Adreça: Carrer Vallespir, 44
Transport: Sants Estació (L3, L5)
A la xarxa: web
Preu mig: 15-20€

La cuina etíop està en alça, i l’Addis Abeba és un dels pocs restaurants on es pot degustar a Barcelona. Amb una decoració plena d’elements autòctons i tradicionals, tamborets baixos i taules de vímet, i un ambient càlid i acollidor, l’Abraham ha aconseguit transportar l’essència del seu país al barri de Sants. Més enllà de l’excel·lent menjar que hi trobaràs, celebrar-hi un àpat es converteix en tota una experiència gastronòmica.

La carta és extensa però de fàcil resum: diferents combinats de carn o vegetals que cobreixen una injera, pa etíop fet a base de farina de tef el qual recorda una crêpe francesa. A partir d’aquí, es tracta de decidir-se amb els ingredients i arromangar-se la camisa.

Pels més carnívors teniu les opcions del dorowot (pollastre guisat i especiat) o el segawot (amb vedella guisada). Tot i que les llegums i verdures són els més habituals: el meser kek (amb llenties pelades), l’aterkek (cigrons sofregits amb porros i gingebre) i l’abeba gomen (bròquil perfumat amb coco) són sublims. I qualsevol de les alternatives no decep: l’atkelt (guisat de patates i verdures), l’aib (formatge fresc amanit) o la duba (amb carbassa, porro i pastanaga amb espècies).

Si escollir entre tanta varietat pot arribar ser una quimera, el menú degustació incorpora una pessigada de cada un d’ells en un plat combinat gegant ideal per llepafils que ho volen provar tot. No t’ho pensis.

Per acompanyar l’àpat, el maridatge ideal és la cervesa més popular a Etiòpia, la Saint George, una pale lager prou gustosa que té dibuixada a l’etiqueta el patró del país (el cavaller Sant Jordi) matant un drac. Ben curiós.

Recomanem prescindir d’aquest concepte occidental anomenat “postres”, doncs qualsevol de les limitades propostes (casolanes, això sí, com algun pastís de pastanaga o iogurt natural amb mel) és un invent per satisfer paladars dolços d’aquí. Vés directament al cafè etíop o alguna de les infusions que tenen, al més pur estil d’Etiòpia.

El millor: L’experiència en global de compartir un plat entre tots els comensals, consumir tot el que porten a la “taula”, menjar amb les mans.
El pitjor: Els seients no són molt còmodes i no conviden massa a allargar-hi la trobada.