Adreça: Carrer Sardenya, 296
Transport: Sagrada Família (L2-L5)
A la xarxa: web | facebook
Preu mig: 15-20€

Que no t’espanti la ubicació. L’Oporto no és el típic restaurant per a turistes proper al temple de la Sagrada Família on serveixen tapes reescalfades i vins anodins a preu d’or. Una cuina farcida d’autòctons encapçalats pel Fausto, equipats amb una àmplia col·lecció de productes directament importants del país lusità, i el bacallà i la francesinha com a principals protagonistes de la carta donen la benvinguda a aquest restaurant de tracte exquisit i cuidada elaboració. Peix, carns i vins, hi trobaràs de tot. L’escriptor Fernando Pessoa ja ho deia “Boa é a comida, mas melhor é o vinho“! Li fem cas, que comenci la festa!

Ens serveixen couvert portuguès, un aperitiu de formatges a daus amb olives banyades en un oli especiat fantàstic, d’aquells que te’l beuries sol.

Posem sobre la taula unes quantes tapes portugueses i les maridem amb vinho verde (vi verd, una varietat jove típica de la zona del nord, a la ribera del Duero). Escabeche de peixe (un sorprenent peixet fregit en escabetx), bacallà esqueixat amb cigrons  i una ració de pop amb salsa verda. Els plats són ideals per compartir i fer un tastet del peix portuguès. Gambes, musclos i cloïsses també formen part de l’oferta d’entrants.

El bacalhau com natas és un plat fet a base de bacallà esqueixat amb bocins de patates i beixamel, tot ben gratinat. També en fan a la brasa, confitat o fregit. Imprescindible.

La francesinha és una bomba per a valents i forma part de la cuina  moderna portuguesa. Una espècie de sandvitx amb pa de motlle de diversos pisos farcit amb embotits, formatge i un filet de vedella, i cobert amb un ou ferrat. Va amerat en una salsa taronja (de recepta secreta per cada restaurant) feta a base de cervesa, tomàquet i incorpora diverses espècies que li donen un toc picant (o molt picant, alerta!). Per acabar-ho d’adobar, el plat ve acompanyat d’una ració de patates fregides per sucar a la salsa.

Les postres són bones, sense dubte. Encuriosits, no podem evitar demanar una bava de camell (una mousse feta de llet condensada i ou), un pastís de formatge amb maracujà i una mousse de xocolata. Per llepar-se’n els dits. Tot elaborat casolanament. Els caps de setmana també s’hi pot provar el típic pastéis de Belém, que preparen al moment.

Si t’has quedat amb ganes d’emportar-te a casa un xarel·lo, algun formatge o embotit portuguès, el restaurant també funciona com a petita botiga. I és que sempre és bon moment per fer una degustació portuguesa i especialment en un restaurant tan encertat com l’Oporto, però pensem que l’abril és la millor època de l’any per homenatjar el país atlàntic i recordar que precisament l’abril del 1974 es va produir un cop d’Estat que va derrocar el règim de l’Estado Novo, la dictadura més llarga d’Europa. Mentre sona “Grândola, Vila Morena” (de José Alfonso), viatgem cap a Portugal. Bom proveito!

El millor: La col·lecció de tapes portugueses, el tracte atent i amable del Fausto, i sortir de l’Oporto sabent que hi tornaràs.
El pitjor: El local és petit i, si no planifiques amb temps, és probable que et quedis sense taula.

(Publicat inicialment el 24 d’abril de 2016)