Sobre el turisme responsable (i irresponsable)

Com viatjar d’una forma sostenible amb el medi ambient, respectuosa amb la societat i coherent amb una mateixa?

Un viatge és una experiència personal. Cada viatge està fet a la manera de qui l’ha de fer. Hi ha a qui li agrada anar per lliure amb la seva motxilla, altres prefereixen la seguretat que transmet un guia i altres opten per instal·lar-se en el comfort dels ressort i no moure-se’n en deu dies. És qüestió d’estil. Però anant més enllà, una altra de les marques que defineix l’estil de viatge és la reflexió sobre l’impacte que produirà la teva petjada com a turista/viatger a la destinació que hagis triat. Les activitats a fer, el restaurants on menjar, els allotjaments on dormir o les comunitats rurals a visitar són accions que poden definir d’alguna manera o altra el teu tipus de viatge. Sovint la bona fe ens traeix i caiem en el parany del bonisme, provocant conseqüències gens desitjables per a la comunitat. Alimentar animals salvatges, fotografiar segons quines escenes o la idea obsessiva d’ajudar a l’Àfrica, no sempre (o de fet mai) acaben donant beneficis positius a la comunitat.

Així doncs, com podem fer un viatge que ens aporti el que busquem mentre no ens carreguem res pel camí? Aquí van unes quantes orientacions:

Abans del viatge

  • Llegir alguna novel·la d’un escriptor de la teva destinació o algun llibre que et mostri el més quotidià. Poder-se construir un imaginari previ, aprendre i descobrir a través de la ficció pot ser apassionant.
  • Documentar-se sobre aspectes culturals destacables, costums i festes locals que pots trobar. No només descobriràs quines tradicions se segueixen arreu, sinó que t’obrirà la ment, tindràs temes de conversa durant el viatge i, qui sap, potser l’opció de poder viure alguna festivitat en directe.
  • Mirar pel·lícules i escoltar música per a fer-te una idea encara més àmplia de la cultura del país. El cinema i la música són arts amb evidents marques culturals de cada indret, no t’ho deixis perdre.
  • Buscar restaurants de la destinació a la ciutat per a iniciar-se en els sabor nous. Entrenar el paladar abans del viatge pot ser imprescindible segons on vagis a parar. També pot ser un bon moment per parlar amb el personal del restaurant de torn, explicar-los el viatge, obtenir recomanacions…

Durant el viatge

Menjar, dormir i comprar

  • Consumir en establiments compromesos amb la comunitat. Hi ha força allotjaments gestionats per una comunitat o  amb sistemes on cada família gestiona una cabana o que donen feina a persones del barri de manera directa o indirecta. El Bintang Bolong Lodge a Gàmbia és un exemple d’allotjament compromès amb la comunitat, on hi destina part dels beneficis. Per altra banda, el Campement Emanaye a Senegal serveix melmelades artesanals als seus esmorzars fetes per una comunitat de dones del poble entre altres accions sostenibles o el Campement Alouga, ubicat en una zona de difícil accés a l’aigua, que ha creat un sistema de lavabo i WC basat en el reaprofitament i l’estalvi.

    Bintang Bolong Lodge.JPG
    El Bintang Bolong Lodge a Gàmbia posa per escrit el seu compromís amb la comunitat pel que fa a educació i alimentació dels seus infants.
  • Evitar centres comercials i grans cadenes i optar pel comerç local i de proximitat que genera beneficis a personal local.
  • Aventurar-se i tastar els sabors locals. La gastronomia forma part del viatge, cal aprofitar-ho i menjar com ho fa la seva gent per conèixer més a fons la destinació.
  • Recórrer mercats i fer-hi alguna compra també és una experiència de la que se’n pot aprendre molt i que a més genera beneficis directes sobre la població local.

Fotos

  • Demanar permís quan es vulgui fer una foto a una persona, casa particular i tot allò que pugui ser susceptible d’ofensa.
  • No donar propines per a fer fotos. Una foto “comprada” no té cap interès.
  • Enviar la còpia de la foto si s’ha promès que es faria.

La caritat i l’ajuda

  • No donar diners, caramels, globus, pilotes… als nens i nenes del carrer. Aquest gest tan insignificant provoca que assumeixin que els estrangers són una aixeta sense fi i pot general problemes dins la comunitat com ara que no vulguin anar a l’escola i generar la costum de pidolar pel carrer.
  • Si es volen fer donatius (no monetaris), és millor canalitzar-los a través de plataformes com Trip-Drop o dirigir-se a les escoles, organitzacions o líders de la comunitat. Aquests ens tenen la capacitat de distribuir-ho i fer-ho arribar a gran part de la comunitat.
  • No deixar medicaments a la població. Si es porta una farmaciola, millor deixar-la en un hospital que ho subministri.

Animals

  • No alimentar animals salvatges mai. Hi ha llocs on s’ofereix con a atractiu l’activitat de donar cacauets als monos. Els que ho fan estan afavorint a que aquests animals abandonin els boscos en èpoques de baixa presència turística o que incrementi l’agressivitat dels animals.
Bijilo Monkey Park.JPG
Al Bijilo Monkey Park, encara que sembli mentida, els mateixo guies demanen als visitants si han comprat cacahuets per als micos.
  • No participar en activitats d’exhibició d’animals que no estan tenint comportaments naturals, sotmesos a maltractaments o que estan preparats per a la foto. Cocodrils endormiscats, lleons mansos o hienes amigables haurien de fer-nos desconfiar de com s’estan tractant aquests animals. Entitats com la FAADA detallen quines són les pràctiques irresponsables amb els animals o proposa diverses alternatives.

Què hi dius, posem a la motxilla una mica de turisme responsable?

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.