Realment, el món dels blocs és un aprenentatge continu i potser per això hi estem cada cop més enganxats. Quan vam decidir encetar areveure.cat va ser perquè coincidíem en una curiosa afició a l’hora de viatjar: reservar un moment determinat del dia (a poder ser al vespre i amb una cervesa que acompanyi) a escriure en una llibreta petita tot el que s’ha vist, après, conegut, sentit, parlat… en les darreres hores. Fins llavors, no ens havíem adonat que el bloc va començar molts anys enrere quan de ben joves ja narràvem les nostres vacances familiars. Aquelles llibretes d’espiral eren els nostres blocs. Anys després vam canviar les espirals per coses més sofisticades, però no tant, seguíem amb el paper i el boli fins que vam pensar que en un bloc podríem compartir entre nosaltres els viatges, però a més, ho podríem compartir amb tothom a qui li vingués de gust seguir-nos. I des d’aquí, ja han passat gairebé tres anys!

Dèiem que és un aprenentatge perquè fins fa molt poc, no en sabíem res dels Liebster Awards i la veritat és que la iniciativa és fantàstica. Es tracta de reconeixements entre blocs a través dels quals ens donem a conèixer uns als altres i ens intercanviem aquesta distinció. Aquest reconeixement entre companys fa que ens adonem que hi ha qui està pendent del que fem i que ho diu en veu alta. És bonic.

I això tan bonic és el que ha provocat la nostra companya. Ella escriu les seves peripècies viatgeres a La Mi voltant pel món i ara mateix està volant a Benín. Ha viatjat a llocs espectaculars i que ens fa moltes ganes de veure, com ara Botswana. El punt fort d’aquest bloc són les seves magnífiques fotos on se’ns en va la vista. És com si cada post fos ple de finestres del país que ens presenta. A més, és així de crac que té el bloc, no en un, ni en dos, sinó en tres idiomes, pam! I clar, no li podem fallar, per això, a continuació li resolem els deures que ens ha posat. Quina feinada!

Com va ser que vau decidir fer un bloc?

La solitud de la muntanya, el verd intens del bosc, la llar de foc… l’entorn idíl·lic de Casa Motombombwé, a Moçambic, era molt inspirador i les nostres llibretes ja no tenien espai suficient per a captar les emocions que ens regalava l’Àfrica. Entre converses a la vora del foc i bevent una infusió que mai vam saber de què era (li dèiem infusió de gespa) vam parlar de que estaria bé que les principals guies de viatge també tinguessin edicions en català. Al detectar aquesta mancança, vam pensar… “ja està, ens hi posem nosaltres”. De moment hem començat amb el bloc. L’editorial… potser més endavant 😉

Quin país repetiries eternament?

Tenint en compte que som uns culs inquiets i ens encanta ser uns tastaolletes viatgers, eternament potser no repetiríem un únic país. Però si pensem en un indret que ens té fascinats i no ens importa tornar-hi quan en tenim la possibilitat, aquest és Amèrica Central. Països com Guatemala, El Salvador o Nicaragua formen part del nostre passat viatger, del present i ben segur que del futur també, ens encanten. Talment com si estiguéssim a casa!

Sempre que viatgem ens trobem amb curiositats que formen part de la cultura del lloc, quina t’ha sorprès més?

Una imatge cultural gravada a la nostra retina és la celebració del Kumbha Mela que vam veure al poble de Haridwar, al nord de l’Índia. Milers (no, milions!) de peregrins hinduistes vestits d’un taronja llampant i provinents de totes les parts del país s’aproximaven als marges del riu Ganges per fer tota mena d’ofrenes a la deessa Shiva. Al capvespre, el formiguer de devots extasiats feien una immersió al riu, creient que submergint-se completament a l’aigua en aquest precís moment, són rentats de tots els seus pecats entre ells i els seus descendents en 88 generacions. I tot això mentre milers de petites espelmes col·locades dins de fulles de plataner flotaven sobre el riu com a part de les ofrenes. Impressionant.

Si poguessis traslladar-te a una altra època i lloc, on i quan t’agradaria viure?

No importaria remuntar-nos al segle XIX, participant en alguna de les intrèpides exploracions que es van endinsar en terres i aigües del desconegut continent africà. Com les de David Livingstone, que en una expedició pel riu Zambeze cap a mitjan de segle va topar amb un salt d’aigua espectacular a meitat de camí, -el fum que trona, l’anomenaven els locals- i el va batejar amb les cascades de Victòria, en honor a la reina d’Anglaterra.

Quin menjar t’ha sorprès més de tots els que has tastat? 

Els simpàtics vigilants d’un càmping ens van recomanar, veient que ens disposàvem a buscar lloc per sopar, que demanéssim, sobretot, caterpillar. Nosaltres, obedients i fidels a les recomanacions autòctones, vam demanar un bon plat de caterpillar per a compartir. No oblidarem mai la sensació de veure com aquell platet s’anava acostant a la taula. Interiorment pensàvem “que s’estigui equivocant, per favor!”. Quan ens vam adonar que els receptors érem nosaltres mateixos i que allò arribava a la nostra taula esperant ser menjat i que eren CUCS FREGITS no sabíem on ficar-nos. Vam acabar protagonitzant, a Zàmbia, aquell famós capítol del Mr. Bean al restaurant amb un problema similar amb l’steak tàrtar.

Què és el que menys t’agrada de viatjar?

L’últim dia del viatge, que saps que tornes cap a casa però encara ets allà. En aquell últim dia, es fa llarga l’espera fins l’hora de marxar, però alhora tens la sensació de brevetat i de que no n’has tingut prou.

---

Des d’areveure.cat nominem els següents blocs:

• Culs inquiets pel món
• MONSTRAVEL
• Camí Errant
• Viatgeaddictes
• MaPa en Tour

I els preguntem:

1. Comencem pel nom del bloc, d’on sorgeix?
2. Què us motiva a omplir la motxilla i emprendre un viatge?
3. Si ens heu de recomanar un racó del món, quin seria?
4. Un llibre, una pel·lícula, una cançó i un plat que us hagin inspirat a viatjar?
5. Quina aventura viatgera teniu en ment que encara no heu pogut fer?

Estarem ben atents a les vostres respostes!