‘Gringo Trails’, reflexionant sobre la petjada del turisme

Any: 2013
País: Estats Units
Durada: 79 minuts
Directora: Pegi Vail
Gènere: documental

La imatge superior no és un muntatge ni una paròdia. Es tracta d’una instantània real de Gringo Trails, interessant documental que planteja el dilema dels efectes i impacte que té l’arribada i massificació del turisme en determinats llocs del planeta, i com aquests indrets (inicialment remots i idíl·lics) han patit una dramàtica transformació en les darreres dècades.

Gringo Trails traça un camí per zones espectaculars de Bolívia, Mali, Tailàndia i Bhutan, a través de la mirada de Pegi Vail. Però aquesta nord-americana no és una directora convencional. Antropòloga de professió i consultora sobre turisme sostenible, és la figura darrera de la idea i càmera del film, aportant un coneixement extra en la matèria i un valor afegit al conjunt. Ben recolzada per una selecció de veus expertes en l’àmbit (escoltem reconeguts escriptors de viatges, redactors de les guies Lonely Planet o bloggers viatgers amb forta presència a les xarxes), Vail no se centra només en exposar la desastrosa petjada actual que el turisme barat, de motxilla i borratxera està deixant en aquests punts del globus, sinó que incorpora una perspectiva històrica i social dels efectes ocasionats pels viatgers, amb material que comença a final dels 1970s i que evoluciona per mostrar també la cara dels 2010s als mateixos paratges.

Mil preguntes ens assalten la ment: ¿Com podem controlar l’allau desmesurada de turistes en un indret que es posa de moda? ¿Estem a temps d’aturar que determinats llocs pervisquin impol·luts encara a dia d’avui? ¿Com podem viatjar d’una forma sostenible amb el medi ambient, respectuosa amb la societat i coherent amb una mateixa? ¿Quin és el paper que ha de jugar una guia tan influent com la Lonely Planet en aquest sentit? ¿Quin model han de seguir estats i comunitats per preservar la natura i cultura del seu territori? ¿És ètic fer pagar 250$ diaris a qui vulgui accedir a Bhutan com a turista? ¿Estem aprenent dels errors -tant els turistes com els autòctons- per posar solucions a aquest descontrol? ¿Realment, és necessari viatjar?

Si bé l’enfocament i punt de partida de Gringo Trails és calamitós (conglomeracions de motxillers al salar d’Uyuni, a Bolívia; 50.000 persones de festa a un Full Moon Party a l’illa de Ko Pha Ngan, a Tailàndia; per posar un parell d’exemples), Pegi Vail també aporta un bri de llum en poder trobar l’equilibri, presentant exemples exitosos de comunitats auto-gestionades (com l’alberg Chalalán, a Bolívia) o de models de desenvolupament del turisme sostenibles a nivell de país (com el FNB -Felicitat Nacional Bruta- a Bhutan).

Un debat molt necessari i un documental imprescindible.

Anuncis

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.