El blues Tuareg de Bombino

Passariano di Codroipo, 16-07-2014 - VILLA MANIN EVENTI - BOMBINO - Foto Alice BL Durigatto / Phocus Agency © 2014
Passariano di Codroipo, 16-07-2014 – Foto Alice BL Durigatto / Phocus Agency © 2014

El Tishoumaren, també conegut com a “blues del desert” o “blues Tuareg”, és un estil de música del nord d’Àfrica que emergeix de la música tradicional tuareg en la dècada de 1980 i té la guitarra elèctrica com a eix vertebrador. En els darrers anys ha crescut en popularitat des de la formació del grup de Mali Tinariwen, el qual participa freqüentment en festivals de primer nivell d’arreu del món, fent arribar els ritmes Tuaregs a orelles inquietes d’aquí i d’allà.

Bombino és l’alter-ego de Goumar Almoctar, compositor, guitarrista i cantant nascut a Níger el 1980 que es mou pel tishoumaren amb estil i elegància. Des del seu debut en solitari amb ‘Agamgam’ (2010, Reaktion) fins ‘Azel’ (2016, Partisan Records), adreça les preocupacions geopolítiques del seu país acompanyat de la seva guitarra elèctrica i d’una bona col·lecció de percussionistes. Una delícia.

I com un tuareg nòmada està en boca d’AReveure? Fins als 15 anys, Bombino trastejava amb una guitarra que li havia donat un oncle seu. Sempre vinculat a la política del seu país, tocava en concentracions, casaments i altres cerimònies. Però poc després, el seu pare li va negar la seva vocació de convertint-se en músic. Va ser llavors quan Bombino va agafar les seves pertinences per viatjar a Líbia i Algèria, on coneixeria un grapat de músics locals que li van mostrar vídeos de Jimi Hendrix o Mark Knopfler. Captivat, es passava hores i hores al desert observant animals… i tocant la guitarra.

Per conflictes interns a Níger, Bombino es va exiliar a Burkina Fasso una temporada, moment en el qual el director Ron Wyman va començar a escoltar la seva música mitjançant un casset. Fascinat, Wyman va buscar durant tot un any Bombino per tal d’incorporar-lo al documental sobre els tuaregs que estava filmant: ‘Agadez, the Music and the Rebellion’ (2010). Atès l’èxit i el bon vincle creat entre els dos, Wyman es va endur a Bombino a Cambridge, Massachusetts (EUA), on va tenir l’oportunitat d’enregistrar ‘Agadez’ (2011, Cumbancha) als seus estudis: el primer treball amb projecció internacional i l’assentament d’un nòmada tuareg a l’espiral de la indústria musical mundial.

T’agradarà si: estàs oberts a noves atmosferes musicals, no t’importa escoltar música en idiomes inintel·ligibles, i el blues-rock amb aires psicodèlics.
Escolta’l a: bandcamp o spotify.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s