El congost de Mont-rebei està de moda (sobretot després que hagi aparegut en alguns reportatges de TV3) i setmanalment aplega riuades de curiosos que queden bocabadats amb la bellesa d’aquesta escletxa rocosa de la Serra del Montsec, al seu pas pel riu Noguera Ribagorçana. L’excursió que proposem per visitar Mont-rebei va de nord a sud del congost i comença des del punt d’accés a Sant Esteve de la Sarga fins a les passarel·les de fusta de Montfalcó.

Dades bàsiques de la ruta

Sortida: Sant Esteve de la Sarga
Arribada: Passarel·les de fusta de Montfalcó
Distància: 5.5 km
Temps: 2h 30min
Dificultat: Fàcil
Època: Tot l’any
Circular: No

Com arribar al congost de Mont-rebei?

Venint de Lleida en cotxe i amb la intenció de fer la ruta a peu, s’ha d’arribar al poble de Puente de Montañana, a l’Aragó, per la N-230 direcció Vielha, i un cop creuada la frontera a Catalunya, fer uns 7 km per camí asfaltat direcció Tremp, dins el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga. Està tot ben senyalitzat i hi ha tres zones de pàrquing a l’entrada on poder estacionar (4€ per vehicle i inclou un mapa). En cas que estigui tot ple, es pot aparcar a la pròpia carretera.

Si el que vols és fer la ruta en kayak, s’ha d’anar fins al pantà de Canyelles o la base nàutica de Corçà, on diferents empreses (com Zenith Aventura) organitzen la baixada pel riu. Aquest vídeo de TV3 dóna algunes indicacions.

Atès l’augment exponencial de turistes, recomanem visitar-ho en dies laborables per evitar trobar-hi cues més pròpies d’un dissabte tarda en plena jornada de rebaixes que d’un indret tranquil de muntanya. I tingues present que els ajuntaments de la zona estan valorant limitar l’accés de persones per jornada a unes 2.000 (abril 2019).

Un cop allà, què s’hi pot fer?

Diferents rutes permeten explorar tota la zona. La que proposem segueix el GR-1 i està indicada com a “Ruta 2” (en blau) a les senyalitzacions. Parteix de La Masieta (on hi ha la zona d’aparcament, un punt d’informació i una àrea de pícnic), on s’agafa el camí en direcció sud, cap al congost i travessa el barranc de la Maçana. Després d’aquest tram inicial, s’ha de creuar un pont metàl·lic penjat i, després d’una petita ascensió pel bosc ja s’arriba al propi congost. No té pèrdua.

La part més xula i espectacular del congost no es fa esperar massa. A partir d’aquest punt, el camí segueix per un lateral, amb el pas seguint la mateixa roca foradada. Les vistes són increïbles de l’escletxa amb el riu d’aigües turqueses als peus.

Durant tot el trajecte proposat no hi ha cap font ni broll d’aigua, per tant, és molt recomanable dur bones provisions de líquid, especialment en dies calorosos, que poden fer una mala passada.

Alerta els que teniu vertigen, les parets arriben a assolir fins a 500 metres de caiguda vertical (i no hi ha baranes), i en determinats punts l’amplada mínima del congost és de tan sols 20 metres.

Sense estar senyalitzat (i obviat per la majoria dels turistes) a la meitat del sender dins els congost s’hi amaga la Cova Colomera. Per arribar-hi s’ha de fer una ascensió d’uns minuts per la roca amb l’ajuda de cadenes de metall i petites grapes de via ferrada. Des de dalt es tenen unes vistes fantàstiques de tot el paratge. Poseu-hi valor, val molt la pena!

Un cop de nou al sender principal, després de 4 km ens hem de desviar del GR-1 (que segueix fins a l’ermita de la Pertusa i Corçà) per agafar el trencant a mà dreta direcció Montfalcó, on trobarem el Congost del Siegué, tot seguint el pas entre el bosc. S’ha de creuar un segon pont metàl·lic penjat, que ens porta a l’Aragó.

Creuat el pont és un bon moment per agafar forces, entrepà i glop d’aigua, doncs la part més exigent del recorregut comença aquí. Unes escales abruptes s’enfilen per la roca durant uns metres fins arribar a unes estretes passarel·les de fusta que descendeixen per trobar de nou el camí de pedra. És un altre dels punts forts de la jornada: 83 metres de desnivell i 291 escales. La sensació és intensa (sobretot pels que tingueu vertigen!) i les vistes excepcionals.

El camí segueix direcció Montfalcó 2.5 km més, però posem punt i final a la ruta. És moment de desfer el sender durant 2 hores més fins a tornar a La Masieta.

Hi ha altres rutes?

I tant. La zona permet diversos itineraris, tant per mig dia com per un dia complet.

• Ruta 2 | Itinerari de lo Queixigar i mirador d’Altamiris (2 km-3 hores). Es tracta d’un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d’altitud. Per agafar-lo, cal travessar el pont metàl·lic penjat, continuar el camí uns 50 m i pujar pel bosc fins al replà d’Altamiris, just a l’entrada del congost. Passat aquest punt, s’inicia el camí en direcció cap a l’est, per on baixa travessant l’Obaga Gran fins a enllaçar amb la Ruta 3.
• Ruta 3 | Itinerari de l’Obaga Gran i dels carboners (2,5 km-3 hores). Sortint de l’aparcament cal seguir la pista que va en direcció al congost pel camí de les Tarteres. Després de passar el primer barranc, el de les Jullanes, s’ha d’agafar una pista ascendent que porta fins a un petit coll on hi ha unes runes. Des d’aquest punt, surt, cap a l’est, el camí dels Carboners, que s’endinsa per la solana del barranc de la Maçana. A partir d’una part rocosa des d’on es pot veure tota l’obaga, el camí baixa i travessa dos barrancs, primer el de la Maçana i un segon que enllaça amb la Ruta 2.
• Ruta 4 – Itinerari d’Alsamora a Altimiris per l’Obaga Gran (6 hores). Camí de pendent variable, amb trams de desnivells mitjans i forts. L’itinerari surt del poble d’Alsamora en direcció al congost i travessa diversos barrancs per l’obaga fins a enllaçar al final de la Ruta 2, a l’altura dels antics conreus de lo Queixigar i Altimiris.