Turkmenistan, què us diu aquest nom? País completament desconegut tant per les que tenim dues rodes com pels que us desplaceu sobre dues cames, el Turkmenistan és un estat hermètic a l’Àsia Central regit per una repressió política tirana, sense cap tipus d’oposició. Únicament dos presidents en 26 anys des de la creació del país el 1991, amb victòries electorals per 99.9% dels vots i auto-proclamació de càrrec vitalici. Poc més a dir. Tarannà polític a banda, no se’n sap gran cosa del país (més enllà d’un estrafolari cràter gegant al mig del desert que està sempre en flames, el Derweze), i són ben pocs els que han tingut oportunitat de conèixer-lo de prop.

Turkmenistan havia de ser el primer dels «stan» a recórrer entre Iran i Xina, però sembla que, a dia d’avui, em serà impossible. Visats rebutjats si es pretén accedir-hi per terra; esperes de setmanes a la porta del consolat sense respostes clares per part dels seus funcionaris; o pels «més afortunats», autoritzacions de trànsit aprovades per entrar al país durant únicament 3 dies, tota una ganga. Un panorama poc optimista per unes rodes que pretenien creuar tranquil·lament el desert del Turkmenistan abans d’accedir a l’Uzbekistan.

Atès aquest escenari, canvi de ruta. Què hi farem. Aquestes setmanes m’estic enfilant per la costa del mar Caspi iranià per arribar fins a Azerbaijan. Allà, aprofitaré per descobrir una mica el país, i des de Baku intentaré creuar en vaixell fins alguna ciutat costanera del Kazakhstan. Un cop a terra, a priori ja em serà més fàcil entrar a Uzbekistan. Tot plegat, una combinació un xic rocambolesca i farcida d’incerteses, però que espero acabi a bon port.

Mentre estudio totes les traves burocràtiques que em puc trobar i m’aprenc les indicacions d’aquest nou camí, us deixo amb unes quantes instantànies de la segona part del trajecte pel sud i est de l’Iran (la primera part aquí, per si se us ha passat per alt). Un país que us recomano visiteu abans que sigui tant popular, que els carrers es tenyeixin de turistes acalorats, que els preus dels allotjaments comencin a ser desorbitats, o que l’amabilitat dels locals es dilueixi en detriment d’uns quants tomans. Això sí, si podeu escollir una altra època de l’any que no sigui l’agost, us estalviareu unes bones suades.

Valentina