Autora: Patricia Almarcegui
Editorial: Universitat de Barcelona (2016)
Idioma original: castellà
Núm pàgines: 172

Queda ja lluny el 2007, quan la professora i escriptora Patricia Almarcegui (Saragossa, 1969) va aprofitar un parell de mesos per recórrer en solitari els desconeguts països de l’Uzbekistan i el Kirguizistan. D’aquella experiència en publica ‘Una viajera en Asia Central. Lo que queda de mundo’ i, amb la primera pregunta que es formula al pròleg ja ens deixa pensatius: ¿Porqué viajamos?

I és que de literatura viatgera que ens transporti al cor de l’Àsia Central n’hi ha ben poca (què en sabem d’aquelles contrades?). Però si li sumem que Almarcegui reflexiona i qüestiona la condició viatgera des del punt de vista de la dona, i que embolcalla els seus relats amb diverses referències culturals (¡tal com ens encanta fer des d’areveure.cat!), encara afegeixen uns condiments extra a la lectura que la converteixen en molt recomanable.

Y cada tanto, en apartes amistosos con el lector, compara lo que encuentra con otros viajes, otros viajeros, con los libros, las películas, la música, las fotos que siempre viajan con ella, como en una maleta de conocimientos y pensares, sin peso pero con espesor. Y también viaja con la autora su pasado de bailarina: la forma de hacer preguntas y considerar su propio cuerpo y el de los otros, el movimiento como forma de comunicarse y entender el mundo. En Una viajera por Asia Central, las palabras danzan.

‘Una viajera en Asia Central’ és una bona manera de fer una introducció a Bukhara o Samarkanda, a Osh o Karakol, ciutats que en el seu moment van ser importants zones de pas de la Ruta de la Seda, i que avui són noms evocadors a una època, i tot un pou de preguntes i misteris culturals pel viatger d’occident. Un estímul per fer-ne una visita.

Però més enllà d’apropar-nos el context actual dels dos països, Almarcegui ens sedueix amb cavil·lacions sobre la malenconia dels viatgers i els seus records; del fet de viatjar a partir d’un nom per comprovar què s’amaga rera les seves lletres; o dels imprevists que tot viatger ha d’afrontar i que converteixen les experiències com úniques. Per reflexionar-hi!

Abans d’aquesta aproximació a l’Àsia Central, Almarcegui ja havia fet diverses incursions a orient, publicant títols com ‘El pintor y la viajera’ (2011), ‘Alí Bey y los viajeros europeos a Oriente’ (2007) o el més recent ‘Escuchar Irán’ (2016), els quals tenim ganes de que ens caiguin a les mans.

T’agradarà si: tens curiositat per conèixer què s’hi cou al Kirguizistan i l’Uzbekistan.
On es pot trobar? al web de les publicacions de la UB o en alguna d’aquestes llibreries.