San Pedro, Santa Cruz, San Juan, San Marcos, Santiago… i fins a 12 pobles (amb el nom dels 12 apòstols) són els que estan enclavats als marges de l’Atitlán, un majestuós llac situat a 1.560 metres d’alçada del qual no podràs apartar-ne la vista. Cada una de les petites poblacions manté les seves tradicions maies, així com vestits propis, plens de sorprenents tel·les acolorides, convertint-los en indrets peculiarment únics.

On establir-se per visitar el llac?

• Panajachel (o Pana) és el punt d’entrada si s’arriba per carretera (des de l’est -Antigua- o bé des de l’oest -Quetzaltenango-) i la majoria acaba deixant-hi la motxilla en algun hostel del carrer Santander, fet que el converteix en el més turístic, sorollós i car de tots les pobles del llac. “Gringotenango” la mal anomenen, atesa la densitat de yankies que hi trobaràs. Recomanem passar-hi per agafar una barca i desplaçar-se cap una altra banda.
• Santiago Atitlán és el més gran de tots i, en conseqüència, presenta més atractius turístics dins el propi poble, a més de ser un enclavament ideal per preparar l’ascensió a algun volcà. Té connexions directes amb llanxa fins a Panajachel.
• San Pedro La Laguna és un dels més visitats i ofereix més opcions d’allotjament, de comedores i bars. Segurament el poble més orientat al motxiller, té dos zones ben diferenciades: la del muelle de Pana, amb una concentració més alta d’ambient i oferta d’oci; i la del muelle de Santiago, més tranquil·la i sense tantes alternatives, però a preus més assequibles.
• San Marcos La Laguna és probablement el més tranquil i els locals asseguren que és el “més bonic de tots”. Aquí s’hi replega gent que té interès per la meditació i altres activitats espirituals, i els quatre carrers estan abocats a escoles i locals que ofereixen aquestes pràctiques. L’ambient místic, ple de boira, acompanya.

Altres pobles més petits, com Santa Cruz, San Juan o Tzununá també, tot i que hi han moltes menys opcions d’allotjament l’accés és més limitat. Són ideals per apropar-s’hi i conèixer un entorn menys explotat (encara!), però no el millor indret on establir-hi el camp base i explorar la zona.

Com moure’s pel llac?

El servei de pangas compartides és la millor opció per desplaçar-se a qualsevol poble del llac. Són llanxes motores ben equipades, amb sostre i plàstics per protegir-se de les pluges. Segons l’origen i destí, els preus oscil·len entre 25Q i 50Q per trajecte. Des de Panjachel, en un extrem del llac, circulen directament fins a l’altra banda, a San Pedro o Santiago; mentre que per arribar als pobles entre mig, més petits, cal estar segur en agafar una llanxa que s’aturi a cada poblet.

Si es té pressa, es pot llogar una llanxa per tot un dia, podent recorre uns 4 pobles per uns 450-500Q. I si l’opció aquàtica és inviable per algun motiu, hi ha una carretera interior que fa la volta circular a tot el llac, podent-se recorre amb tuk-tuk privat. No obstant, aquesta alternativa no la recomanem, atès el mal estat dels camins.

Bufa vent fort? El conegut Xocomil es diu que es un vent “que recull els pecats dels pobles situats als marges del llac“. Com que deuen ser molt pecadors, el xocomil fa acte de presència dia sí, dia també cap al migdia, agitant les aigües del llac i provocant onades que poden fer trontollar les barques que hi circulen. Alerta!

Què s’hi pot fer?

Senderisme i pujar un volcà

Amants de les caminades, aquest és el vostre indret. El volcà San Pedro (3.000 m) és una excel·lent opció de fer una excursió d’un dia i contemplar el llac des de ben amunt. L’ascensió recorre entre l’exuberant vegetació de la muntanya en senders lineals, amb diversos miradors per anar contemplant el paisatge, i finalment s’arriba al cim, des d’on es tenen unes vistes de la totalitat del llac, així com dels paratges propers. Fantàstic!

Es pot aparaular l’ascensió amb un local (sortida a les 4-5h del matí, uns 125Q per persona), tant des de San Pedro com de Santiago. El recorregut és senzill però acumula uns 1.100 metres de desnivell. S’han de comptar unes 4 hores d’ascensió i la meitat del temps per baixar. Només cal estar atent que, en èpoques de pluja, el camí pot ser un fangar i les vistes veure’s minvades per una cortina de núvols.

Encara que sigui època d’estiu i a baix s’hi estigui bé, al cim hi fa fresca, recomanem agafar roba d’abric!

Pels més atrevits, els volcans Tolimán (3.158 m) o bé l’Atitlán (3.537 m) són unes alternatives fantàstiques per estirar les cames. Aquí es necessita una mica més preparació, i també preguntar a algun local (preferiblement a Santiago) perquè t’hi dugui.

Submergir-se entre tz’utujils

Els tz’utujils són un poble de tradició maia (de llengua quitxé) que, dins el llac Atitlán només habiten a la regió del sud. Una visita a San Juan La Laguna és excel·lent per impregnar-se de les tradicions tz’utujils. És un espectacle passejar pels carrers i constatar que aquí tothom va equipat amb els vestits típics del poble, al mateix temps de ser testimoni com s’apliquen les diferents gammes de colors a tota la varietat de teles i teixits que utilitzen per confeccionar els vestits.

El poble es troba a tan sols 2km de San Pedro La Laguna, sent molt accessible en panga o tuk-tuk. No abunda en cafès i restaurants, però el Comedor Elenita (5 calle 4-18, zona 2) o bé el Xe Kuku Abaj (Cantón Chinimaya, a un costat del mercat municipal) tenen plats típics a preus molt raonables. El més tradicional és el caldo de pollo criollo.

+info: Guia de viatge-Descobreix més etapes i llocs imprescindibles de la ruta de 3 setmanes per Guatemala.