Adreça: Ramon Trias Fargas, 2-4
Transport: Ciutadella – Vila Olímpica (L4)
A la xarxa: web | facebook
Preu mig: 15-20€

Al bell mig d’un dels punts turístics més importants de la ciutat es troba aquest restaurant que d’entrada sobta. Manté una curiosa estètica: un autobús que fa de cuina, unes parets a vessar de diferents objectes i plats amb colors sobre la taula que ajuden a entretenir l’espera mentre pintes alguna cosa. Anar al lavabo és tota una experiència també, no saps ben bé si la destinació final és el vàter.

Resulta difícil el plantejament de compartir plats amb les característiques d’aquestes crêpes, ja que el farcit va al mig i les vores queden buides. Tot i així vam intentar copsar el màxim de sabors per tenir una idea de la gastronomia bretona.

Per entrar en matèria (i com a amants declarats d’aquest preuat aliment que som) ens vam decantar per una taula de formatges i obrir la gana. Tots ells correctes.El que ens va semblar la millor opció per a fer-ho baixar va ser una sidra recomanada per la casa, res a veure amb la reputada sidra asturiana, però aquesta Val de Rance va fer el seu bon paper.

Per últim, el plat fort. Val a dir que la tria és difícil i que l’extensa carta de crêpes dificulta prendre decisions. Com sempre, és bo buscar assessorament als cambrers.

De la carta crida l’atenció la barreja de sabors que ofereix. Així doncs, resulta fàcil decantar-se per un farcit d’alvocat i tàrtar d’algues en el cas de la Faouet, caure en la debilitat del salmó fumat i el formatge de cabra de la Begmeilloise o desfer-se davant d’una Gouarec amb guacamole i pollastre al curri.

La Crêperie Bretonne Annaik forma part d’una sèrie de franquícies escampades al llarg i ample del territori català i fins i tot de la península, mantenint la mateixa estètica i carta arreu.

El millor: La decoració és realment espectacular. Cadires de colors, bicicletes, sifons que fan de làmpada, una vespa que surt de la paret… Realment està pensat per a que la vetllada sigui un regal a la vista.
El pitjor: El farcit de la crêpe és escàs i algunes s’assemblen prou entre elles, de manera que a vegades no fa la sensació de menjar gaire diferent.

La imatge de capçalera està extreta de la pàgina web de La Crêperie Bretonna Annaick.