L’estiu del 2024 hem visitat Sri Lanka per primer cop. Un país que ens feia especial il·lusió conèixer per la riquesa cultural i la pluralitat d’opcions que ofereix sent una illa “tant petita”, així com per haver recorregut el nord de la veïna Índia i poder copsar el contrapunt d’un caràcter similar però més reposat del territori.
Hi hem trobat una espectacular amalgama de religions repartides per tot el territori amb el budisme com a capçalera, parcs naturals plens de fauna terrestre i marina, zones de muntanya i selvàtiques, extenses platges banyades per l’oceà Índic o una exquisida gastronomia que et fa somiar amb el següent àpat abans d’acabar el que estàs prenent.
Ciutats ancestrals
Anuradhapura. Polonnaruwa. Per citar-ne un parell. Noms llargs i de gens fàcil record fonètic però que són l’inici perfecte per introduir-nos al tarannà cultural de la llàgrima de l’Índia.
Parlem d’icones on el budisme o l’hinduisme (les dues religions principals del país, seguides de l’islam i el cristianisme, totes presents) tenyeixen cada píxel de la població. Temples i estupes, palaus i el sagrat Bodhi-Tree. També la vestimenta o el fervor incandescent dels seus vilatans i de tots aquells que es desplacen des de qualsevol punt del territori per dur a terme les seues cerimònies i pràctiques religioses.
Ens quedem bocabadats. Absorts. Palmells plegats apuntant cap al cel. Silenci.
Ayubowan, Sri Lanka.
Vida marina a Trincomalee
Encara poc trepitjada, la zona del nord del país ens porta a la costa est. Trincomalee. Estigueu atents, amants de la natura i la fauna marina, perquè la sensació és d’un petit diamant en brut en el que en 3, 2, 1… es pot convertir en un batibull d’estrangers socarrant-se sota el sol abrasador, de taules de surf descontrolades per les agitades aigües, de submarinistes que cerquen les millors instantànies amb càmeres d’última generació.
El fons marí a l’illa de Pigeon és senzillament espectacular. Es troba a escassos 30 minuts en llanxa des de Trincomalee i ofereix un ventall de bestioles per estar-hi hores i hores. Fem snorkel entre tortugues, taurons i peixos de tot tipus de colors inversemblants en un entorn natural preciós.
Mireu, mireu.
La roca del lleó
Diuen els anals de la història que, en aquest cèntric punt de l’illa al terme de Sigiriya, el rei Kasyapa (al segle V dC) va escollir una mastodòntica roca per situar-hi el seu regne fortificat. Palau i fortalesa, tot en un.
Posició estratègica, altura considerable a 200 metres, visió panoràmica per controlar els possibles enemics que s’apropessin entre l’espesa selva. I un disseny amb diferents motius arquitectònics de lleó per fer-ho més atractiu. Tot plegat, patrimoni de la humanitat per la UNESCO, a data d’avui.
L’ascens de les més de 500 escales que cal grimpar a la Lion’s Rock en sí no són un escull. La variable d’una humitat desbocada sí et deixarà la samarreta amarada. Ben recomanable anar-hi d’hora, la recompensa des d’allà dalt prou val la suada!
exuberant Fauna terrestre
Hi han dos animals que són la viva imatge del país.
1) Els micos, que ocupen racons i raconades, de nord a sud i d’oest a est de l’illa. Te’ls trobes absolutament a tot arreu. Éssers simpàtics i gens entremaliats, a diferència dels seus homòlegs en altres països propers.
2) Els elefants, d’unes dimensions més xiques que els africans però igualment atractius i d’un tarannà calmat i entranyable, els hem anat a conèixer als parcs naturals de Minneriya i Yala.
Però això no és tot. Parlant de la fauna terrestre d’Sri Lanka no podem obviar el ventall de bambis que també ronden pels carrers. Afegim búfals o cocodrils. I algun que altre felí també te’l pots topar amb paciència i perseverança tot recorrent el Yala National Park.
Què en dieu d’aquest lleopard? 
Retalls dels parcs naturals de Minneriya i Yala
Un trajecte en tren que no té desperdici
Passatgers, pugin al tren!
Són molts qui el titlla de la travessa en tren més bonica del món. Paraules majors. Ens falta currículum viatger per poder-ho afirmar amb termes tan categòrics però sí podem certificar que prendre el ferrocarril des de Kandy fins a Nanu Oya és una experiència magnífica, tot un espectacle visual.
