Els Balcans, una assignatura pendent, anhelada i només trepitjada de forma fugaç al pas d’algunes etapes dels Pedals Inquiets el juliol del 2017. Hi hem tornat l’abril del 2022 per seguir explorant la zona, però tenint la certesa que no en serà la darrera ocasió.

Miss Sarajevo

Ha estat posar els peus a Sarajevo, la capital de Bòsnia, i quedar fascinats amb el contrast de cultures que es respiren en pocs quilòmetres quadrats. Només cal fixar-se amb aquesta postaleta: una plaça de cafeteries de perfil més occidentals, tertúlies animades d’autòctons asseguts al terra que omplen matins i tardes, un minaret que espia al darrera i envia paraules d’Al·là que ressonen pels carrers, una vall verda que acorrala el municipi. Quanta història, quant per aprendre!

---

8.732

Aquesta és la xifra oficial de morts compatibilitzats a data d’avui d’un dels genocidis més salvatges de la història. Situem-nos al Juliol del 1995. El record de Srebrenica és latent, recent, impactant. Submergir-se a la Galerija 11/07/95 de Sarajevo, un imprescindible.

---

Mostar: sí, però.

Sí: per l’encant dels carrers medievals empedrats i tot el simbolisme que evoca el pont d’Stari Most (literalment «Pont Vell») a data d’avui.
Però: per l’aire de decorat televisiu que sobrevola la vil·la i el volum de turistes que la recorren, telèfons mòbils buscant la millor instantània per penjar-la a Instagram, que li fan perdre cert encís.

---

Atrapats

La geografia de la zona és un reguitzell de fronteres traçades amb criteris ben estranys. No ajuden als viatgers que ens desplacem en transport públic, creuant duanes que entorpeixen el camí. Com en aquest punt maldestre entre Bòsnia i Croàcia al voltant de la ciutat de Neum (l’única sortida marítima d’Herzegovina al Mediterrani).

Avís per a navegants, tingueu paciència.

---

de Burek i Ćevapčići

La gastronomia no seria el factor decisiu per escollir conèixer la zona. Una #ExpedicióGormanda es redueix als Burek, farcells de massa filo de carn, formatge o espinacs (cal buscar els cuinats en els tradicionals sač, una tapa metàl·lica acampanada on s’hi posen cendres per coure’ls) i els Ćevapčići, una mena de mandonguilles cilíndriques de carn picada col·locades dins pa de pita i acompanyades de ceba crua. Dues opcions ben bones si les prens recent sortides del forn, i ben contundents per satisfer les pessigolles d’estómac en qualsevol moment del dia.

Però fi de la història, tastaolletes.

---

Game of Dubrovnik

Pels fans de la sèrie, per qui tingui interès en l’època medieval, per respirar aire de mar, per al·lucinar entre estrets carrers i escales de vertigen, per enlluernar-se amb el reflex del sol a la pedra, per constatar que la ciutat està molt de moda. Això és Dubrovnik.

---

Crna Gora

Montenegro. I un entén el perquè del nom quan veu el fosc color de la roca que acompanya tot el paisatge del país. Feréstec però bell encant. Amb la captivadora ciutat de Kotor com a punta de llança de tradició i turisme ben ensamblats.

---

Vi ocult

No podia faltar una visita al principal celler del país, Plantaže. Un túnel de 356 metres, que fou un hangar i amagatall durant el període iugoslau, custodia avui centenars de bótes plenes de vi. D’aquí en surten excel·lent beuratges de les varietats autòctones Vranac, Krstač o Kratošija 🥂

---

Cicatrius

Punt i final amb quatre imatges que valen més que qualsevol paraula i una frase del carnisser Ratko Mladić per la prosperitat:

“Les fronteres sempre s’han traçat amb sang”