“Fa molt, molt de temps, el déu Itzamnà va decidir crear una terra que fos tan bonica, que tot aquell que la conegués quedés enamorat de la seva bellesa i hi volgués viure. Va ser llavors que va crear El Mayab, la terra dels escollits; i va sembrar-hi les flors més belles per a què guarnissin els camins, va crear enormes cenotes per a què les seves aigües cristal·lines reflectissin la llum del sol, i també profundes cavernes plenes de misteri.

Just després, Itzamnà va lliurar la nova terra als maies i va escollir tres animals perquè visquessin per sempre a El Mayab. Els elegits per Itzamnà van ser un faisà, un cérvol i un serp de cascavell. Els maies van viure feliços i es van encarregar de construir palaus i ciutats de pedra. Mentrestant, els animals escollits per Itzamnà no es cansaven de recórrer El Mayab. El faisà volava fins als arbres més alts i el seu crit era tan poderós que podien escoltar-lo tots els habitants d’aquella terra. El cérvol corria lleuger com el vent i la serp movia els seus cascavells per produir música al seu pas.

Així era la vida a El Mayab, fins que un dia, els Chilam (una colla de sacerdots i endevins maies) van veure en el futur alguna cosa que els va causar gran tristesa. En aquell moment, van citar a tots els habitants per anunciar-los el següent:

Hem de donar-vos una trista notícia. Aviat ens envairan homes vinguts de molt lluny. Portaran armes i lluitaran contra nosaltres per treure’ns la nostra terra. Potser no podrem defensar El Mayab i el perdrem.

En escoltar les paraules dels Chilam, el faisà va fugir immediatament a la selva i es va amagar entre les herbes, ja que va preferir deixar de volar per evitar que els invasors el trobessin.

Quan el cérvol va saber que perdria la seva terra, va sentir una gran tristesa. Va plorar tant que les seves llàgrimes van formar molts bassals. Al cérvol se li van quedar els ulls humits a partir d’aquell moment, com si sempre estigués moix.

Però sense dubte, qui més es va enutjar en saber de la conquesta va ser la serp de cascavell: va decidir oblidar la seva música i preparar-se per lluitar amb els enemics, tot creant un nou so que produïa en moure la cua i que faria servir abans d’atacar.

Tal com van pronosticar els Chilam, els estrangers van conquerir El Mayab. Però tot i així, un famós endeví maia va anunciar que els tres animals elegits per Itzamnà complirien una important missió a la seva terra:

Mentre les ceibes estiguin en peu i les cavernes d’El Mayab segueixin obertes, hi haurà esperança. Arribarà el dia en què recobrarem la nostra terra; serà llavors que els maies es reuniran per combatre. Sabran que la data ha arribat quan rebin tres senyals. La primera serà del faisà, qui volarà sobre els arbres més alts i la seva ombra es podrà veure en tot El Mayab. La segona senyal la durà el cérvol, ja que travessarà aquesta terra d’un sol salt. La tercera missatgera serà la serp de cascavell, que produirà música de nou i aquesta se sentirà per tot arreu. Amb aquestes tres senyals, els animals avisaran als maies que és temps de recuperar la seva terra.

Aquest va ser l’anunci de l’endeví, però el dia encara no ha arribat. Mentrestant, els tres animals es preparen per estar a punt. Així, el faisà allisa les seves ales, el cérvol esmola les seves peülles i la serp frega els seus cascavells. Només esperen el moment de ser els missatgers que reuneixin els maies per recobrar El Mayab.”

Per saber-ne més

Mayab (en llengua maia Ma’ya’ab) significa “pocs, no molts”, mentre que El Mayab va ser el territori escollit pel desenvolupament de la civilització maia, que en l’actualitat comprèn part de Guatemala, l’occident d’Hondures i Belize, així com els estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche i part de Chiapas i Tabasco, a Mèxic.

El terme cenote prové del mot maia “ts’ono’ot” el qual literalment es pot traduir com “caverna amb aigua”, sent unes estructures habituals a la península del Yucatán.