Any: 2015
País: Colòmbia
Durada: 125 minuts
Director: Ciro Guerra
Gènere: aventura, Amazones, indígenes

Sinopsi: Dues històries es creuen compartint el mateix protagonista, Karamakate, l’únic supervivent del seu poble a qui la solitud i l’aïllament han condemnat a ser un chullachaqui, una mena d’espectre, buit de coneixement i de records. La coincidència en diferents moments de la seva vida amb dos aventurers blancs l’obliga a emprendre un viatge cap a la reconciliació amb el seu passat i amb els seus ancestres, però d’enfrontament amb tot allò i tot aquell que li ha arrabassat el seu coneixement.

El coneixement és de tots

“No pots evitar que aprenguin. El coneixement és de tots.” Així de lapidant és Karamakate amb el seu company de viatge europeu davant la pèrdua de la seva brúixola. La preocupació de l’europeu? “El seu sistema d’orientació es basa en les estrelles i els vents. Si l’aprenen a fer servir, el seu sistema es perdrà”. Simplement, genial. L’etnògraf viatja en canoa als racons més inhòspits de l’Amazones per a saber-ho tot dels grups indígenes, els seus ritus i plantes sagrades. Malgrat això, no pot socialitzar el seu coneixement sobre el funcionament d’una brúixola.

Aquest és l’objecte principal del film, la recerca del coneixement i mentrestant es toquen molts temes i molt ben contextualitzats. No es passa de llarg la febre del cautxú i les atrocitats contra la població indígena torturada i massacrada o les campanyes evangelitzadores que, amb la Bíblia a la mà cometen barbaritats.

Malgrat això, la bellesa que s’entreveu en les imatges en blanc i negre és sublim. Davant el que podria ser una de les principals crítiques, el mateix Ciro Guerra respon que el blanc i negre era una necessitat per a fer jugar la imaginació de l’espectador davant la impossibilitat de representar la magnitud de la selva, afegint així, més simbologia a la història.

Si el coneixement és de tots i voleu aprendre, no us podeu deixar escapar aquest viatge.

T’agradarà si: vols fer sentir-te antropòleg per unes hores.
Fes-li un cop d’ull: youtube