Ei, bones!

Com porteu la calor? Sembla que l’ambient està ben bullent a tot arreu, oi? Aquests darrers dies per Itàlia estan sent bastant feixucs també, quina calda!

Després de deixar la plana i la sequera de la Lombardia, com us comentava l’altre dia, aquesta darrera setmana m’he enfilat cap als Alps direcció Trento, per veure una mica de verd i respirar l’aire de la muntanya. Abans d’arribar-hi però, m’he aturat a Brescia i m’he passejat pel Lago di Garda, amb una roda mirant a la carretera i l’altra badant amb el llac. Crec que m’he aturat a tots els poblets dels seus marges. No m’estranya que aquestes contrades estiguin arrebossades d’alemanys i austríacs que busquen uns metres quadrats on aparcar-hi la seva impecable auto-caravana. Quin paratge, tu!

I finalment, primera parada del viatge. Trento. Ha estat ben emocionant, fantàstica retrobada d’amics i més que amics. Uns dies de descans merescuts, que m’han servit per relaxar radis i pneumàtics, netejar seient i manillar, omplir la cantimplora de suculències i agafar forces per les properes etapes. Però mireu on m’han deixat aparcada durant tot el cap de setmana! No s’ho ha pensat pas dos cops aquesta patuleia, serà possible!

Mentrestant, ells han aprofitat per conèixer una mica la regió del Trentino (que també anomenen Südtirol atès el seu passat històric de pertinença a Àustria fins fa uns cent anys), i als vespres m’han fet enveja tot explicant-me;

…que si aquest matí han anat a fer-se un banyet i un pícnic a la “platja de Trento”…

…que si aquest vespre han fet una caminada fins a l’estació d’esquí de 5 Laghi per tenir de ben a prop les Dolomites…

…que si aquest migdia han anat a fer-se una comilona d’escàndol, -de la qual no he volgut veure ni una sola foto perquè ja m’ha semblat excessiu, tot plegat.

I jo allà, amb unes vistes envejables de tota la vall (això sí), però ben aturada al balcó de casa mentre gaudien tot el cap de setmana. No ho trobeu indignant?

Ah, sí! Ateses les múltiples peticions que he rebut darrerament, crec que és el moment que jo també m’apropi una mica més a vosaltres. Fora noms germànics, fora noms impronunciables de naixement. La germana d’aquest que carrego al damunt m’ha batejat amb un nom més amable i fàcil de recordar. Des d’ara endavant em podeu cridar com a Valentina. Diu que sóc “valenta” pel que faig, i “simpàtica” pel que us explico, així que sembla que s’hi escau. Vosaltres direu!

Des de Trieste, en aquest extrem fronterer del país, dic ciao Itàlia, ha estat un plaer, però els pedals continuen inquiets i durant els propers dies recorreré alguns països de l’antiga Iugoslàvia, començant per Eslovènia. Que tingueu bona revetlla!

Valentina