Hola de nou, companys d’aventura!

Fa dies que no us dic gran cosa, i no serà perquè no m’hagin passat peripècies. Sé que esteu més que entretinguts amb els recents esdeveniments polítics a casa nostra, però deixeu-me robar-vos uns minuts per comentar-vos com han anat aquestes darreres setmanes.

El meu pas per la república d’Azerbaidjan ha estat més interessant del que presumiblement pensava. Una terra de deserts al sud i de muntanyes al nord, de pobles amb un llegat soviètic evident i una herència cultural enorme, arbitrats per la moderna Baku, ciutat que es fa gran a ritme frenètic gràcies a haver-se abocat de ple al negoci del petroli.

Pedalant per aquí, he tingut l’oportunitat de viure tradicions musulmanes com l’Eid al-Adha; d’assistir a un divertit casament en un petit poble de la muntanya; o de posar els pneumàtics al límit, Caucas amunt, Caucas avall. També de participar en una exposició de fotografies a la capital; o de ser acollida per diverses famílies que volien conèixer de primera mà les aventures dels meus pedals. Genial. Azerbaidjan, ha estat un plaer!

Per posar una mica d’èpica al viatge, crec que el tram que ve a continuació, el del mar Caspi, pot complir amb les expectatives.

Activat el Pla B ateses les dificultats burocràtiques amb el Turkmenistan, l’objectiu per seguir era creuar des d’Azerbaidjan fins al Kazakhstan en ferri. Coneixedora que de combinació per a bicicletes i passatgers com a tal, no existeix avui en dia, hi han algunes embarcacions que realitzen aquest trajecte. Professor Gül. Un vaixell de mercaderies que no se sap quan arriba, ni quan parteix. Ah, ni tampoc des d’on. Pot ser Baku o bé Alat, un port situat a 70 km al sud de la capital. Però quan els seus 150 metres d’eslora i els seus 4 pisos estan plens amb 35 camions i 1 tren sencer, gira cua i torna d’on venia. Amb tota aquesta càrrega, no vindrà d’una bicicleta i un parell d’alforges, oi?

Unes trucades, una mica d’ajuda en rus, unes quantes contradiccions dins Baku per desxifrar els enigmes d’aquest room escape, però em planto al port d’Alat al vespre, esperant que Professor Gül faci acte de presència. Sorpresa la meva en veure altres viatgers fent passar les hores a la porta del port. N’hi ha que han arribat a peu, en moto, en cotxe i en veig tres com jo! Amb els seus respectius acompanyants. Quina alegria! Alguns han arribat el mateix dia, altres en porten 4 dormint al ras, esperant.

Soc una afortunada, hores més tard, Professor Gül trepitja el port d’Alat i comença tot el ritual. 11 hores pel control de passaports i per carregar tot aquest fato d’equipatge, i 36 hores més per superar els escassos 350 km que separen Alat d’Aktau. El trajecte és lent. No, molt lent. Jo em quedo ancorada a un ferro, al costat d’un camió que transporta cavalls i un altre ple de sucs embotellats. Ell, mentrestant, es passeja amunt i avall per l’embarcació, mata les hores a converses amb els altres viatgers i conductors dels camions, i menja puré de patata amb pollastre. Dos dies més tard som al Kazakhstan!

Kazakhstan. Intentaré descriure com son les ciutats que he conegut a l’oest del país, a l’oblidada regió de Mangystau. Edificis estrictament rectangulars i grisos, units per amples avingudes sense noms ni cognoms. Tot estructurat en micro-districtes numèrics i en blocs de pisos també ordenats de l’u a l’infinit. Cap pinzellada de verd, d’arbres o parcs. Molta polseguera. I la població, amb unes faccions clarament asiàtiques, dedicada exclusivament a tasques relacionades amb l’extracció i tractament del petroli.

Ara us descriuré el que m’he trobat més enllà de les ciutats. Esteeeeeeeeeeepaaaaaaaaa. Punt. Plana com un full, àrida com un desert, pedregosa i amb un vent que bufa cap a totes direccions. I sense rastre de vida humana, simplement algun camell solitari que deambula en cerca de menjar. Sort, company!

Escenari ben avorrit el d’aquesta part del Kazakhstan, que m’ha fet simpatitzar molt amb l’aventura del Xavi Narro i el seu pas per aquesta zona del món. Acampar per aquestes bandes, tela. Espero que a Uzbekistan es posi més interessant tot plegat. Us ho explico properament!

Valentina