Dèiem, quan parlàvem de llibres, que la trista història viscuda als 80 a El Salvador, ha estat la marca de moltes de les posteriors expressions artístiques. Vam explicar quina va ser la incidència de la guerra civil a la literatura i avui ho fem parlant de cinema, amb la peculiaritat que no es tracta de pel·lícules de producció salvadorenca, sinó de films estrangers que presenten diferents realitats que contribueixen a comprendre el mapa del context actual.

Voces Inocentes

Luis Mandoki, 2004

La d’en Chava era era una vida com la de molts nens i nenes, al seu poble i amb el seu entorn familiar. Ho podria haver estat, de no ser per la guerra que va fer trontollar-ho tot. Famílies separades, dones tirant endavant soles i nens immersos en responsabilitats familiars lluny de la seva edat. La pel·lícula pretén explicar la quotidianitat, si se’n pot dir així, d’un nen enmig del conflicte armat, amb les seves pors i sobretot amb la seva mirada. Les Voces Inocentes són les de tots els nens i nenes que inevitablement van haver de passar els seus primers anys de vida en una guerra.

La vida loca

Christian Poveda, 2008

La vida loca comença i acaba amb un funeral. El darrer de tots, el del seu director, i és que a Poveda, diuen, el va matar La vida loca. Durant tota la pel·lícula, l’espectador té la sensació d’estar espiant per un forat les entranyes d’una clica de la Mara 18 (subgrup de la pandilla), podent així assistir a celebracions íntimes, festes, visites mèdiques, enterraments… La càmera simplement és un ull, no hi ha veus en off, no hi ha anàlisi, el judici és lliure i els pandilleros s’exposen, mostrant-se tal com són, tal com es relacionen i tal com viuen. La violència és l’element predominant al llarg del documental i de fet transcendeix els límits de la pantalla. Chistian Poveda va aparèixer abatut a trets un any després de la seva estrena a Tonacatepeque, El Salvador.

I per acabar…

El darrer parell de propostes prové de persones que havent viscut el país racó a racó, s’han decidit a investigar un tema en concret per a descobrir els seus clars i obscurs, així com entendre la procedència. Dos documentals de la mà de directors catalans.

El primer és El Salvador: desde el instante de la concepción (Maria Cilleros, 2010) Ens situem a un país on l’avortament és considerat un assassinat ja que la vida humana comença a l’instant de la concepció segons la constitució. Moltes dones han estat condemnades per aquesta llei, altres queden desemparades davant embarassos no desitjats i les associacions anomenades pro-vida, junt amb la comunitat eclesiàstica, fan molta pressió en una societat on les violacions intrafamiliars passen sovint de forma impune. Cilleros, coneixedora i enamorada del país, fa un recull de testimonis, víctimes, defensores i detractores de l’avortament lliure i gratuït.

La segona proposta posa el focus en l’anada de brigadistes internacionals durant els anys de la guerra civil d’El Salvador. En concret, ens parla de tres noies de Catalunya i Euskadi que van decidir posar-se La lluita a la motxilla (Aixina Produccions Audiovisuals, 2013), i lliurar la seva vida a la sort de la guerra. Valentes i lluitadores, van voler contribuir a la lluita per una societat més justa que perseguien els joves guerrillers d’El Salvador. Diverses companyes ens reprodueixen els seus passos pel país per poder construir aquestes tres històries.