#7 Pedals Inquiets: Lesionada a l’Anatòlia Central, i unes quantes escenes quotidianes

Maleït divendres, et recordaré durant molt de temps! Argh! Només 12 km després d’haver posat els pedals en marxa, i enfilada per la carretera a uns més que respectables 25 km per hora, una punxa metàl·lica camuflada entre l’asfalt s’ha esmunyit ben endins del pneumàtic del darrera, rebentant-lo a l’instant. Bum! Primera lesió del viatge, ja ets aquí, t’esperava! Després de fer tot un desplegament de mitjans, i amb el cop de mà tant d’ell com el d’un pagès que passava per allà, he aconseguit solucionar el tema. Unes rialles, un çay, unes galetes a casa seva, i au. Seguim.

Però no ha quedat així la pel·lícula. Un cop equipada de nou amb tot el material, al primer revolt, i encara veient la masia del pagès, bum! Segona lesió, a tu no t’esperava pas! Aquest torn, la roda del davant, que es devia posar gelosa de tanta atenció i del bon tracte rebut per la seva companya. Una altra ronda de çay, uns altres pastissets casolans, però zero rialles aquest cop. Seguim.

Aquí em teniu, fent acrobàcies per poder solucionar les múltiples lesions
L’arma del crim

Ankara, capital de Turquia, francament té poc atractiu per ser visitada. A diferència de la seva compatriota, culturalment és una ciutat anodina. Ara bé, en termes burocràtics, és un punt d’aturada ben útil, ja que aglutina una infinitat d’ambaixades i consolats d’arreu del món, alguns d’ells necessaris per continuar el viatge. Aquest és el motiu principal que m’ha dut aquí, tramitar el visat per entrar a Iran. Prova superada. Ja que hi era, he aprofitat per visitar l’Endogarlar Bisiklet i aconseguir unes quantes peces de recanvi per les meves rodes, completament necessàries després de l’escabetxada.

Al mausoleu d’Anıtkabir hi reposa Mustafa Kemal Atatürk, líder i creador de la república de Turquia, conegut com el “pare dels turcs”
Vistes d’Ankara des del mausoleu

Seguint cap al sud, he tingut la possibilitat de conèixer dos indrets ben curiosos. Mentre movia els pedals per l’estepa turca i sota un sol roent, he topat amb una vasta i rara superfície. El mapa m’indicava un llac, però als seus voltants no hi havia cap tipus de vegetació. Estrany. De lluny, una aigua blanquinosa em tenia despistada. Un reguitzell de petits puntets es desplaçaven pel damunt. No entenia res, són persones que es mouen per damunt de l’aigua?

Estava ben equivocada. El Tuz Gölü és un llac de sal de 1.500 km2 al bell mig del no res. I alguns autòctons s’havien aturat a passejar per la salina. Diuen que aporta propietats terapèutiques a la pell, als pneumàtics no crec pas. Francament impressionat.

Us presento l’Anatòlia Central, o l’estepa turca
Ep, una ombra! Aprofitem-la!
Poc a poc he començat a veure els puntets dels quals us parlava
Misteri resolt, el Tuz Gölü

I si el Tuz Gölü m’ha deixat encuriosida, tenir la possibilitat de rodar uns dies per la Cappadocia ha estat tota una experiència. Göreme, Uçhisar o Ürgüp. Pobles que ocupen una regió visualment surrealista, una raresa geològica plena de divertides xemeneies de pedra amb barret, de temples sagrats ubicats dins les roques, o de refugis subterranis construïts aprofitant la suau roca volcànica de la zona. Talment com estar a Mart.

Aquestes són les xemeneies de pedra de les que us parlava, simpàtiques, oi?
Cases i temples sagrats es conserven al museu a l’aire lliure de Göreme
L’Ortahisar Kalesi és un castell també construït dins una roca gegant, amb sales, túnels i obertures per totes bandes

L’est del país és una zona de grans muntanyes, valls increïbles, estrets congosts i molt rural. Una altra cara de Turquia. Fins i tot en termes polítics, on el populisme d’Erdogan no hi té guanyada la partida. Per aquestes contrades he superat alguns passos per sobre dels 2.200 metres, que m’han deixat els pedals baldats. Però ha valgut la pena. A l’anomenat «sostre de Turquia» he pogut compartir tertúlies i àpats amb l’amabilíssima i hospitalària gent del Kurdistan, que indiquen clarament «que no són turcs» quan es presenten, en un acte reflex reivindicatiu. Un escenari molt complex per aquesta nació dividida entre cinc estats.

Per tota la regió del Kurdistan turc, la vegetació escasseja
I el paisatge pren aquesta tonalitat entre groc i verd
Doğubayazıt és el darrer poble abans d’entrar a Iran, i l’ascensió fins al palau otomà de İshak Paşa Sarayı, l’última excursió en terres turques, gens malament!
Mirant cap a l’altra banda de la vall, direcció Armènia, apareix el Mont Ararat, un icònic volcà de 5.137 metres imponents que controlen tota la regió. Aquí no m’he atrevit a pujar-hi

I per acomiadar aquest mes que he passat a Turquia, ja que alguns m’heu demanat més fotografies, us deixo algunes escenes quotidianes que he anat capturant pel camí. Com veureu, no tot han estat paisatges.

Us escric d’aquí uns dies ja des d’Iran. Fins aviat!

Valentina

Típic saló de te on els turcs hi passen jornades senceres, aquí només s’hi serveix çay. Com podeu observar, ni una dona a la vista
Aquí sí en teniu una, prenent la fresca a Uçhisar. Què millor que instal·lar el sofà de casa al carrer, on als vespres hi corre l’aire!
Un son profund quan utilitzes les sabates de coixí per mitigar les llargues esperes a les estacions de tren
Els forns de pa, talment com si anessis a comprar samarretes al Zara
I veure com en surten carregats amb enormes bosses, són uns panarres!
Els cap de setmana són dies àlgids de visites al barber, tallar el cabell, afaitar-se
Pràcticament totes les fonts públiques del país tenen noms i cognoms
Demanar un kebab a Turquia és posar sobre la taula tot aquest desplegament: un bon bocí de pa de pita; unes porcions de carn cuita en forn de llenya; una amanida de tomata, cogombre i julivert; un got d’aigua i un altre d’ayran (un iogurt agre líquid)
Anuncis

Hi ha 4 comentaris

  1. Quin desplegament de colors, sensacions i olors… ja saps que es poden percebre a través de les imatges.
    Sort amb l’Iran i la calor!!!!!! una abraçada matinera

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s