#2 Pedals Inquiets: Luxes, calors i l’efecte maglia tricolore a la Liguria italiana

Hola de nou!

Han passat uns quants dies més i ja sóc a Itàlia, concretament a Piacenza, una ciutat sense la nombrada d’altres però que us recomano treure-hi el manillar. M’hi he sentit com a casa. Perquè us en feu una idea, si no fos per la laberíntica col·lecció de carrers empedrats i la història mil·lenària que arrebossa cada un dels seus edificis, ben bé podria ser la “Lleida italiana”. Un poble gran (o una ciutat petita) que queda “per allà”, envoltada per camps de secà, miris on miris, i amb unes estratosfèriques temperatures que rebenten termòmetres. El far west italià, vaja.

Com he arribat fins aquí? Després de creuar l’anomenada Côte d’Azur i sentir-me com un intrèpid Fórmula 1 tot rodant pels carrers de Monte Carlo, he deixat França i entrat al país de la bota per ben bé arran de costa. De Ventimiglia fins a Gènova, al llarg de tota la regió de la Liguria, he olorat els luxes d’impecables velers que farden als ports, de castells enclavats als penya-segats, de càmpings que valen més que un apartament a la Costa Brava en ple estiu. Però també de mil poblets amb cases de colors que pararia a fotografiar-los tots.

Aspecte dels afores de Piacenza, el que us deia, zona de secà
Els poblets de la costa tenen tots aquest aspecte
Us sona aquesta corba? Definitivament, Mònaco no està pensada perquè hi circulin vehicles com jo! Quin estrès, tu!
Poble de Cervo, un prou representatiu de la regió de la Liguria

Ha estat travessar la frontera i canviar els vins, formatges i croissants pels espressos, pizzes i focaccies. M’agradava més la primera combinació, però aquesta segona no està del tot malament. Crec que m’hi puc acostumar.

Amb el pas dels dies he anat agafant forma mecànica. Em sento còmoda. El sillín ha trobat la seva posició i ja no em fa aquell mal de les primeres jornades. Els pedals trepitgen amb més alegria i no flaquegen quan el terreny es torna costerut (com quan m’he fet la xula pujant el mític Turchino, a la serralada dels Apenins). Agraeixo que, periòdicament, ell dedica uns minuts a posar-me un líquid entre les dents de la cadena. Fiu, just llavors llisquen com un refinall.

Però superada ja la xifra de 1.000 km, i localitzat un Decathlon a Savona, em va semblar adequat fer-hi una aturada tècnica, de manteniment. Dos hores, i fins a cinc ragazzi diferents vaig tenir mirant-me radis i manillar. Tanta estona que, després de l’a priori senzilla operació, em van obsequiar amb un mallot pintat amb la bandera tricolor italiana “perquè la passegis pel nostre país”, van dir. A mi, la talla S em va petita, però a ell, niquelada.

Així que l’endemà, ell enfundat amb el verd, blanc i roig, jo no parava d’escoltar paraules com forzza!, ciao ragazzo!, porca miseria, non è possibile!, i veure polzes amunt d’aprovació, que m’eriçaven els radis de les rodes. Aquella etapa, amb aquest suport patriòtic desmesurat, vaig venir-me molt amunt. Un vist i no vist, perquè la maglia tricolore va quedar tan suada per l’extenuant calor d’aquests dies, que la vaig sentenciar dins una alforja fins a la següent rentadora. I oh, sorpresa! La samarreta blava convencional que ell lluïa el dia següent no va provocar el mateix efecte, ocultant-me entre la resta de companyes que circulen per les carreteres, i tornant-me, de nou, invisible entre l’asfalt.

No m’enrotllo més i us deixo aquí unes quantes fotografies més perquè poseu imatges a tots aquests indrets.

Fins d’aquí un dies!

Refrescant-me de la calor a Niça
M’aturo als mercats, ara és època d’albercocs
Començo a rodar ben d’hora, quan encara no hi ha ningú als carrers
Paisatge de muntanya a la serralada dels Apenins
Anuncis

Hi ha 11 comentaris

  1. .
    Quin goig llegir-te Genís! Molta sort amb l’aventuraci gaudeix-ne cada segon. L’incertesa del dia a dia fa del viatge una experiencia inoblidable! Qui sap, potser ens topem pel camí. Si necessites consells sobre algun país en particular fes-nos-ho saber! D’entrada un pèl just si vols fer tota la ruta de la seda sense passar massa fred 😀

    M'agrada

    • I tant Pablo, un parell de setmanes i ja tota una experiència! Us vaig seguint de ben a prop, fascinat amb les vostres pedalades. No dubtis que en algun moment o altre et faré algunes preguntes. Sobre el fred, suposo que sí, és inevitable, però ja anirà arribant, de moment tot són suors! 😀 Si rondeu una mica més per Xina, potser us atrapo 😉 Una abraçada!

      Liked by 1 person

    • A nosaltres ens queda com a molt un mes a la Xina (Xinjiang majoritàriament). Normalment hauríem de creuar la frontend amb el Kazahstan, poc després Kirguistán i a continuació enfilarem la recta final del viatge amb el Pamir. Ens torrarem vius a Uzbekistan i voldríem arribar al mar Caspi per creur en vaixell i fer els països del Caucas com a cirereta (ens han parlat rebé, en especial de Georgia). En tot cas vaig veure el recorregut que tens al cap fer i es super ambiciós! Tens una idea de quant de temps vols dedicar-hi? Molta sort company!

      M'agrada

  2. Quina manera d’enganxar-se! Només anem per la segona entrega i el públic ja demana més! Increïble el ràpid que es mou pel mapa aquesta bicicleta amb alforges. Esperant més notícies 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s