven en ple col·lapse, així que les dones embarassades no eren una prioritat mèdica. Aquestes es veien obligades a parir en condicions molt lamentables, que duien a molt poques probabilitats de supervivència per part de les mares i dels nadons.

LA LLUITA D’ELISABETH EIDENBERZ

Elisabeth Eidenberg coneixia prou la cruesa de la guerra. Feia temps que era voluntària en projectes de menjadors socials per a infants en ciutats espanyoles devastades per la guerra. Quan es va començar a produir l’exili massiu cap a França, ella també va marxar. No conforme amb el que veia als camps de refugiats, va començar a moure fils per aconseguir una casa amb la idea de fundar un espai on les dones poguessin donar a llum i refer-se del part de forma digna, segura i amb totes les cures i suport necessaris. Amb aquest punt de partida va néixer La Maternitat d’Elna.

Mares amb els seus nadons al voltant de la taula. Foto extreta de l’exposició de La Maternitat d’Elna.

Van ser moltes les mares i nadons que van passar per la casa entre els anys 1939 i 1944. L’equip encapçalat per Eidenberz no només acollia regugiades espanyoles, sinó que també fou el resguard de moltes dones jueves que fugien de la crueltat nazi. Aquesta mateixa va ser la que va posar punt i final a la maternitat, clausurant-la el 1944.

LES XIFRES

    • 465.000 persones refugiades estaven repartides en diferents camps del Rosselló
    • 95% era l’índex de mortalitat infantil als camps de refugiats
    • 597 nadons van néixer a La Maternitat d’Elna
    • 5 anys d’història és la que va tenir la casa fundada per Elisabeth Eidenberz

LA VISITA

Avui en dia, La Maternitat d’Elna és una casa museu oberta a les visites. Després de caure en l’abandonament, l’Ajuntament d’Elna va adquirir l’edifici, el va rehabilitar i el va convertir en el memorial que el lloc mereix. Es troba ubicat als afores del poble d’Elna, en un entorn privilegiat, envoltat de verd.

La casa conté una exposició molt completa sobre els antecedents de la casa, el dia a dia de les dones i detalls sobre els usos que van tenir els espais. Un audiovisual dóna la benvinguda al visitant amb testimonis de la vida de La Maternitat i, fins i tot, de la mateixa Elisabeth Eidenberz.

I JA QUE HI SÓC, QUÈ MÉS PUC VISITAR PER LA ZONA?

La zona del Rosselló és ideal per a fer-hi escapades de caps de setmana en cotxe, per proximitat i per paratges amb molt interès. Una proposta, fent nit a Argelers, inclouria aquestes visites:

Elna és un poble força encantador que us regalarà agradables passejades pels seus carrerons. A més de visitar La Maternitat, val la pena aturar-se a la Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia i a l’adjacent Claustre, que formen un conjunt arquitectònic molt bonic. El poble es pot recórrer fàcilment a peu, hi opcions per a dinar de tot tipus i per a totes les butxaques.

Detall de la catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna

La vida a Perpinyà és força més agitada. Té un ritme de capital, amb un centre històric ple de visitants i amb un eix comercial bastant abundant. El nucli antic és ple d‘edificis històrics que completen la visita després d’haver fet una parada en alguna de les terrasses de la plaça de la República. Perdre’s pel barri de Sant Jaume també hauria de fromar part de la visita. És on resideix la comunitat gitana de Perpinyà.

L’última estació la reservem a la pintoresca Cotlliure. Si el dia acompanya, és una delícia passejar-la o fer-hi un bon arròs mirant el mar després d’haver-se proveït de les genuïnes anxoves de Cotlliure.  Els imprescindibles de Cotlliure estan encapçalats, més enllà de les passejades a tocar del mar, per la tomba d‘Antonio Machado, convertida en espai de tribut al republicanisme i d’amor a la poesia. També es pot veure, des de fora, la Casa Quintana, on el poeta va passar els seus últims dies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s