Pensar en Islàndia és pensar en paisatges d’un altre planeta, natura en abundància, cascades i guèisers, glaceres i volcans. Pensar en música d’Islàndia és, inevitablement, evocar noms mítics com els de Björk, Sigur Rós, Emilíana Torrini, The Sugarcubes o GusGus, entre molts altres. Fusionant els dos conceptes, la banda sonora que ens va acompanyar tot fent un tomb per Islàndia va incloure aquesta llista de reproducció:

Sigur Rós | “Glósóli”

Des de mitjan dels 1990s, Sigur Rós porten difonen la seva música galàctica d’idioma inventat pel nostre planeta. Fa uns anys van decidir agrair el suport que fans d’arreu donen a la banda amb la publicació de ‘Takk’ (2005, Geffen Records), mot que en islandès significa gràcies. “Glósóli” és un dels temes inclosos en aquest àlbum, un gran mercès a Islàndia i tots els islandesos.

Bon Iver | “Holocene”

El videoclip que va dirigir l’australià Nabil Elderkin per “Holocene” és un gran exemple de la bellesa que amaga el país escandinau: cascades, guèisers, glaceres… Amb una tema de Bon Iver -immillorable- inclòs a ‘Bon Iver’ (2011, Jagjaguwar), que deixa la pell de gallina i et generen unes pessigolles per fer la motxilla immediatament.

Emilíana Torrini | “Sunny Road”

Camí assolellat és un concepte francament car de trobar a Islàndia. Sonarà a tòpic, però la foscor i el mal temps són uns habituals del paisatge. Aquest “Sunny Road”, inclòs al magnífic ‘Fisherman’s Woman’ (2005, Rough Trade) destapa la cara folk de l’artista de Kópavogur que evoca una -hipotètica- trobada en un passeig ple de sol. Ho porta clar.

Ólafur Arnalds | “Near Light”

Als islandesos els mola molt l’electrònica. Fins al punt que Reykjavík ha importat la versió del Sónar per aquelles terres. No és estrany doncs, que artistes com Ólafur Arnalds introdueixi subtils pinzellades de beats i sintetitzadors als seus relaxats paisatges sonors de música de càmera. “Near Light”, inclosa a l’estratosfèric ‘Living Room Songs’ (2011, Erased Tapes) és un bon exemple de nostàlgia, llum i bon savoir faire.

múm | “Green Green Grass of Tunnel”

El vídeo és bonic, amb paisatges nevats, glaceres, un far perdut al mig del no res. A cavall entre l’indie eletrònic i el pop, i amb la nostàlgia i senzillesa que els caracteritza, múm aconsegueix transportar-te a les parts més remotes de l’illa, allà on no arriba ningú.

Björk | “Hyperballad”

Fer una selecció musical d’Islàndia i no incloure l’excèntrica i polifacètica Björk no és possible. El seu estil eclèctic l’ha convertida en tota una icona mundial, font d’idees interminables; la seva veu inconfusible, tot un referent: “we live on a mountain / right at the top“.

GusGus | “Over”

Tot i que si parlem d’electrònica, no podem obviar un dels màxims exponents del techno i house de país: GusGus. Discs com ‘Arabian Horse’ (2011, Kompakt) fan moure qualsevol ànima i mostren la versió més perversa d’un país que potser no és tan tranquil com aparenta…

Spilverk þjóðanna | “Reykjavík”

Spilverk Þjóðanna va ser una banda activa durant els 1970s que va publicar 7 discos plens de temes enginyosos. A “Reykjavík” expliquen amb ironia la transformació de la ciutat en aquella època: “la cobriren d’asfalt i la ciutat va créixer / els salaris es van mantenir igual però el lloguer va augmentar / Reykjavík, què seràs quan siguis gran?”.

Els Amics de les Arts | “Reykjavík”

L’apunt nostàlgic -i d’un artista no islandès- ens el regalen Els Amics de les Arts, que en seu àlbum de debut ‘Bed & Breakfast’ (2009, DiscMedi) van incloure un tema que parla sobre una ruptura sentimental portada de manera freda entre les dues parts. I què millor que el país del gel per il·lustrar-la!