Aprofitem uns dies de desembre del 2019 per conèixer de primera mà un dels punts històricament més conflictius del planeta, Israel i Palestina, fent una ruta que té la cultura i la religió com a pilars principals. Benvinguda, Terra Santa!
Pessigolles viatgeres
Aquella sensació, aquelles pessigolles de fer la motxilla de nou i agafar un avió… Saps exactament de què parlem, oi? Demà iniciem un petit recorregut per Terra Santa que es preveu més que apassionant. Ens acompanyes?
Benvinguts a Israel (o no)
Som a Tel Aviv, i n’estem ben segurs perquè ens reben amb aquesta delícia d’esmorzar, que pivota al voltant d’una col·lecció de cremes excepcionals: hummus de cigrons, mutabal d’albergínia i tzatziki de diferents formatges, ben acompanyades per una amanida àrab, olives, melmelades i diferents pans de pita. Per llepar-hi els dits.
Però l’arribada a Israel no ha estat del tot plàcida:
– Veig que has estat a Iran recentment? (comenta poc amistosa una operària al control de passaports de l’aeroport de Tel Aviv, tot revisant el visat iranià).
– Així és, de visita (solto amb la rialla més amable que podia proporcionar).
– I durant quants dies? Què hi vas fer allà exactament?
– Durant 30 dies, fent una visita turística pel país.
– Així que 30 dies a Iran, eh? Em quedo el teu passaport, passa per aquella porta, que t’haurem de fer unes preguntes al respecte.
I amb cara d’atònit em quedo a un marge de les portes d’entrada al país, atenent tot tipus de preguntes insòlites sobre la meva estada a Iran i sobre els dies que vindran a Israel, en els que una segona simpàtica operària intenta establir connexions conspiratòries entre ambdós països. Hi posa ímpetu, però desisteix després d’una estona, veient que té poc a rascar d’un possible vincle amb el món islàmic. Al·lucinant.
Després d’aquest “incident” inicial, em torna el passaport i m’indica la porta d’entrada. Finalment, ja hi som! Ara toca agafar forces, perquè avui ens espera una ruta en bicicleta per conèixer la ciutat amb Musement i Abraham Tours, som-hi!
Tel Aviv en bicicleta
Tel Aviv és una ciutat moderna i cosmopolita, ideal per descobrir-la en bicicleta, amb una bona xarxa de 120 km de carrils i molt de respecte pels qui es desplacen sobre dues rodes en pedals. Si li afegim les sinceres explicacions i el bon savoir faire de l’Amir d’Abraham Tours, no podem quedar més satisfets! Gràcies Musement!
Incursió a Cisjordània
Un bus local des de Jerusalem ens deixa al checkpoint en pocs minuts. Creuem a peu el mur. Impactats. Entrem en territori palestí, en terres de Cisjordània. Evitem una allau de taxistes que s’abraonen cap a nosaltres sense pietat i gesticulen un munt de xifres en shekels. Caminem uns quilòmetres fins a Bethlehem, vorejant els 8 metres de formigó i múltiples punxes metàl·liques que separen els dos estats. Pintades reivindicatives i missatges de suport cobreixen tota la paret. Donald Trump, Nelson Mandela, Banksy. Algunes, com podeu veure en una de les fotografies, de ben properes. Tot plegat, una salvatjada.
“Allà sota una penya n’és nat un Jesuset, nuet, nuet”
Som a Cisjordània, visitem el lloc on diuen que va néixer Jesús, i tot el que ens pot evocar el poble de Bethlehem es compleix: pessebre, motius nadalencs, una bona col·lecció de peregrins enfervorits. Check, check, check. Mireu, mireu. Si ja ho deia la popular nadala del dimoni escuat, ja!
RUTA PER l’interior
La paret d’activitats de l’Abraham Hostel ve farcida cada dia. Una mina. Avui hem matinat perquè a les 7.15h ja ens posàvem en dansa per traure el nas a algunes de les principals atraccions naturals de la zona: Masada, Ein Gedi i el mar Mort.
La pujada fins a Masada la fem en telefèric, gran opció. Una antiga fortificació en ruïnes al bell mig del desert de Judea que es recorda per ser el punt on el jueus van ser aplastats pels romans, per allà el segle I dC. Es respira molta història en aquest altiplà. La baixada la fem seguint el bonic i pedregós camí de les serps.
Seguim fins a la reserva natural d’Ein Gedi, ben escortats per un nombrós, simpàtic i escandalós (a parts iguals) grup de col·legi palestí que contempla el congost de Wadi David i els múltiples salts d’aigua. Sembla increïble poder trobar un oasi amb aquesta exuberància al mig del desert!
Acabem la jornada al punt més baix de la superfície terrestre, a 431 metres sota el nivell del mar, comprovant que realment és ben salat i que si t’estires sobre l’aigua, flotes. Heu estat mai al mar Mort i experimentat aquesta sensació?
Donem les gràcies a l’equip de Musement i el Haim d’Abraham Tours per aquest dia excel·lent. Què millor que acabar-lo amb una bona cervesa local, l’chaim! 🍻
SÀBAT
Avui estem de sàbat, darrer dia de la setmana jueva, toca descans. Els carrers de Jerusalem es buiden a partir de migdia convertint-se en una ciutat fantasma. Literalment. El sopar és el moment àlgid de la jornada: encesa d’espelmes, unes pregàries inicials, un brindis i un àpat compartit amb gent d’arreu del globus, tan curiosos i despistats com nosaltres. Amén.
בָּרוּך אַתָּה אַדָנָי אֱלהֵינוּ מֶלֶך הָעוֹלָם אַשֶׁר קִדְשָנוּ בְּמִצְוֹתָיו וְצִוָנוּ לְהַדְלִיק נֵר שֶל שַבָּת
CUINA KOSHER
Entrar a un bonic cafè-llibreria del centre, obrir la carta, llegir una frase d’Amos Oz com a primer entrant, i que et serveixin el millor shakshuka de Jerusalem no té preu! Tota una Expedició Gormanda kosher al Tmol Shilshom. Per cert, sabeu què és el shakshuka?
LA POLÈMICA ESTÀ SERVIDA
Jueus, armenis, cristians, musulmans. Cada barri amb les seves peculiaritats. Caminar pel centre de Jerusalem és fer una immersió cultural i religiosa descomunal en tan sols 1 km quadrat. Bocabadats quedem recorrent aquest laberint de petits carrers empedrats! 😮
Veieu aquesta cúpula daurada de la imatge? Pels jueus, l’epicentre del planeta i on Déu va crear Adam. Pels musulmans, l’indret on Mahoma va pujar al cel. Icona sagrada per ambdues religions. La polèmica està servida.
I per acabar…
La cirereta del viatge la posem amb l’Eitana i la seua família, que ens acull la darrera nit a Israel, a la ciutat de Ramat Gan. Sionistes de cap a peus, compartim un excel·lent sopar kosher, aprenem sobre el seu estricte estil de vida i ens quedem amb moltes ganes de viure una tradició ben jueva com és el Hanukkà, que celebren en pocs dies aquest mes de desembre i no paren d’explicar-nos amb deliri.
Un punt i final memorable a un viatge que ha tingut una intensitat cultural enorme, més del que podíem preveure, i ens ha deixat una empremta a la retina que costarà esborrar.
areveure.cat 