Mirar per la finestra al llarg del recorregut t’omple l’ànima. Plantacions de te d’extensió infinita, salts d’aigua a banda i banda, un dens paisatge selvàtic de preciós verd, una col·lecció de petits pobles integrats a la natura.
Per a qui us motivi la història, la centenària estació de Kandy fou finalitzada el 1924, i té uns motius arquitectònics modernistes i victorians colonials ben atractius. També una minúscula llibreria a la mateixa andana. La línia completa va de la capital Colombo fins a Ella i dura unes 7 hores, però el tram de Kandy a Nanu Oya (d’unes 4 hores) ja és una excel·lent proposta per viure l’experiència.
Passatgers, baixin del vagó.
Dambulla i les coves-temple budistes
Són 5 temples budistes construïts dins una roca al terme municipal de Dambulla que daten de segle I aC. Literalment, parlem d’un complex arquitectònic de cinc coves. El Golden Temple.
Parets plenes de pintades i murals, desenes d’imatges i figures de buda, monjos de totes les edats habitant i tenint cura de l’espai i l’entorn. I una atmosfera a la penombra amb una energia que ens deixa astorats.
Un parell de directrius importants: descalçar-se abans d’accedir-hi i no donar l’esquena a buda en el moment de capturar una instantània fotogràfica.
Icònica postal que és total postureig
Ben segur que sou molts els que teniu en ment aquests pescadors replegant peix a la costa sud d’Sri Lanka tot fent equilibris al més pur estil Cirque du Soleil. Una postal icònica i evocadora del país. Som a Koggala.
Però expliquem-ho bé. A data d’avui, això no existeix. Tot és fals. Tot és una representació. De pescadors exercint la professió i de peix sota les aigües n’hi ha repartits per tota la costa, però la població ha sofisticat i modernitzat la tècnica pesquera, deixant d’actuar com anys enrere. Res estrany, eficiència i prosperitat.
La postaleta vintage és a canvi d’alguna rupia que els permet obtenir un sobresou.
Calaix de sastre
Aquest és un petit recull d’escenes que ens han quedat abandonades al llarg del camí. Sense ordre ni criteri més enllà que val la pena recordar.
1) La caminada a Horton Plains, un altiplà a uns 2.100 metres que és un parc natural amb un entorn i vistes impressionants.
2) Els hoppers, deliciosa crep feta amb farina d’arròs fermentat i llet de coco a la que s’hi afegeix un ou a dins. Queda en forma de bol. Ho preparen al moment i és ideal per esmorzar.
3) La gastronomia en general, un plaer sensorial cada àpat on centenars d’espècies es fusionen amb tot tipus de vegetals i llet de coco per obsequiar el paladar a base de curris excepcionals.
4) Els mercats locals, atapeïts de parades de carn i peix, fruites i verdures exòtiques.
El mercat de Kandy és un bulliciós basar on passar-hi hores i hores tot trastejant les infinites parades d’aliments i espècies
5) La ciutat colonial de Galle, construïda pels portuguesos i modificada posteriorment pels holandesos, que talment et transporta a algun indret tranquil del nord d’Europa.
6) Les plantacions de te. Blanc, verd, negre. De tots colors i de totes les intensitats aromàtiques que puguis imaginar.
Tradició i prosperitat es donen la mà
Posem el punt i final al viatge tornant a Colombo, la capital d’Sri Lanka, on hi ha l’aeroport internacional que ens durà de nou a casa.
Aquí la sensació d’amalgama cultural viscuda al llarg del país és encara més notòria, entre temples budistes de disseny contemporani, edificis moderns que guaiten ben amunt al cel, mesquites musulmanes atapeïdes entre sorollosos carrers, voluminosos centres comercials de perfil occidental i petits comerços dins d’un basar oriental que semblen ancorats al passats… Abraçada amable de tradició i prosperitat.
Colombo és una ciutat d’uns 2 milions d’habitants que és multiplica per 2 durant les hores feineres entre setmana. I el lloc on la majoria de la població voldria establir-s’hi. Molts ho aconsegueixen.
A reveure, Sri Lanka!
areveure.cat 
Ah, the memories! One of the best places to travel (and to cycle)!
M'agradaM'agrada
It was surprising not to see a single cyclist traveling across the island, the infrastructure is perfect and the distances very affordable for turning around the country. We could go back this way 🙂
M'agradaM'agrada