La immersió cultural prèvia que proposem cara El Salvador gira entorn la seva història recent, que mereix una aturada i contextualització.

Entre finals dels 70 fins el 1992, en que en van signar els acords de pau, El Salvador va estar immers en una guerra civil que enfrontava el Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) i les Fuerzas Armadas de El Salvador (FAES). Diversos i desgraciats fets van marcar per sempre el futur del pulgarcito. Massacres de camperols, desaparicions forçades, execucions extrajudicials, violència contra opositors, assassinats a mans d’esquadrons de la mort i segrests corresponen a la llista d’atrocitats comeses al llarg de tot el període. No és estrany que tota aquesta motxilla hagi inspirat per sempre la literatura salvadorenca.

Historia de El Salvador

Equipo Maíz, 1989.

El subtítol ja apunta maneres: de cómo la gente guanaca no sucumbió ante los infames ultrajes de españoles, criollos, gringos y otras plagas. El recorregut històric va des de l’era dels Pipils fins als acords de pau del 1992 en la seva última edició (Equipo Maíz, 2014). La narració, està entre el relat curt i la novel·la gràfica, explicar des de la ironia i el sarcasme i amb l’humor que cada història permet. Molt il·lustratiu, fàcil i introductori cara la complexitat històrica d’aquest petit país.

Molt recomanables altres publicacions d’aquest col·lectiu, nascut en plena guerra per a donar explicació al que estava passant. Actualment té col·leccions molt interessants sobre educació popular, economia, política entre d’altres.

---

Un día en la vida

Manlio Argueta, 1980

Aquesta és la història d’un dia a la vida de la Lupe, d’una vida quotidiana que no ho hauria de ser. Situada en el temps davant la imminent guerra civil, aprenem d’Argueta el seu amor per les classes treballadores, la vida camperola. Aquest és el seu petit homenatge a qui tant li costa viure un dia a la vida.

Alhora, és també un procés de presa de consciència que queda molt ben pal·lesa: “Nos quieren meter a punta de machete y balazos la resignación para nuestras miserias. Hay una clase de pobreza que ellos entienden, la pobreza de espíritu que creen poder meterla con sus fusiles. Y como no pueden, inventan sus crueldades”.

---

Noviembre

Jorge Galán, 2016

La matinada del 16 de novembre, uns homes armats irrompen a la Universitat Centreamericana i assassinen sis jesuïtes i dues treballadores. Només hi ha una única testimoni i assegura que la massacre s’ha produït a mans de l’exèrcit. Tota la resta, acusa la guerrilla.

Aquest és un llibre que honra la veritat i la justícia partir de totes les persones protagonistes d’aquesta història: companys jesuïtes, familiars i amics, polítics, militars. Malgrat li hagi costat l’exili a l’autor, és un llibre necessari. Indigna, remou, enfada, però sobretot ensenya el que és nedar a contracorrent.

Per últim, no es pot parlar de literatura d’El Salvador i obviar la figura de Roque Dalton. Poeta revolucionari, activista i membre de l’Ejército Revolucionario del Pueblo (ERP), el mateix que el va condemnar a mort, assenyalat com a causant de divisions internes. La seva transcendència ha estat molt destacable, a banda d’inspirar l‘Unicornio Azul de Silvio Rodríguez, algunes de les seves Historias prohibidas del pulgarcito han esdevingut autèntics himnes.