Adreça: Carrer València, 232
Transport: Universitat (L1)
A la xarxa: web | facebook
Preu mig: 15-20€

Entrem al Souvenir sense tenir idea de què hi trobarem. Si imaginem que la gastronomia russa té similituds als anodins i grisos edificis soviètics, o a la fredor del clima de l’est d’Europa, ens equivoquem. El Souvenir s’encarrega de trencar-nos els esquemes per mostrar-nos una amalgama interminable de plats exuberants de colors, d’intensos sabors, i presentats impecablement. Rússia ens sorprèn, Rússia mola.

La carta és extensa però estem ben assessorats. Comencem amb una selecció d’ensaladilles i ens cau un mite: la famosa russa que tots coneixem és en realitat d’origen francès i els autòctons l’anomenen Olivier per un xef que la va popularitzar al restaurant l’Ermitage de Moscou durant els 1860s. Deixant de banda la cèlebre, provem la d’arengada amb abric (on la samarra és de remolatxa i maionesa, sent típica en aniversaris i altres festivitats) i una vinegret (també plena de remolatxa i altres verdures).

Caviar taronja sobre una crêpe amb crema agra? Gelatina laminada amb carn de porc i acompanyada de col? Sopa de remolatxa? Un no parar de nous gustos que assaborim amb curiositat i expectació (no amagarem que ben estranys en un principi).

El caviar de keta (quan els petits ous del salmó exploten dins la boca) és de les sensacions que recordarem segur; els jolodets (recomanació explícita de la casa) ens transporten a un sopar de nadal soviètic; mentre que la gustosa borsch és ideal per dies gèlids i plujosos. De caldos, freds i calents, n’hi ha un fotimer.

La col·lecció de plats principals té com a protagonistes la carn i la pasta. El popular golubtsy és un excepcional farcell de col que envolta carn picada, tot banyat en salsa de tomàquet; els mantys són la versió russa d’unes gyōza cuinades al vapor, amb carn de vedella i corder a l’interior (indispensables!); els vareniki són una espècie de raviolis farcits de patata (també hi ha l’opció de bolets, col fermentada o cireres). Tot està cuinat amb molt d’amor, i la nostra amfitriona corrobora l’autenticitat i exquisitat dels plats. Com a casa!

Ens plantem a les postres, i aquí hem de fer una menció especial. El nivell estava molt amunt, però degustar un napoleon (gruixut brioix amb múltiples capes de crema de vainilla), un spartak (un altre pa de pessic però a base de xocolata i crema), un pastís de mel o uns bunyols (de mató amb crema agra, mida XXL) és fer un acabament rodó.

Acabament? Un moment. Tot àpat rus no té punt i final fins que el vodka fa acte de presència a la taula. Servit amb uns gots més propis per prendre-hi el tallat de primera hora, els xarrups d’aquest licor arribat directament de Rússia es prenen acompanyats d’un cogombre ben salat. Nasdrovia!

El millor: La sorpresa de descobrir que la gastronomia russa és increïblement àmplia. El golubtsy i els mantys, sublims; les postres, de llagrimeta.
El pitjor: No haver pogut provar tots els plats que tenen a la carta.