Pel·lícules sobre la (gens fàcil) relació entre israelians i palestins

A finals del 2019 vam tenir l’oportunitat de visitar part d’Israel i de Palestina. Un viatge d’una intensitat cultural exuberant que no oblidarem, tant per tot el que vam experimentar com per la sensació actual que tots duem dins de “quina sort llavors, podrem gaudir properament d’escapades així?

En aquest context d’incertesa, proposem apropar-vos la cultura de dos estats que mal conviuen en un amor/odi latent i perplex, de difícil encaix i solució.

Promises

B.Z. Goldberg + Justine Shapiro, 2001

promises (2001) poster filmFilmat entre el 1997 i 2000, durant uns anys de “suposada calma”, Promises és una de les mirades documentades més interessants sobre la relació entre israelites i palestins. Per què? Perquè Goldberg i Shapiro s’allunyen de la violència i el radicalisme per presentar-nos una sèrie de testimonis que parlen de l’odi i el sofriment, d’amics i enemics, de la incomprensió, però sense demagògia… i a través de la mirada de 7 nens que viuen a Jerusalem. Aquí no hi ha ni bons ni dolents, encara que el món s’escarrassi en fer-nos-ho creure. Un documental no només instructiu, sinó essencial i necessari, que va estar nomenat als Oscars però va quedar-se sense estatueta.


Omar

Hany Abu-Assad, 2013

omar (2013) hany abu-assadEscollir una pel·lícula del director palestí Hany Abu-Assad era missió complicada. Paradise Now (2005) és segurament la més coneguda i la que el va posar al radar cinematogràfic mundial, però ens quedem amb Omar (2013) per il·lustrar, sense pamflets ni purpurina, una vessant molt humana del conflicte. La trama gira al voltant d’Omar, un jove palestí que se les ha d’enginyar de totes maneres per poder superar físicament el mur que el separa de Nadia, el seu amor secret. Sofisticada història narrativa que deambula entre el romanç i el thriller, protagonitzada per actors no-professionals que impregnen credibilitat als fotogrames, i que et deixa atrapat a la butaca sense alè els 98 minuts que dura el film. Resultat impecable, devastador enfrontament.


The Attack (El atentado)

Ziad Doueiri, 2012

al atentado (the attack) (2012)La filmografia del libanès Ziad Doueiri no té desperdici, sempre amb el punt de mira posat als recents conflictes de l’orient mitjà. The Attack (El atentado) és una adaptació de l’obra literària de Yasmina Khadra i un bon exemple de les discrepàncies entre àrabs i israelites i sobre el fanatisme religiós que circula per ambdues societat. I a més, un excel·lent peça dramàtica.

Amin Jaafari, un reeixit i respectat cirurgià àrab establert a Tel Aviv, es veu commogut per un atac suïcida en un restaurant de la ciutat que deixa 17 morts, entre els quals es troba la seva dona. Tot apunta que la culpable de la matança és ella, fet que nega amb vehemència. Un matrimoni feliç, una relació immillorable, un posicionament dins la societat envejable. No s’ho pot creure. Quins motius l’haurien dut a fer tal acció? Amin sortirà de la seva zona de confort per endinsar-se en Territoris Palestins i indagar sobre el misteriós passat de la seva dona i el fanatisme que pot haver-la impulsat a convertir-se en un màrtir.


Etz Limon (Los limoneros)

Eran Riklis, 2008

los limoneros (2008) posterBasada en una història real i explicada com si fos un petit conte, la trama de Etz Limon (Los limoneros) no té pas res de minúscula ni infantil sinó que il·lustra d’una manera ben gràfica i irònica les absurditats del conflicte i la lluita per la dignitat i el territori entre els dos pobles, el jueu i el palestí.

Salma Zidane viu tranquil·lament a la frontera entre Israel i els Territoris Palestins. Al seu jardí hi té plantats uns quants llimoners, que es converteixen en tota una amenaça quan, a l’altra banda de la tanca s’instal·la el Ministre de Defensa israelita. Una insòlita situació que arriba als tribunals per evitar la tala del camp de llimoners, i emfatitza les penúries d’uns, la prepotència d’altres, l’absurditat global. De difícil encaix i solució.


La tierra prometida

Jon Sistiaga, 2015

En aquest documental, el periodista basc Jon Sistiaga ens presenta una mirada del conflicte des del punt de vista dels colons israelites, que mantenen l’esperança de recuperar la terra que Déu va entregar a Abraham. La tierra prometida ens mostra un col·lectiu nombrós i perseverant, instal·lat al que coneixem actualment com a Cisjordània, convençut que són els escollits per estar-s’hi i amb l’antisemitisme com a model de govern irrenunciable. Tot el demés, cap interès. De visionat obligatori.


Altres pel·lícules, documentals i reportatges que també ens han cridat l’atenció

Afegim a la col·lecció cinèfila anterior alguns títols més:

    • Paradise Now (Hany Abu-Assad, 2005).
    • Checkpoint Rock: Canciones desde Palestina (Fermín Muguruza, 2009).
    • 5 cámaras rotas (Emad Burnat + Guy Davidi, 2011).
    • The Gatekeepers (Dror Moreh, 2012).
    • Bar Bahar (Maysaloun Hamoud, 2016).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.