Any: 2015
País: Iran
Durada: 82 minuts
Director: Jafar Panahi
Gènere: fals documental

Sinopsi: A través del que aparentment vol ser un dia normal a la ciutat de Teheran, el mateix director, Jafar Panahi, amb un taxi i una càmera col·locada al cotxe, mira de retratar la societat iraniana a través de diversos i pintorescs personatges.

Cinema clandestí

La de Jafar Panahi és una història de cinema activista que l’ha dut a la presó en diverses ocasions. Tant és així que passat l’últim empresonament del 2010, en que va estar 88 dies privat de llibertat i sotmès a maltractaments i tortures, se’l va inhabilitar de la seva professió per 20 anys i prohibir sortir el seu país. El delicte era clar: “actuar contra la seguretat nacional i fer propaganda contra l’Estat”. Sembla ser que poc li preocupa o, si més no, creu en la seva professió. A vegades l’Estat es fa la seva pròpia propaganda i això és el que intenta mostrar a Taxi Teheran. Un cotxe, una càmera i els propis carrers de la ciutat mostren l’agitada ciutat de Teheran i és així com Panahi aconsegueix burlar la llei.

El repertori de viatgers del taxi és d’allò més variat, des d’un lladre a una mestra, des d’un venedor de pel·lícules pirates a un moribund accidentat que du a l’hospital i la cirereta: la seva neboda que regala a l’espectador moments genials. De fet és aquesta qui acudeix a recollir l’Ós d’Or a Berlín en lloc del seu oncle, que té el passaport requisat.

En definitiva, Palahi mostra el seu activisme a través d’una pel·lícula sense massa pretensions. Ofereix una petita mostra de la seva gent i ens ensenya, en lletra petita, que no es rendirà.

T’agradarà si: vols descobrir les petites històries que conformen la societat iraniana.
Fes-li un cop d’ull: dailymotion