El Parc Natural del Montgó s’alça entre els municipis de Dénia i Xàbia (País Valencià), així que des de baix, es miri on es miri, sempre hi ha el Montgó vigilant el mar. El principal atractiu: no perdre de vista el mar des de la muntanya o bé al revés, banyar-se amb el Montgó de fons.

Dades bàsiques de la ruta

Sortida i arribada: Jesús Pobre
Distància: 12 km
Temps: 4 hores
Dificultat: Fàcil
Època: Tot l’any
Circular: Sí

No hi ha cap ombra en tot el camí, així que serà millor evitar els mesos més calorosos.

Com arribar al Parc Natural del Montgó?

Hi ha diversos punts de partida per a recórrer el Parc Natural. Nosaltres optem per fer la pujada des de Jesús Pobre, pedania de Dénia. Per a arribar-hi, es pot fer per la carretera nacional 332 o bé per l’autopista AP-7. Cal sortir per la sortida Ondara-Dénia-Xàbia i incorporar-se a la CN-332 direcció a Alacant. Després cal agafar la CV-734 direcció a Xàbia. A la primera rotonda, sortida esquerra, s’arribarà cap a Jesús Pobre.

Al mapa de més amunt, podem veure el punt exacte on cal deixar el cotxe per a començar la caminada.

Un cop allà, què s’hi pot fer?

Són diverses les opcions de ruta que ofereix el Parc Natural del Montgó. En el nostre cas, connectem Jesús Pobre amb la Creu de Dénia, passant pel Cim.

L’inici de la ruta és al camí de mitjans, a Jesús Pobre. El camí a recórrer és, en el seu punt inicial, empedrat. Poc després passa a ser un sender que a mesura que va avançant i ascendint deixa veure el poble de Jesús Pobre i tot el paisatge de l’entorn.

Les punxegudes roques ens poden fer perdre l’equilibri, així que un bon calçat estalviarà maldecaps (o més aviat, mal de peus).

El camí és força pedregós però molt agradable ja que sempre hi ha vistes al llarg de tot el recorregut. La vegetació que acompanya la caminada la formen matolls i arbustos tipus espígol, romaní, bruc o farigola, però en cap tram hi ha la frondositat d’un bosc, de manera que pràcticament sempre es pot gaudir de bones vistes des de l’alçada.

El Montgó històricament ha tingut dues lluites molt relacionades que l’han fet perillar. Per una banda, ha sobreviscut a devastadors incendis que malauradament s’han produït en diverses ocasions. El més terrible de tots va tenir lloc el setembre de 2014, cremant 444 hectàrees del patrimoni natural que forma el massís. Afortunadament, la flora mediterrània posseeix mecanismes d’adaptació a aquest tipus de catàstrofes i capacitat per a repoblar les zones cremades. Per altra banda, el desmesurat i inconscient creixement urbanístic i l’epidèmia especulativa que això crea ha deixat un paisatge contaminat visualment que agredeix el Parc Natural. Malgrat tot, la bellesa natural del Montgó està per sobre de tot això i ha aconseguit ser un dels paratges naturals més bonics del País Valencià.

Seguint el camí, no hi ha pèrdua possible ja que trobem indicacions cap a diferents punts d’interès. En el nostre cas, seguim les que ens han de dur al Cim del Montgó fent parada prèvia a la Creu de Dénia. Aquest últim tram de 800 metres exigeix una mica d’equilibri i fins i tot alguna empenteta amb les mateixes mans, ja que el terreny és força abrupte, amb formacions rocoses ben afilades que poden fer mal.

Tant al punt del Cim, com el de la Creu, les vistes són absolutament espectaculars. De fet, si es té sort i es fa la pujada en un matí assolellat, es podran veure les Balears des del punt més alt, que són els 753 metres d’alçada sobre el nivell de mar al qual es troba el cim. Si no, us podreu conformar amb les vistes sobre Dénia i el mar, que ja fan prou el fet.