I us explicaré el perquè amb unes quantes imatges i algunes de les situacions viscudes durant les pràcticament quatre setmanes que he passat a l’Uzbekistan. Som-hi!

…Perquè si hi han tres indrets icònics al llarg de la Ruta de la Seda, aquests es troben a l’Uzbekistan i son Samarkand, Bukhara i Khiva, ciutats mil·lenàries amb una flaire de museu a l’aire lliure que m’han deixat hipnotitzada i transportat per uns dies a les llegendes de les mil i una nits.

…Perquè he tornat a sentir (i viure!) una hospitalitat i amabilitat increïbles per part de la població uzbeka, tal com vaig experimentar durant el meu pas per l’Iran. He dormit en garatges, jardins, coberts acompanyada de gallines o entre panotxes de panís per no agafar fred; mentre ell planxava l’orella sobre catifes de colors, era alimentat com un més de la família i tractat com un fill adoptiu.

…Perquè he assistit com a convidada a un parell de casaments i m’he vist involucrada en algunes festes d’aniversari en petits pobles al llarg de la ruta, sent una experiència tan divertida i sorprenent com confosa a vegades per les dificultats comunicatives. Això sí, jo m’hi he presentat amb les rodes brutes de fang i ell amb una vestimenta patrocinada per Quechua que a casa nostra segurament no hagués estat la més adequada per l’ocasió.

…Perquè el fet de tenir aquesta proximitat amb la gent, m’ha fet conèixer com és el seu dia a dia, les seves rutines i tradicions, com son els espais a les seves llars o les condicions en les que viuen.

…Perquè a Fergana em vaig allotjar a casa d’una encantadora senyora ucraïnesa de nom Valentina! I va ser una de les estades més acollidores fins a la data. “Valentina” no seria el nom més comú a les repúbliques ex-soviètiques i no se’n feia creus que compartís nom amb una bicicleta com jo. Encara riu ara.

…Perquè a Margilan he pogut veure i entendre tot el procés de producció de teles, mocadors o catifes amb la seda que volta per tot arreu. Yodgorlik és una fàbrica que continua confeccionant totes aquestes “peces d’art” amb els mètodes de tota la vida.

…Perquè el menjar és bo i l’he gaudit molt! Arrossos condimentats amb verdures i mil carns a la brasa, empanades amb sorpresa i caldos de tota mena, llegums i noodles disfressats, amanides i molta fruita. Sobretot síndries i raïm, per l’època de l’any. Mireu quina col·lecció de plats més interessant.

…Perquè he quedat fascinada amb la varietat de pa i el tractament que li donen, un dels béns més preuats del país i omnipresent en tots els àpats. El pa (хле̏б) pràcticament sempre és rodó i pla, i li afegeixen tota mena de curioses gravacions a la massa.

…I perquè si bé l’oest del país és un desert interminable, el contrast amb els camps de cotó del centre o la verdor que ha anat apareixent a l’oest li han donat una sensació de moviment i canvi constant que m’ha fet estar a l’expectativa de “i ara amb què em sorprendràs, Uzbekistan?”.

Però el viatge continua, ara direcció el Kirguizistan. I després d’haver llegit els relats de la Patricia Almarcegui per aquestes terres, la sensació és que pot ser tant o més interessant que tota aquesta etapa que ja deixo enrere. Us ho aniré explicant.

Valentina

PD: Ah! I perquè, sorprenentment, inclús la cervesa no son uns pixats qualssevol i està a l’altura d’una bona Voll Damm! 😉