#5 Pedals Inquiets: играње са српске ћирилице и Бугарске (i una confessió)

– Nen, que no arribo.
– Com que no arribes? Valentina, vam quedar que el segon cap de setmana de juliol seríem a Istanbul, saps perfectament que tinc una cita ineludible.
– Ja ho sé prou, ja. Però no pateixis, tinc un pla B.

Conseqüència d’aquesta conversa matinal amb ell, i després d’haver-lo portat durant 2.418 km per camins i carreteres des de Barcelona, és com a Belgrad m’he embotit dins un tren per tal d’avançar una mica i fer via cap a Istanbul. Ha estat tota una experiència. Per recórrer els escassos 300 km de Balcans que separen Belgrad de Pirot, al sud-est de Sèrbia, he gaudit d’unes apassionants 9 hores de trajecte (dignes del regional Barcelona-Lleida via Manresa) i suat com una estruç a uns gens confortables 42 graus dins el vagó. Aquest excés de temperatura ha estat un dels causants de la lentitud del comboi. L’altre, la pròpia rústica infraestructura ferroviària, dels anys del Teló d’acer.

«Passatgers, una peça del tren -indeterminada- s’escalfa per sobre dels nivells de seguretat -no anem bé-; així doncs, ens hem d’aturar a que es refredi per poder seguir», ha esbombat tranquil·lament en serbi un revisor. Gràcies per avisar. Al primer anunci, cares de desconcert entre els passatgers; al segon, de neguit; al cinquè, tot en ordre. Pirot ha aparegut com un oasi al mig del desert i he baixat per estirar les rodes. No patiu, això continua.

Moments abans de pujar a l’express de Belgrad fins a Pirot
He pagat el meu bitllet (0.8€ al canvi), equivalent al d’una maleta o cistella de pícnic

Dies abans, he seguit el marge del riu Danubi, des de Vukovar fins a Belgrad, passant per la bonica Novi Sad (la segona ciutat de Sèrbia i capital de la regió autònoma de Vojvodina). La Comissió Europa i la Federació Europea de Ciclistes han dissenyat un pla continental d’adequar camins per tal que altres com jo ens puguem desplaçar tranquil·lament. Diuen que estarà llest el 2020. Aquí n’hi ha un bocí d’aquesta xarxa, EuroVelo 6, i tot i que aquest tram encara no està gaire ben senyalitzat, amb l’ajuda del GPS es pot anar seguint sense majors problemes.

També he aprofitat per traure’m el First Certificate en reading de ciríl·lic, títol indispensable per poder seguir amb garanties la ruta i no haver-me d’aturar a cada encreuament. Sèrbia és un bon indret per obtenir unes nocions bàsiques, ja que juguen amb ambdós alfabets en tots els rètols, mentre que a Bulgària m’han posat a prova i he fet l’examen. Aquí, més enllà de Sofia, no s’estan d’hòsties i tot està en caràcters estranys. Això sí, m’he deixat per la recuperació de setembre el use of cyrilic, massa agosarat tot plegat en aquests dies.

Aquí em teniu, seguint el Danubi
A Sèrbia els cartells són llegibles, bon moment per practicar la lectura de ciríl·lic…
…Perquè quan rodes per Bulgària la cosa no és tan senzilla

De Bulgària he conegut Sofia, Plovdiv o Svelingrad, així com un fotimer de pobles de muntanya que segueixen el riu Maritsa. Grata sorpresa Plovdiv, que serà capital Europea de la Cultura el 2019 i l’hi estan passant una capa de vernís per deixar-la ben polida. Romans, Otomans, Búlgars. Un bon merder de civilitzacions han passat per aquí i tots han deixat empremta, a la seva manera, fet que la converteix en un indret força peculiar i interessant.

Entre les llargues pedalades i l’ajuda del tren serbi, sense més contratemps he creuat la frontera turca i arribat a temps a la cita d’Istanbul. La trobada s’ha produït tal i com estava prevista! Menys mal, perquè l’hauré d’aguantar una bona temporada encara sobre el meu seient, així que millor dur-nos bé.

Ara poso el fre uns dies i m’aturo a conèixer la ciutat. Què tal Istanbul? Hi heu estat?

Valentina

Plaça central de Novi Sad, ben animada, amb la catedral ortodoxa de fons
EXIT és el Primavera Sound serbi, se celebra des de fa gairebé 20 anys i tot el país es col·lapsa durant els dies del festival
Belgrad, molta activitat nocturna, camps de bàsquet per tot arreu, molt ús del tramvia i vianants fent… bé, no ho sé
Aquells verds d’abans es van tornant més ocres i marrons
Carrers del barri de Kapana (literalment traduït com “la trampa”), a Plovdiv
Aquestes les he identificat com a bons llocs per esmorzar, quins pastissets em donen!
Camí de Sofia, passeu, passeu!
Diumenge és dia de flors a Bulgària. Aquestes dos senyores entraran per la porta de la floristeria i s’enduran uns poms ben farcits, imatge que he vist repetida durant tot el dia
Hallelujah, Turquia! Travessar tot aquest munt de barreres i mantenir diàlegs absurds amb policies inflexibles crec que és el més estressant que he fet fins a la data
Advertisements

Hi ha 4 comentaris

  1. D’enveja sana a enveja sana, que no us podeu quedar. Segur que ja esteu pensant en la propera aventura 😉
    Molt agraït que us agradi! Espero que aviat aquesta bici ens faci arribar més novetats 😀

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s