“Hi havia una vegada un monestir situat a les verdes muntanyes del sud d’Islàndia i envoltat per Mýrdalsjökull, una impressionant glacera. Dirigit per un amigable abat, el monestir prosperava gràcies a vilatans i locals que s’hi apropaven a treballar, formant una comunitat de gent ben avinguda que s’organitzava per sobreviure als aspres hiverns àrtics.

Dins la germandat hi havia Katla, la mestressa del temple. Poderosa i temible, es murmurava que era una bruixa, encara que ningú s’atrevia a parlar-ne davant seu. Es deia que un cop havia utilitzat els seus poders per crear unes sabates que, qui les dugués posades, podria córrer tan ràpid com el vent, i mai es cansaria.

Un dels treballadors més perseverants de l’abadia era un pastor anomenat Barði. Una mica ingenu però afable amb tothom, Barði era tenir cura de les ovelles (que si alguna vegada has estat a Islàndia, sabràs que es troben absolutament per tot arreu!).

Atemorit per Katla, Barði sempre anava amb compte de no ofendre-la, però a vegades, quan no era capaç de reunir totes les ovelles del ramat, ella l’esbroncava. Barði expressava els seus temors a l’abat, qui el tranquil·litzava dient-li que no es preocupés.

“Sé que no hauria de dir res, senyor, però és Katla. Realment, realment em fa por “, va dir Barði en secret un dia. “No et preocupis, fill meu. Som tots criatures de Déu, i tothom pot ser salvat”, va respondre el vell amablement.

Poc sabia l’abat quant arribaria a lamentar aquests mots…

Un vespre de tardor, en tornar a casa després d’una llarga jornada de feina al camp, Barði es va trobar Katla esperant-lo. Tremolant de por, el pastor es va quedar en silenci mentre Katla cridava que una ovella havia desaparegut. Llesta per anar a una cerimònia amb l’abat, Katla va advertir-lo:

“Si no recuperes el xai que falta abans que torni, no et molestis a regressar!”

Amb la cua entre les cames, Barði va sortir corrent, sense saber què fer. Es va passar una estona mirant aquí i allà, però sent incapaç de trobar l’ovella perduda. Tot d’una, Barði es va il·luminar, les sabates màgiques de Katla! Si pogués trobar-les i usar-les, estava segur que recuperaria el corder en un tres i no res.

Barði va corre fins l’habitació de Katla, on va regirar les seves pertinences fins trobar les botes. Un cop posades, va sortir escopetejat recorrent totes els camps i granges de la contrada fins fer diana amb el xai que faltava, que va portar a remolc fins al monestir. Va tornar les sabates màgiques al seu lloc i va esperar que Katla tornés, satisfet.

Però poc sabia Barði que la totpoderosa Katla era coneixedora del que havia fet. La bruixa va atreure al pobre pastor fins al celler:

“M’has robat les meves sabates màgiques, ho sé! Ningú és tan hàbil de trobar una ovella com aquesta tan ràpid en la foscor!”, va cridar Katla al pastor, encongit entre les ampolles polsoses de vi negre i aiguamel.

Empenyent el pobre Barði dins una gran tina de vi, Katla va ofegar-lo en un atac de ràbia, deixant-lo estès dins la cisterna, i va tornar a casa com si res hagués passat. L’abat i la resta de vilatans del monestir van pensar que havia desaparegut en la recerca de l’ovella.

Amb el pas dels mesos, el nivell de vi de la tina va anar baixant i Katla va començar a sospitar que l’abad acabaria trobant el cos de Barði més aviat que tard. Davant la por de ser descoberta, Katla va escapar del monestir en direcció a la glacera Mýrdalsjökull. Fent un salt dins una esquerda en el gel, la bruixa va ensopegar amb un secret volcà adormit, on es va amagar per no ser vista mai més.

Però poc després que Katla hagués desaparegut, el volcà va entrar en una gran erupció, provocant una inundació glacial a tota la costa sud d’Islàndia i destruint tot el que hi havia al seu pas, entre ells el monestir on havia viscut durant temps…

És des d’aquell dia que el volcà que dorm sota Mýrdalsjökull és conegut com el Katla, provocant temor entre els estrangers i els islandesos que s’apropen per la zona.”