#9 Pedals Inquiets: Turkmenistan «no entry», pla B activat

Turkmenistan, què us diu aquest nom? País completament desconegut tant per les que tenim dues rodes com pels que us desplaceu sobre dues cames, el Turkmenistan és un estat hermètic a l’Àsia Central regit per una repressió política tirana, sense cap tipus d’oposició. Únicament dos presidents en 26 anys des de la creació del país el 1991, amb victòries electorals per 99.9% dels vots i auto-proclamació de càrrec vitalici. Poc més a dir. Tarannà polític a banda, no se’n sap gran cosa del país (més enllà d’un estrafolari cràter gegant al mig del desert que està sempre en flames, el Derweze), i són ben pocs els que han tingut oportunitat de conèixer-lo de prop.

Turkmenistan havia de ser el primer dels «stan» a recórrer entre Iran i Xina, però sembla que, a dia d’avui, em serà impossible. Visats rebutjats si es pretén accedir-hi per terra; esperes de setmanes a la porta del consolat sense respostes clares per part dels seus funcionaris; o pels «més afortunats», autoritzacions de trànsit aprovades per entrar al país durant únicament 3 dies, tota una ganga. Un panorama poc optimista per unes rodes que pretenien creuar tranquil·lament el desert del Turkmenistan abans d’accedir a l’Uzbekistan.

Atès aquest escenari, canvi de ruta. Què hi farem. Aquestes setmanes m’estic enfilant per la costa del mar Caspi iranià per arribar fins a Azerbaijan. Allà, aprofitaré per descobrir una mica el país, i des de Baku intentaré creuar en vaixell fins alguna ciutat costanera del Kazakhstan. Un cop a terra, a priori ja em serà més fàcil entrar a Uzbekistan. Tot plegat, una combinació un xic rocambolesca i farcida d’incerteses, però que espero acabi a bon port.

Mentre estudio totes les traves burocràtiques que em puc trobar i m’aprenc les indicacions d’aquest nou camí, us deixo amb unes quantes instantànies de la segona part del trajecte pel sud i est de l’Iran (la primera part aquí, per si se us ha passat per alt). Un país que us recomano visiteu abans que sigui tant popular, que els carrers es tenyeixin de turistes acalorats, que els preus dels allotjaments comencin a ser desorbitats, o que l’amabilitat dels locals es dilueixi en detriment d’uns quants tomans. Això sí, si podeu escollir una altra època de l’any que no sigui l’agost, us estalviareu unes bones suades.

Valentina

El basar de Shiraz no és el més gran ni potser el més espectacular del país, però tot està més endreçat i té botigues impressionants
Si bé les catifes són la icona principal del basar, l’amalgama d’espècies hi tenen l’olor guanyada
Rebut de la compra, tot en ordre
La ciutadella d’Arg-e-Karim és un altre dels atractius de Shiraz. Gens malament es banyava aquest rei al seu hammam, oi?
Selfies a tot dojo per copsar una instantània davant el mausoleu del famós poeta Hafez, oriünd de Shiraz
Entendre farsi no ha estat un dels objectius del viatge, però no hagués anat malament per poder desxifrar alguns dels poemes de Hafez o Saadi
La Porta de les Nacions de Persepolis queda en peu després que Alexandre el Gran fes una destrossa descomunal del complex, incendiant-lo sense pietat
Cadascuna de les 23 nacions que formaven part de l’imperi Persa s’apropaven a la sala d’audiències del rei (anomenada Apadana) amb tot d’ofrenes
No és pas un laboratori de Breaking Bad. Per més inversemblant que sembli, on veieu aquests cotxes, fa una collada d’anys hi havia un mar que, amb el pas del temps, va quedar ben eixut…
… i base de tempestes, tota la sorra de les profunditats marines s’ha anat desplaçant, deixant a la vista curioses formacions, anomenades kaluts, a l’actual Dasht-e-Lut
La llum de la tarda dels kaluts és així d’espectacular
Els minarets de la Masjid-e-Jāmeh de Yazd sobresurten per damunt de cases construïdes a base de fang i palla
Com també aquestes “torres de vent”, els aires condicionats que utilitzaven els perses a les zones més desèrtiques
Mesquita al complez d’Amir Chakhmaq, a Yazd
No se’n veuen gaires com jo, però al basar de Kerman, mireu quina vaig pillar in fraganti!
Dibuixos perses al Ganjali Khan Hammam de Kerman
Els jardins de Shazdeh són tot un oasi al mig del desert iranià, i un exemple significatiu dels magnífics i relaxants jardins perses
El “kashk e bademjan” és un dels plats que més he vist sobre la taula, fet amb albergínia i una crema de iogurt, deliciós!
He dit taula? Bé, em refereixo al terra, com el d’aquest restaurant de Kerman, tot dinant un estofat de corder amb llegums (“abgoosht”) amb l’Eli i la seva família
Anuncis

Hi ha 4 comentaris

    • Diuen que, com els seus veïns uzbeks o perses, els turcmans son gent encantadora.
      No ho sabrem pas, una llàstima que tinguin aquests dirigents al càrrec.
      Gràcies mama pels ànims! 😀

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s