Un objecte que mai ens falta a la llista sobre què posem a la motxilla és El Llibre. Aquest magnífic acompanyant té un paper molt rellevant al llarg de tot el viatge. Les llargues esperes d’autobusos atrotinats, aquelles tardes en una platja espectacular, els trajectes més o menys còmodes entre destinacions… Sempre hi ha un moment per obrir i devorar pàgines.

Però, quin llibre ens emportem? No pot ser un qualsevol, òbviament tindrà relació amb el país que estem visitant, perquè quan viatgem ho volem saber tot i ens emociona reconèixer per entre les pàgines aquell plat típic que acabem de descobrir o buscar al mapa el poblet recòndit on es desenvolupa la història.

Els llibres que presentem a continuació son els últims que ens han acompanyat en els nostres Grans Aventures i ens han fet de petites finestres a les nostres destinacions.

Origen: Tambakunda

Mariona Masferrer, 2013

Ens va acompanyar a: Gàmbia i Senegal (2016)

Aquesta és una història real. Dues persones es troben en un curs de català. Ell és senegalès i ella la seva professora catalana. De diverses converses informals en surt aquest llibre, que ens explica la vida d’en Samba al món rural senegalès. Una vida dura i molt plena fa que Samba es decideixi a deixar-ho tot i emprendre un camí cap al desconegut. No serà la seva salvació, més aviat, l’inici cap a una nova vida plena de dificultats.

La història situa el lector a la vida quotidiana d’en Samba des del moment del seu naixement i està molt ben explicada per a situar-se. Les acotacions sobre el vocabulari al voltant de costums, gastronomia, cerimònies, vegetació… són grans aportacions que en ple viatge tenen el do de l’oportunitat.

El programa Tot un món (TV3) va dedicar un petit programa a en Samba. Molt interessant per als que havent llegit la seva història, en vulgueu saber més.

---

Aquello estaba deseando de ocurrir

Leonardo Padura, 2015

Ens va acompanyar a: Cuba (2015)

La Habana és una ciutat extraordinària i un excel·lent escenari per a les històries que recull Padura en aquest llibre: un soldat retornat d’Angola o una encisadora cantant de boleros són exemples de protagonistes d’aquesta ciutat.

Tretze històries formen aquest vitrall que és La Habana, històries plenes de vida i, segurament, d’inspiració en la vida i en les seves paradoxes. La solitud, per exemple, pot ser de la mateixa envergadura que la gran ciutat.

De nou, es pot sentir l’absolut privilegi d’imaginar escenes del llibre o viure-les en primera persona. Res millor que llegir mentre s’assaboreix un bon gelat del Coppelia o demanar un Ron Collins -sense ni saber què és- mentre de fons una veu interpreta La vida es un sueño. Durant una estona, una s’imagina que és Violeta del Río interpretant boleros com ningú.

---

L’antropòleg innocent

Nigel Barley, 1983

Ens va acompanyar a: Zàmbia, Zimbàbue i Moçambic (2014)

Tot i que ben bé no ens situa geogràficament per la zona on ens vam moure, sí ho fa a nivell de sentiments i emocions. Barley és l’antropòleg innocent que arriba al Camerun disposat a fer treball de camp. Aquesta era la seva primera experiència i portava com a missió l’estudi de l’ètnia dels dowayo. Aquella aparent etapa de convivència i aprenentatge no va ser del tot el que s’esperava i de l’experiència, en surt el llibre.

Traves burocràtiques, xoc cultural, malalties, combatre les llargues estones d’avorriment… són alguns dels reptes als quals Barley va haver de fer front, aprendre’n i conviure-hi.

Els taxis són camionetes Toyota o Saviem amb capacitat per transportar de dotze a vint persones, i els propietaris miren d’encabir-ne de trenta a cinquanta. Si el vehicle produeix la falsa impressió que està a punt de petar, una solució molt habitual és engegar a tota velocitat i frenar a continuació, cosa que sempre fa espai per a un parell de persones més al darrere.

Quina és la genialitat del nostre antropòleg innocent? El relat de les seves ventures i desventures en clau d’humor constant. La capacitat de riure’s d’ell mateix es fa pal·lesa pàgina a pàgina i la ironia fina per a explicar qualsevol anècdota, arranca més d’un somriure al lector.

---

El material humano

Rodrigo rey rosa, 2017

Ens va acompanyar a: Guatemala (2017)

Que Roberto Bolaño li dediqui un parell de capítols al seu pòstum Entre paréntesis (Anagrama, 2004) ja ens dibuixa quina mena d’autor tenim entre mans. Rey Rosa és en l’actualitat un dels autors de referència de la literatura llatinoamericana.

Aquesta mena de diari en forma de novel·la entre la ficció i la realitat neix de les notes preses en cinc quaderns i quatre llibretes. El material humano, en canvi, és el que trobem al seu interior: expedients, històries, secrets, troballes… referents a una part molt fosca i cruel de la història recent guatemalteca, els 36 anys de guerra civil (1960-1996). 36 anys d’atrocitats contra la població recollits en un arxiu i resumits en aquests quaderns i llibretes contribueixen, i molt, a fer-se una idea dels fets històrics que han marcat el país.

Rey Rosa visita l’Archivo de La Isla pràcticament a diari com a entreteniment, però el que troba el destarota de tal manera, que considera compartir-ho de manera que el resultat és aquesta novel·la que sap mantenir la intriga i les ganes d’anar destapant totes les troballes que fa l’autor. Hi ha passatges molt interessants. Ja des de l’inici, no tenen pèrdua les descripcions de les persones fitxades per la policia sospitoses de delinquir.

Chacón F. Gumercinda. Nace en 1930 en la ciudad capital. Oficios domésticos. Soltera. Fichada por practicar ciencias ocultas.

Ramírez M. Eusebia. Nace en 1925 en Escuintla. Fichada en 1942 por ejercer el amor libre.

Ingenieros Fernández Pablo. Nace en 1950. Carrocero. Fichado por maltratar la bandera patria.