#6 Pedals Inquiets: Istanbul, el mar Negre i la (benvinguda) trampa del çay turc

Ei, com esteu? Hi ha algú per aquí? Suposo que deveu estar tots de vacances. En tot cas, us explico com han anat aquestes primeres setmanes per terres turques.

Istanbul. Ciutat enorme de 15 milions d’habitants amb una història mil·lenària tan fascinant com complexa. Pont entre Europa i Àsia. Amb el Galatasary, Beşiktaş i Fenerbahçe presents a tot arreu. Una població de gats totalment incomptable, curiosament integrada amb la societat. El so dels müezzin provinent dels minarets, ressonant religiosament els cinc cops al dia per tots els racons. I un patrimoni gastronòmic inabastable.

Aquest ha estat l’escenari escollit per fer la segona aturada del viatge i estirar durant uns dies pneumàtics i manillar. Ho necessitava. També ha estat l’indret d’una bonica trobada, que ha donat peu a conèixer algunes de les mesquites més imponents del món, decorades amb un minuciós art; els laberíntics mercats de tot tipus de productes i espècies; el Bòsfor, ensenyant-me un pintoresc skyline de la ciutat; els menjars, plens de colors i sabors; la dicotomia de passat i futur, d’història i modernisme impregnada a totes bandes… Com explicar-vos-ho tot, no sé ni per on començar, millor us deixo unes quantes postaletes perquè us en feu una idea.

El modern pont d’Atatürk, que uneix Europa i Àsia, amb la llegendària torre de Galata al fons. Si penses en Istanbul, aquesta pot ser una de les primeres imatges que trobis…
…O bé aquesta, Ayasofya, una de les principals i més majestuoses mesquites de la ciutat
Ayasofya era una antiga església ortodoxa, que en passar a mans otomanes la van convertir en mesquita. Està plena de referències de les dues religions. Ara és un museu.
La que segueix ben activa és la Sultan Ahmet Camii (o mesquita blava), quina decoració! En hores de pregària, les que no congreguem no ens hi deixen passar, tingueu-ho en compte
Moment de l’ablució (Al Wudu), tot un ritual de purificació abans de trepitjar la mesquita
A les més de 4.000 botigues rebotides en els 58 carrers del Gran Basar (Kapalıçarşı) hi pots trobar de tot!
Com les típiques làmpades turques
Per esmorzar, que no falti un te i un börek, una espècie d’empanada feta amb yufka (massa de fil·lo) i farcida de formatge, carn picada, patata o espinacs, boníssim!
I parlant del te, els locals prefereixen prendre’l asseguts en tamborets a tocar arran de terra
Fins la propera, Istanbul

Després de deixar la segona ciutat de Turquia, he anat a buscar la costa per seguir uns dies el mar Negre, fent parada a pobles com Şile, Ağva o Ereğli. No sé si tenia una idea equivocada de l’entorn, però l’aigua no és tan fosca com el seu nom indica. I lamento comunicar que, atesa la proximitat amb Istanbul, és el punt de reunió de milers de para-sols i tovalloles, frisoses d’ocupar cada centímetre quadrat de la sorra. No m’ha fet massa el pes, perquè de llocs com aquest, ja conec Salou o Lloret de Mar.

El que ha seguit el mar Negre ha estat més interessant. Una mica d’aire de muntanya, Safranbolu per conèixer l’arquitectura otomana més tradicional, o topar-me amb el reivindicatiu 15 de juliol, data assenyalada per tothom atès que fa un any de l’intent fallit de cop d’estat d’Erdogan (qui sembla que no té gaires simpatitzants entre els civils).

Şile, primeres impressions del mar Negre
Però he fet una amiga anglesa (molt més carregada que jo) en aquest tram que ha animat el dia
Ereğli també es troba al mar Negre, però té un altre aire
Un cop deixat el mar enrere, he creuat una bona col·lecció de muntanyes direcció Ankara, passant pics com el d’Akyarma Geçidi, a 1.570 metres
L’encant de Safranbolu són les cases otomanes, que han mantingut prou ben conservades des de principis dels 1700s. M’he allotjat en una per veure de ben a prop com estan construïdes
A Safranbolu el doctor s’ha casat, festassa! Tots cap al “saloon” a celebrar-ho!
Banderoles per tot arreu a Kızılcahamam per celebrar el dia de la democràcia i la llibertat, el 15 de juliol

Una part de té negre concentrat, dues d’aigua bullint. Un terrós de sucre pels més dolços. Aquestes són les proporcions del te turc (çay, en diuen ells), beguda omnipresent a tots els àpats, tertúlies i descansos dels habitants de Turquia. Com no podia ser d’altra manera, m’he introduït a la tradició sense problemes, bevent aigua calenta a totes hores. Arribar a un poble i demanar un çay, s’ha convertit en tot un ritual. Immediatament després, tenir una comunitat d’autòctons compartint taula, també. El protocol segueix amb una entretinguda conversa sense cap idioma en comú amb els assistents i una estona de descans.

«Bé, jo vaig tirant, segueixo movent els pedals», els hi dic després d’un parell de gotets. Però abans de posar els pinyons en marxa, ja tinc un altre çay damunt la taula. «Tu no vas enlloc», em diuen amb la mirada. «Està pagat ja, convido jo», em diu la mirada d’un altre dels presents. I au, ja hi som, una estona més de conversa de signes.

«Ara sí, gràcies pel çay, que vagi bé!», dic mentre m’acomiado. Ambaparà! El cambrer ja arriba amb tres o quatre gots més a punt per tots els comensals. I unes pastetes farcides de poma per acompanyar. Se senyala el pit indicant-me que és un regal de la casa, que les he de provar. No hi ha escapatòria possible. He tornat a caure a la trampa. La trampa del çay. Però benvinguda sigui! Em regala moments ben entretinguts.

I entre te i te, ja soc a Ankara, capital de Turquia, fent tota la gestió del visat per seguir el viatge cap a Iran. Però abans, queda un bocí de país que promet ser impressionant. Us ho explico en uns dies!

Valentina

Aquesta és l’andròmina que utilitzen per preparar el çay. A la part de baix, aigua bullint escalfada amb foc de llenya; al recipient de dalt, el te negre concentrat
I un cop llest… Şerefe!
Posta de sol a Kefken
Anuncis

Hi ha 7 comentaris

  1. Mira que a aquestes alçades n’hem vist uns quants de paisos… però Turquía la duem ben dins del cor. Una joya llegir-te i que ens transportis uns mesos enrere. Força i a gaudir de l’Iran Genis! Taroof rules!

    M'agrada

  2. Certament Turquia ha deixat el llistó ben amunt! Me n’alegro que hàgiu reprès les publicacions a mapaentour, han estat massa mesos sense cap escrit, tot i que he anat anotant pobles i regions per on heu passat via els altres canals. Sou un mirall excel·lent! 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s